Culi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Parella de treballadors culis del segle XIX.

Culi o coolie , és l'apel·latiu utilitzat per designar els carregadors i treballadors amb escassa qualificació procedents de l'Índia, Xina i altres països asiàtics. També es va utilitzar per nomenar als emigrants d'aquests països que eren contractats en les colònies europees o als països americans. La utilització de culis o peons va augmentar després de l'abolició del comerç d'esclaus.

Els culis indis eren reclutats amb contractes que establien un període de treball no menor a vuit anys, a canvi del transport i un sou; passat aquest lapse, el treballador podia tornar a la seva llar o buscar un altre treball. En el cas dels xinesos les condicions eren més irregulars. Al sud d'Àsia, actualment és una paraula d'ús comú per als treballadors en treballs manuals no qualificats, especialment carregadors a les estacions de ferrocarril.[1]

Etimologia[modifica]

No es coneix amb certesa l'origen de la paraula. Hi ha diverses teories, com que prové del nom de la secta gujarati dels Kolī, els quals treballaven com a jornalers. Uns altres veuen el seu origen en la paraula tàmil kuli (கூலி) amb el significat de "jornal",[2][3] o encara en la paraula urdú qulī (قلی, क़ुली), derivada al seu torn de la turca qul, esclau.[2] Finalment, existeix un homòfon en xinès, 苦力 (pinyin: kǔlì), el significat de la qual seria "força amarga" o "ús amarg de la força", en referència al règim d'esclavitud o semiesclavitud al que estaven sotmès els culis.

Història[modifica]

Contracta de jornaler xinès (en espanyol per l'altra cara), signada a l'Havana, 20 de juliol de 1858.

Durant la segona meitat del segle XIX països asiàtics com Xina i Índia sofrien de condicions de vida molt pobres i de grans fams. Xina a causa dels mals governants i Índia a causa de la mala administració anglesa. És per això que entre 1847 i 1874, de 250.000 a 500.000 xinesos i indis van emigrar amb aquest tipus de contractes, o van ser portats per la força. El canal habitual era a través de les Filipines i Mèxic.[4] By that time, a total of up to half a million Chinese workers had been exported.[5] Aquests treballadors es van convertir en culis, van ser portats a Perú, Xile, Costa Rica,[6] Hawaii, la Guiana Britànica, Malàisia, les Antilles Neerlandeses, Sud-àfrica, Rhodèsia, Cuba, República Dominicana i Estats Units.[7][8][9][10] Majoritàriament a Perú, per l'explotació de les illes guaneres, ja que faltava mà d'obra.[11][12][13][14]

Els culis sofrien de maltractaments i altres abusos que incloïen la falta de respecte als drets humans. Per això els governs d'on provenien van intentar millorar la seva condició tractant de limitar els contractes forçosos i els fraus, així com garantir un mínim de seguretat per als seus ciutadans, però no van tenir molt èxit.

Gran Bretanya va intentar legislar la contractació de culis per evitar abusos com els segrestos, la massificació en els bucs i la falta d'aliments durant els viatges. El tracte que es donava a aquests treballadors en els bucs portuguesos era inhumà.

A més de la preocupació de tipus humanitari, els sindicats també van pressionar perquè es legislessin els contractes d'aquest tipus de treballadors. La contractació de culis va ser abolida en l'Índia en 1917 i la Llei d'Emigració Índia de 1922 va prohibir la sortida dels seus ciutadans sense qualificació professional. En 1873 les autoritats xineses impedien aquest tipus de migració, excepte a Gran Bretanya, i en 1874 es va prohibir a Macau, centre del comerç de Portugal.[4] A Amèrica Llatina es van utilitzar en les hisendes i plantacions a treballadors peons i jornalers amb similars condicions d'explotació, les quals van anar millorant amb gran lentitud en el transcurs del segle XX.

Notes i referències[modifica]

  1. Gaurav, Kumar; Singhal, Mayank. Licensing and Livelihood: Railway Coolies. Centre for Civil Society (CCS), India [Consulta: 6 abril 2015]. 
  2. 2,0 2,1 Oxford English Dictionary, <http://www.oed.com/viewdictionaryentry/Entry/40991>. Consulta: 19 abril 2012
  3. Britannica Academic Edition, <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/136194/coolie>. Consulta: 19 abril 2012
  4. 4,0 4,1 «History of Indian and Chinese Coolies and their Descendants». [Consulta: 17 desembre 2013].
  5. Meagher, Arnold J. The Coolie Trade: The Traffic in Chinese Laborers to Latin America 1847–1874. Arnold J., 2008 [Consulta: 7 febrer 2013]. 
  6. Isabelle Lausent-Herrera. The Chinese in Latin America and the Caribbean. BRILL, 2010, p. 116 (Brill ebook titles). ISBN 9004182136 [Consulta: 17 maig 2014]. 
  7. : Chinese in the English-Speaking Caribbean
  8. Look Lai, Walton. The Chinese in the West Indies: a documentary history, 1806–1995. The Press University of the West Indies, 1998. ISBN 976-640-021-0. 
  9. Li 2004, p. 44
  10. Robinson 2010, p. 108
  11. Asia-Canada:Chinese Coolies, <http://asia-canada.ca/changing-perspectives/chinese/chinese-labour-builds-cpr>. Consulta: 14 juny 2013
  12. American Involvement in the Coolie Trade, <http://www.ea.sinica.edu.tw/eu_file/12011679494.pdf>. Consulta: 14 juny 2013
  13. Chinese Coolies in Cuba, 16 July 1876, <https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1876/07/16/81694895.pdf>. Consulta: 14 juny 2013
  14. Chinese Indentured Labour in Peru, <http://www.historytoday.com/lawrence-clayton/chinese-indentured-labour-peru>. Consulta: 14 juny 2013

Enllaços externs[modifica]