DNA barcoding

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

DNA barcoding és un mètode taxonòmic que fa servir un marcador genètic curt en un ADN d'un organisme per a identificar si pertany a una espècie en particular.

Es diferencia de la filogènia molecular en el fet que el principal objectiu no és determinar la classificació sinó identificar una mostra desconeguda en termes d'una classificació coneguda.[1]

Entre les aplicacions hi ha les d'identificar fulles de plantes fins i tot quan les flors o els fruits no estan disponibles i analitzar les restes vegetals dins els estómacs dels animals o en les femtes.[2] i identificar productes comercials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seberg O, Petersen G. «How many loci does it take to DNA barcode a crocus?». PLoS One, vol. 4, 2, 2009, pàg. e4598. DOI: 10.1371/journal.pone.0004598. PMC: PMC2643479. PMID: 19240801.
  2. Eeva M Soininen et al. «Analysing diet of small herbivores: the efficiency of DNA barcoding coupled with high-throughput pyrosequencing for deciphering the composition of complex plant mixtures». Frontiers in Zoology, vol. 6, 2009, pàg. 16. DOI: 10.1186/1742-9994-6-16. PMC: 2736939. PMID: 19695081.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]