Vés al contingut

DQ d'Hèrcules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

̣

Infotaula objecte astronòmicDQ d'Hèrcules
Tipusestrella variable cataclísmica, binària eclipsant i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M3+Ve[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJohn Philip Manning Prentice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra496,032 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta12,99 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,443 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1 M☉[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,016 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)12,412 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,925 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 7m 30.251s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 51' 32.5648''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

DQ d'Hèrcules (DQ Herculis o Nova Herculis 1934) va ser una nova lenta i brillant apareguda a la constel·lació d'Hèrcules el 1934. Va ser descoberta el 13 de desembre de 1934 per J. P. M. Prentice d'Stowmarket, Suffolk.[6] Va aconseguir la lluentor màxima el 22 de desembre de 1934 amb una magnitud aparent de 1,5.[7] La nova va romandre visible a ull nu durant diversos mesos.[8]

DQ d'Hèrcules és el prototip d'una categoria d'estel variable cataclísmica anomenades polars intermèdies.[9] D'acord a les observacions, es tracta d'un sistema binari eclipsant, compost per una nana blanca i una nana roja, amb un període orbital de sols 4 hores i 39 minuts que varia cada 71 segons, cosa que es correspon amb la rotació axial de la nana blanca, altament magnètica, i possiblement a causa de la presència d'un tercer cos.[10][9]

Referències

[modifica]
  1. «A quest for the red companion in six cataclysmic binaries» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1981, pàg. 960–968. DOI: 10.1086/159105.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  4. «Plausible explanations for the variations of orbital period in the old nova DQ Herculis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 9-2009, pàg. 883–888. DOI: 10.1051/0004-6361/200810909.
  5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, 12-1995, pàg. 269–280.
  6. «DQ Her». www.britastro.org. [Consulta: 9 agost 2017].
  7. Wright, W. H. «Comments on Nova Herculis 1934» (en anglès). The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 47, 1935, pàg. 47–49. Bibcode: 1935PASP...47...47.. DOI: 10.1086/124534. JSTOR: 40670634.
  8. «Nova Herculis, Discovered in December 1934, Varies From First to Thirteenth Magnitudes--Now Fading, About Sixth», 07-12-1935. [Consulta: 8 agost 2013].
  9. 9,0 9,1 Dai & Qian; Qian, S. B. «Plausible explanations for the variations of orbital period in the old nova DQ Herculis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 503, 3, 2009, pàg. 883–888. Bibcode: 2009A&A...503..883D. DOI: 10.1051/0004-6361/200810909.
  10. «Nova Herculis 1934 (DQ Herculis)» (en anglés). David Darling, 2016. [Consulta: 2 març 2020].