Cuirassat Jaime I

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de vaixellCuirassat Jaime I
Acorazado Jaime I (en 1937).svg
Il·lustració del Jaime I l'any 1937
Historial
Drassana Societat Espanyola de Construcció Naval
Lloc de producció Ferrol
Iniciat 5 febrer 1912
Avarament 21 setembre 1914
Assignat 20 desembre 1921

20 desembre 1921 – 17 juny 1937
Operador Armada Espanyola
Destí enfonsament per explosió accidental
Característiques tècniques
Tipus cuirassat
Classe classe España
Desplaçament 15.700 t (estàndard)
16.450 t (màxim)
Eslora 140 m
Mànega 24 m
Calat 7,8 m
Propulsió
Velocitat 19,5 kn
Autonomia 5.000 mn a 10 kn
Capacitat 854
Característiques militars
Blindatge
Buc: 203 mm
Coberta: 38 mm
Torretes: 203 mm
Castell: 254 mm
Armament
Notes
El nom fa referència a Jaume I d'Aragó.
Modifica dades a Wikidata

El cuirassat Jaime I era el tercer i darrer membre de la classe Espanya de l'Armada espanyola. Els dos vaixells germans construits anteriorment eren el España i el Alfonso XIII. Jaime I va ser construït a les drassanes que la Sociedad Española de Construcción Naval (SECN) tenia a Ferrol. El seu armament principal era una bateria de vuit canons de 12 polzades (305 mm) i podia navegar a una velocitat de 19,5 nusos (36,1 km/h).[1]

El Jaime I va servir a l'Armada de la República Espanyola entre 1921 i 1937. Amb els  España i Alfonso XIII va participar en la Guerra del Rif, amb foc de suport a les forces de l'Exèrcit espanyol. El vaixell serví amb els republicans durant la Guerra Civil espanyola. Els avions bombarders del bàndol sublevat van atacar el vaixell dues vegades i el 17 de juny de 1937, i es va enfonsar pels danys causats per una explosió accidental mentre s'hi feien treballs de manteniment. El vaixell va ser posteriorment reflotat i desguassat.

Cuirassat classe España. Diagrames Brasseys 1923

Característiques tècniques[modifica]

El Jaime I tenia una eslora de flotació 132 metres i 140 d'eslora total.[1] La mànega era de 24 metres i un puntal de 7,8 metres; el seu franc bord era de 4,6 m al mig del vaixell. El seu sistema de propulsió consistí de turbines de vapor Parsons de quatre eixos i de dotze calderes Yarrow. Els motors tenien 11.600 kW i donaven una velocitat màxima de 19,5 nusos (36,1 km/h). Jaime I tenia un abast de navegació de 5.000 milles nàutiques (9.300 km) a una velocitat de 10 nusos (19 km/h). La seva tripulació era de 854 tripulants i auxiliars.

Esquema mostrant la disposició de la bateria principal

L'armament del Jaime I constava d'una bateria principal de vuit canons de 305/50 mm muntats en quatre torretes. Una torreta era a la proa, dos eren al mig del vaixell, i la quarta era a popa. Aquest esquema de muntatge es va preferir a superposar torretes. La seva bateria secundària consistia en vint canons de 120 mm en 2 casamates al llarg de la longitud del buc que, pel fet de ser massa properes a la línia de flotació, va fer que aquest vaixell fos poc útil en cas de maror. També tenia quatre canons menors i dues metralladores. El seu blindatge tenia un gruix de 8 mm al centre del vaixell; les torretes de la bateria principal van ser protegides amb el mateix blindatge. El blindatge dels costats de la torre del pont tenia un gruix de 254 mm. El blindatge de la coberta tenia un gruix de 38 mm.

Història[modifica]

Es va iniciar la construcció del Jaume I a les drassanes de la Sociedad Española de Construcción Naval  al Ferrol, el 5 de febrer de l'any 1912. Va ser avarat el 21 de setembre de 1914, menys de dos mesos després de l'inici de Primera Guerra Mundial. Espanya va optar per la neutralitat durant el conflicte, però el fet que Gran Bretanya subministrava  l'armament i altres materials, els treballs de finalització del Jaime I es varen retardar considerablement. El vaixell no va ser completat fins al 20 de desembre de l'any 1921, ja finalitzada la Gran Guerra.[1] Es va unir als seus dos vaixells germans a la 1a Esquadra de l'Armada Espanyola.[2] Jaime I va entrar en acció contra els insurgents del Marroc en la Guerra del Rif a l'inici de la dècada de 1920 i va ser danyat per una bateria costanera de les tropes insurgents avariant el vaixell l'any 1924.[3]

Torre artillera Vickers 305/50 recuperada del Jaime I, que es va usar a la costa de Tarifa, a un emplaçament de nom 'El Vigía'.

