Düzce

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Düzce
Localització
Düzce situat respecte Turquia
Düzce
Düzce al vespre
País/Regió històrica Turquia Turquia
Província Düzce
Superfície 739 km²
Altitud 160 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
203,095 hab.
274,82 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• Alcalde:

İsmail Bayram (AKP)
Codi postal 81 000
Codi telefònic 380
Web

Düzce és la capital de la província de Düzce a Turquia. La població del districte, segons el cens del 2011, era de 203.095 habitants, mentre que la de la ciutat arribava fins als 133.551.[1]

Dades generals[modifica | modifica el codi]

Se situa al Mar Negre entre la Capital Ankara i Istanbul. Fou afectada en gran mesura tant pel Terratrèmol del Màrmara com pel Terratrèmol de Düzce de 1999.

Ankara es troba 240 km cap a l'est, i Istanbul és a 228 km a l'oest. La carretera D-100 passa a través de Düzce, mentre que l'autopista de TEM la rodeja.

Düzce és al planell de la costa de Mar Negra Occidental. Limita a l'oest amb Sakarya, al nord-est amb Zonguldak, i a l'est amb Bolu. S'obre al mar Negre amb la vall de Büyük Melen al nord-oest. Düzce s'estén 23 km d'est a oest, i 20 km de nord a sud.

Costa d'Akçakoca

A prop seu hi trobem també alguns centres turístics i atraccions populars com Abant, Kartalkaya, Yedigoller, Golcuk i Akçakoca.

Quant al clima, tot i que els estius són càlids i els hiverns són freds, aquest oscil·la entre el clima del Mar Negre Occidental i el clima d'Anatòlia Central. Els principals produces agrícoles de Düzce són: tabac, blat de blats de moro, nous i moltes classes de blat i verdures.

La localització geogràfica de Düzce és molt atractiva per als amants de la natura i els buscadors d'aventures. Té vastes àrees de silvicultura, planells, cascades, extenses platges, coves naturals; es pot fer ràfting al Gran Riu Melen, navegar, practicar esports aquàtics i pescar al llac de l'embassament de Hasanlar. El Llac Efetni, amb 150 classes d'ocells i el Planell Karduz està cobert de neu tot l'any.

Història[modifica | modifica el codi]

La històrica Konuralp és a 8 km al nord de Düzce. Els primers assentaments es remunten al segle III aC. Fins a l'any 74 era una de les ciutats més importants que pertanyien a l'estat de Bitínia, que incloïa Bilecik, Bolu, Sakarya, Kocaeli. Fou conquerida per Pont i després per l'Imperi Romà. Durant el període romà, la ciutat fou influenciada per la cultura llatina, i va canviar el seu nom pel de Prusias ad Hypium. Posteriorment, el cristianisme entrà a la ciutat i després de la partició de l'Imperi Romà, fou controlada per l'Imperi Romà d'Orient (posteriorment Imperi Bizantí).

Konuralp Bey, un dels comandants d'Osman Gazi, va rebre l'ordre de conquerir Düzce i rodalia. Al segle XIV capturà Duzbazaar (Düzce) i la Prusia romana després d'una batalla amb els bizantins. Els primers administradors otomans a Düzce foren Konuralp Bey, Sungur Bey, Semsi Bey i Gunduz Alp. Durant les darreries del segle XVI, els vilatans escolliren aquesta ubicació com a mercat i per aquesta raó el centre de la plana fou anomenat Düzce Bazaar.

Durant l'Imperi Otomà Düzce proporcionà la fusta amb què es bastien els vaixells de l'Armada i esdevingué un important centre de transport entre Istanbul i les ciutats de l'Orient, com araSivas i Erzurum. Als segles XVIII i XIX els marxants van prendre el control de Düzce i el comerç va florir.

En el període dels sultans Abdülâziz i Abdülmecit, els immigrants vinguts del Caucasus, Mar Negre Oriental, est d'Anatòlia i els Balcans augmentaren la població de Düzce. El govern els proporcionà terra lliure. Tenia 137 pobles i 66.618 llars, amb una població de 36.088 en temps d'Abdülmecit II.

Després de la República la ciutat experimentà un gran desenvolupament en la indústria i el comerç. La seva proximitat a grans ciutats, ports i els recursos naturals la fan atractiva per rebre inversions. Düzce és una de les ciutats més desenvolupades en el terreny industrial de Turquia. Avui els sectors econòmics principals són: explotació forestal, indústria de l'automòbil, tèxtil, l'activitat cinegètica, la indústria cimentera, farmacèutica, la producció de nous i de tabac. Hi ha prop de 100 fàbriques que treballen en aquests sectors, com ara plantes de transformació de fusta i de productes alimentaris.

Fou sacsejada per diversos terratrèmols el 1944, 1957 i 1967. El 1999 va ser destruïda pel terratrèmol d'İzmit del 17 d'agost i finalment va rebre l'impacte d'un altre terratrèmol el novembre del mateix any. La magnitud del terratrèmol fou de 7,2 graus en l'escala de Richter, durà 30 segons, acabà amb la vida de 845 persones i en ferí prop de 5.000. Després d'això fou reconeguda com la 81a província de Turquia, segons un acord del Consell de Ministre, mitjançant el qual Düzce va poder accedir a ajuts governamentals per tal de recuperar-se dels seus danys.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Düzce Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 50′ 30″ N, 31° 09′ 30″ E / 40.84167°N,31.15833°E / 40.84167; 31.15833