Daniela Grau i Humbert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaDaniela Grau i Humbert
Dades biogràfiques
Naixement 1948 (68/69 anys)
Elna
Activitat professional
Ocupació professora i política
Dades familiars
Cònjuge Károly Morvay
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Daniela Grau i Humbert (Elna, 1948) és una militant associativa, social i política nord-catalana, professora d'alemany i de català jubilada.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Elna en una família catalana on no s'havia parlat mai francès fins després de la segona guerra mundial, quan van entrar mullers forasteres a la família. És filla d'en Gilbert Grau i Salvat, i de la Reina Grau i Humbert. Els avantpassats Grau ja s'estaven a Elna fa segles, i els Salvat provenen de la Garrotxa, on se'n troben rastres a partir del segle XIII.

El seu pare, en Gilbert Grau, un precursor de la lluita per a obtenir un estat independent internacionalment reconegut, era un nacionalista català i federalista europeu: defensava a principi dels anys 70 amb el seu Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans) el projecte d'uns Països Catalans independents dins del marc d'una Europa federal i denunciava el colonialisme francès. Va transmetre a la seva muller i a les filles la voluntat de defensar el país i de recuperar l'ús del català i de parlar-lo a les noves generacions.

Després del liceu (o 'institut' al sud del país), Daniela Grau va estudiar a la universitat de Montpeller i a Heidelberg. A Alemanya es va adonar que el català, menyspreat a l'Estat francès, s'ensenyava i s'estudiava a les universitats estrangeres. Després d'haver tornat a Perpinyà a la fi del 72 va començar a ensenyar-hi alemany al liceu privat Bon Socors. Un xic més tard, va engegar-hi cursos de català, el nombre d'hores dels quals ha anat augmentant gràcies a la seva passió. Des del 1976 fa cursos també a la Universitat de Perpinyà: durant deu anys, d'alemany, i després, de català.

Daniela Grau és casada amb un hongarès, Károly Morvay, professor de la Universitat de Budapest i coautor dels diccionaris català-hongarès, hongarès-català. Molts pensen que en Carles va aprendre la llengua del país després del casament, però això és fals: ho va fer a Budapest, a la seva universitat, on s'ensenya català des de fa més de trenta-cinc anys.

Des del 1992, el 23 de juny Daniela Grau duu al Principat la Flama del Canigó fent la ruta de Vic i Manlleu alternativament, però ja com a adolescent acompanyava els seus pares i els patriarques dels Focs de Sant Joan quan l'any 1966 Gilbert Grau i en Josep Deloncle van fer arribar per primera vegada la Flama del Canigó al Coll d'Ares (Pirineu). L'any 1973 va acompanyar els seus pares al Priorat i pels 80 van portar la Flama també al País Valencià. D'ençà d'uns anys es dedica a explicar en el marc de conferències què significa el símbol de la Flama i quina és la seua història.

Al costat de les activitats lligades als Focs de Sant Joan, Daniela Grau des de molt jove va participar activament en les lluites per la llengua i la nació catalanes a l'Estat francès: amb altres companys van fundar l'associació Arrels, que fins avui fa funcionar una ràdio i una escola catalanes. Com a portaveu del Partit per Catalunya a les eleccions regionals del 1998, va coredactar amb Mité Pull el programa polític, tot introduint-hi per primera vegada a la Catalunya del Nord el concepte de desenvolupament sostenible.

El 2004, amb en Jaume Deloncle i en Pere Mateu, tots tres membres de l'associació Flama dels Països Catalans van aviar la lluita en contra de la decisió del President del Consell Regional, Georges Frêche, de denominar el país Septimanie, que es clogué un gran manifestació[1] que motivà Frêche a suprimir l'apel·lació.

Féu part del col·lectiu "No a Vauban a la Unesco", per mor de denunciar la colonització francesa i la mitificació de Sébastien Le Prestre de Vauban, enginyer militar en cap, responsable de les fortificacions d'en Lluís XIV de França, l'aparell militar repressiu erigit en contra el poble català.[2] El Consell General, en digne successor del Conseil Souverain instaurat per en Lluís XIV, orquestra la manipulació històrica amb l'ajut de persones i institucions, víctimes de la propaganda oficial o atretes per subvencions i honors segons la més pura tradició colonialista.

És membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana.

Premis[modifica | modifica el codi]

El 2007 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mare manifestació en contra de la "septimanie" ahir a Perpinyà.». Vilaweb, 08-10-2005. [Consulta: 1 gener 2013].
  2. «No a l’obra d’en Vauban al patrimoni mundial de la Unesco». Catnord, 2007. [Consulta: 23 desembre 2012].
  3. «La nord-catalana Daniela Grau Premi d'actuació cívica 2007». Vilaweb, 22-09-2007. [Consulta: 28 desembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]