Dàrdanos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Dardà, Dàrdan o Dàrdanos (en grec Δάρδανος Dàrdanos; llatí Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dardània, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Dàrdanos era un heroi fill del déu Zeus i la nimfa Electra, i era germà de Jasió i Harmonia. Segons Dionís d'Halicarnàs, Dàrdan era originari d'Arcàdia, on regnava conjuntament amb el seu germà Jasió. El poeta romà Virgili explicava uns altres orígens per a Dàrdanos; segons ell, la nimfa Electra va unir-se amb Còrit, rei dels tirrens.

Dàrdanos es va casar amb Crises, filla de Pal·las i néta de Licaó, primer rei d'Arcàdia. Junts van tenir dos fills:

  • Ideu
  • Dimes o Dimant

Va haver-hi una terrible inundació a Arcàdia i tots els habitants del regne van emigrar, tret d'un grup reduït que es va quedar sota el comandament de Dimant. La resta dels arcadis es van instal·lar a les costes de Samotràcia (a la que van denominar Dardània). Allí, Zeus va fulminar Jasió per haver volgut violat a Dèmeter, per la qual cosa Dàrdanos fou aclamat com a cap únic dels arcadis emigrats. Poc temps després, però, Dàrdan va convèncer a un nombrós grup de marxar d'aquell lloc en busca de terres més fèrtils.

Els arcadis guiats per Dàrdanos van arribar a les costes de Frígia, on van ser rebuts pel Rei Teucre i els teucris. En senyal de bona voluntat, el monarca frigi va concedir-li un tros de terra al vessant del Mont Ida, on Dàrdan hi va fundar una nova població; Dardània. Al cap de poc, l'aliança entre els teucris i els dardanis es va segellar amb el matrimoni de Dàrdanos amb la filla i hereva de Teucre, Batia. (Algunes versions gregues afirmaven que Crises, la primera esposa de Dàrdan havia mort). Després de la mort de Teucre, la parella va ser proclamada reis de Dardània i de tota la regió dels teucris.

Van tenir quatre fills:

Dàrdan va construir la ciutadella de Troia i va regnar sobre la Tròade. Es diu que va iniciar els troians en els misteris dels déus de Samotràcia, els Cabirs, i de vegades se'l considera un d'ells. També es creia que havia introduït a Frígia el culte de Cíbele. Una tradició explica que Dàrdanos va robar l'estàtua de Pal·las, el Pal·ladi, que es guardava a Arcàdia i el portà cap a Troia.

En una ocasió, el vent Bòreas es transformà en cavall i va muntar les eugues de Dàrdan. D'aquesta unió van néixer dotze poltres que, segons la llegenda, podien córrer sobre un camp de blat sense tocar les espigues.

Segons una tradició romana, Dàrdanos hauria nascut a la ciutat etrusca de Cortona, a l'Itàlia central. Va vèncer als aborígens de la comarca i va construir la ciutat. Després va emigrar cap a Frígia, cosa que va crear forts lligams entre la Tròade i Itàlia. En memòria d'aquests orígens Eneas hauria retornat a la península italiana després de la caiguda de Troia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 129. ISBN 9788496061972. 


Precedit per:
Teucre
Rei dels Teucris
Rei de Dardània
Succeït per:
Erictoni