Daniel Solander

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDaniel Solander
Daniel Solander.jpg
Nom original Daniel Carl Solander
Dades biogràfiques
Naixement 19 de febrer de 1733
Piteå, Norrland, Suècia
Mort 13 de maig de 1782(1782-05-13) (als 49 anys)
Londres
Residència Suècia i Gran Bretanya
Alma mater Universitat d'Uppsala
Activitat professional
Camp de treball Botànica
Ocupació Botànica
Ocupador Universitat d'Uppsala
Mestres Carl von Linné
Obra
IPNI abrev. Sol.
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Daniel Carlsson Solander or Daniel Charles Solander (19 de febrer de 1733 – 16 de maig de 1782) va ser un naturalista suec i un dels "apòstols" de Carl Linnaeus.[1]

Biografia[modifica]

Solander va néixer a Piteå (Norrland), Suècia, era el fill del reverend luterà Carl Solander[1] i de Magdalena Bostadia.[1] Solander es va matricular a la Universitat d'Uppsala el juliol de 1750 i va estudiar llengües i humanitats. El seu professor de botànica era el cèlebre Carl Linnaeus que aviat es va impressionar per l'habilitat del jove Solander i ràpidament va persuadir al seu pare per a deixar-lo estudiar història natural. Solander va viatjar a Anglaterra el juny de 1760 per promoure el nou sistema de classificació de Linnaeus. Va fer de bibliotecari ajudant al Museu Britànic des de 1763, i va ser escollit membre de la Royal Society l'any següent. Posteriorment ocuparia el lloc de conservador de llibres impresos al Museu Britànic.

Dr Daniel Solander Sir Joseph Banks Capità James Cook Dr John Hawkesworth John Montagu Premeu la icona per agrandir imatge
Dr Daniel Solander, Sir Joseph Banks, James Cook, Dr John Hawkesworth i John Montagu obra de John Hamilton Mortimer.[2]Moure el cursor per a identificar a cadascun d'ells.

El 1768 Solander i el seu amic el científic Herman Spöring eren contractats per Joseph Banks, per anar-se'n amb ell al primer viatge de James Cook a l'oceà Pacífic a bord del Endeavour.

Ells varen ser els botànics que inspirarien el nom de Botany Bay al primer lloc de desembarcament de l'expedició de Cook a Austràlia.

Solander va col·laborar a recollir i descriure una important col·lecció de plantes australianes mentre l'Endeavour estava fondejat a la zona on avui està Cooktown durant gairebé 7 setmanes, després d'haver-se accidentat a la Gran Barrera de Corall australiana. Aquestes col·leccions més tard formarien la base de l'album de gravats de flors de Banks.

Al seu retorn el 1771, Solander esdevingué secretari de Banks i bibliotecari, vivint a la seva casa de Soho Square. El 1772 va acompanyar Banks en el seu viatge a Islàndia, les Fèroe i les Òrcades. Entre 1773 i 1782 va ser el conservador del departament d'Història Natural del Museu Britànic. El 1773 era elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Solander va inventar la caixa en forma de llibre coneguda com la caixa solander que encara es fa servir en biblioteques i arxius com la forma més adequada d'emmagatzematge de llibres, dibuixos, materials d'herbari i manuscrits.

Solander va morir a la casa de Banks a Soho square d'un atac de feridura amb 49 anys, a les 9.30 del vespre del 13 de maig de 1782. L'autòpsia va revelar una hemorràgia cerebral.[3]

Llegat[modifica]

S'ha afirmat que Solander és mereixedor de molt més reconeixement que el que ha rebut, i que ha estat ignorat el seu llegat pel prestigi de Banks, que tractava a Solander, i a Jonas Dryander abans que a ell, com els seus criats més que com botànics d'igual nivell. El tractament i reconeixement d'aquestes dues personatges contrasta amb el de Robert Brown, el tercer en la successió dels botànics de Banks, que va ser honorat com el botànic preeminent de la seva època. Aquest contrast podria ser a causa del fet que Brown era britànic, mentre que els altres eren estrangers; o perquè Banks estava ja en decadència quan va contractar Brown.[4]


Solander Gardens, a l'extrem oriental de Londres, li deu el seu nom, com també les illes Solander prop de l'illa sud de Nova Zelanda. Una de les moltes plantes anomenades en el seu honor és la Nothofagus solandri. Solander va estar associat amb Banks a les Il·lustracions Botànique dels Viatges del capità Cook Voltant el Món, i a La Història Natural de Molts Curiosos i poc freqüents zoófits, recollit per John Ellis, publicat pòstumament el 1786.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gilbert, L. A.. «Solander, Daniel (1733 - 1782)». A: Australian Dictionary of Biography. 2, 1967, p. 456-457. A020421b [Consulta: 25 febrer 2010]. 
  2. Col·lecció digital de la National Library of Australia
  3. «The Letters of Sir Joseph Banks: A Selection, 1768-1820».
  4. Barker, R. M. and Barker, W. R.. «Botanical contributions overlooked: the role and recognition of collectors, horticulturists, explorers and others in the early documentation of the Australian flora». A: Short, P. S. (ed.). History of systematic botany in Australia (en anglès). Australian Systematic Botany Society, 1990, p. 37–86. ISBN 0-7316-8463-X. 
  5. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  • Edward Duyker 1998. Nature's Argonaut: Daniel Solander 1733-1782: Naturalist and Voyager with Cook and Banks. Melbourne University Press. ISBN 0-522-84753-6
  • Royal Society Archive entry on Solander
  • Duyker, Edward & Tingbrand, Per (ed. & trans) 1995, Daniel Solander: Collected Correspondence 1753—1782, Melbourne University Press, Melbourne, 1995, pp. 466, ISBN 0 522 84636 X Scandinavian University Press, Oslo, 1995, pp. 466, ISBN 82 00 22454 6

Enllaços externs[modifica]