Va servir a l'Armada Republicana espanyola en la Guerra Civil espanyola. A l'esclat de la sublevació militar contra la República, operadors de radiotelefonia de l'Armada operant a la seu de Madrid, varen interceptar missatges radiofònics del General Franco a rebels del seu bàndol nacionalista que eren al Marroc. Es varen alertar les tripulacions del Jaime I i altres vaixells, que es varen amotinar contra els oficials revoltats en favor de la rebel·lió nacionalista assegurant que els vaixells quedessin sota control Republicà. No obstant això els vaixells varen sofrir les dificultats conseqüència d'una pobra disciplina i dels avalots en els quals es varen assassinar molts dels seus oficials i de la desconfiança en els oficials supervivents.[4] En els primers mesos de la guerra, Jaime I va bombardejar unes places rebels, com Ceuta, Melilla i Algesires. A Algesires va disparar amb el seu armament secundari el canoner Nacionalista Eduardo Dato, el qual va ser més tard reparat i retornat al servei.[5][6]

Durant la Guerra Civil, Jaime va ser avariat per un atac d'avions nacionalistes a Màlaga el 13 d'agost de 1936; una sola bomba, petita, va copejar el vaixell a la proa causant mínims danys. El 21 de maig de 1937, va rebre un atac quan era en dic sec per reparacions a Cartagena. Tres bombes varen impactar el vaixell també amb només danys menors. El 17 de juny, mentre era a Cartagena en tasques de manteniment, es va produir una explosió interna accidental i foc, tot i que es va sospitar que era sabotatge. Va ser reflotat però es va determinar que la reparació era inútil. El 3 de juliol de 1939 es va iniciar a desguassar que va finalitzar l'any 1941.

A 1940 es varen recuperar tots els canons; les torretes de bessones anteriors i posteriors varen ser utilitzats en bateries costaneres D9 i D10 de Gibraltar, El Vigia i Cascabel respectivament, prop de Tarifa. Aquestes instal·lacions es varen abandonar el 1985, però les torretes bessones i els canons són encara al lloc tot i que en franca degradació. Tots els altres canons van ser col·locats en diverses ubicacions.

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. La guerra civil española en el mar (en spanish). Barcelona: Editorial Critica, 2008. ISBN 84-8432-975-5. 
  • «España». A: Bernard Fitzsimons. The Illustrated Encyclopedia of 20th Century Weapons and Warfare. 8. Phoebus Publishing: London, 1978, p. 856–57. 
  • Gibbons, Tony. The Complete Encyclopedia of Battleships and Battlecruisers: A Technical Directory of the World's Capital Ships From 1860 to the Present Day. London: Salamander Books, Ltd., 1983. ISBN 0861011422. 
  • Gardiner, Robert. Conway's All the World's Fighting Ships: 1906–1922. Annapolis: Naval Institute Press, 1984. ISBN 0-87021-907-3. 
  • Garzke, William H.; Dulin, Robert O. Battleships: Axis and Neutral Battleships in World War II. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 1985. ISBN 978-0-87021-101-0. 
  • Miller, David. Illustrated Directory of Warships of the World. Osceola, WI: MBI Pub. Co., 2001. ISBN 0760311277. 
  • Nofi, Albert A. To Train The Fleet For War: The U.S. Navy Fleet Problems, 1923–1940. Washington, DC: Naval War College Press, 2010. ISBN 978-1-88-473387-1. 
  • Platón, Miguel. Hablan los militares: testimonios para la historia, 1939–1996. Barcelona: Planeta, 2001. ISBN 84-08-03783-8. 
  • Salvadó, Francisco J. Romero. Historical Dictionary of the Spanish Civil War. Lanham, MD: The Scarecrow Press, Inc., 2013. ISBN 9780810880092. 
  • Alcázar García, César Sanchez «La Batería de Vigía» (en spanish). Aljaranda: revista de estudios tarifeños. Ayuntamiento de Tarifa, 65, November 14, 2007, pàg. 4. ISSN: 1130-7986.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gardiner & Gray, p. 378
  2. Gardiner & Gray, pp. 357–376
  3. Miller, p. 131
  4. Salvadó, p. 224
  5. Alpert, pp. 101–102
  6. Gardiner & Gray, p. 381