David Dúixman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Dúixman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 2021 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótirador, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Premis

David Aleksàndrovitx Dúixman[a] (rus: Давид Александрович Душман) (Ciutat Lliure de Danzig, actual Gdańsk, 1 d'abril de 1923-Múnic, 4 de juny de 2021) va ser un militar i entrenador d'esgrima jueu rus, soldat de l'Exèrcit Roig i entrenador de l'equip olímpic soviètic, respectivament. L'any 1945 va ajudar a l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau i també va lluitar a la batalla de Stalingrad i la batalla de Kursk durant la Segona Guerra Mundial.

Orígens[modifica]

L'1 d'abril de 1923 va néixer a la Ciutat Lliure de Danzig, actualment coneguda com a Gdańsk.[1][2] El seu pare era general, metge esportiu i metge militar de l'Exèrcit Roig,[3] mentre que la seva mare era pediatra.[2] Dúixman va passar part de la seva infància a Minsk abans que la família es traslladés a Moscou, on el seu pare havia estat contractat per dirigir el centre mèdic de l'institut estatal d'esports.[2][3] Més tard, al 1938, el seu pare va ser deportat a un gulag al nord del cercle polar àrtic durant la Gran Purga de Ióssif Stalin, on va morir deu anys després.[3][4][5]

Segona Guerra Mundial[modifica]

Es va convertir en voluntari de l'Exèrcit Roig com a conductor de tancs i va participar a la batalla de Stalingrad i la batalla de Kursk durant la Segona Guerra Mundial.[3][4] Va rebre més de quaranta condecoracions i distincions, inclosa l'Orde de la Guerra Patriòtica.[3]

A primera hora de la tarda del 27 de gener de 1945, va conduir un tanc T-34 sobre la tanca elèctrica del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau a la Polònia ocupada, iniciant així l'alliberament del camp i permetent l'entrada al campament de les tropes terrestres de la 322a Divisió de rifles de l'Exèrcit Roig.[1][6] Al campament, va ser testimoni de la fam que patien els interns així com dels munts de cadàvers i va dir que «els vam llençar tots els nostres aliments enllaunats i immediatament vam anar a perseguir els feixistes», però en el moment no va ser conscient del propòsit real del campament ni de l'escala de les atrocitats.[3][4]

Com a conseqüència de la guerra va patir ferides greus en tres ocasions i va ser un dels 69 soldats que va sobreviure a la guerra del total de 12.000 que formaven la seva divisió.[4][5][7]

Carrera d'esgrima[modifica]

Després de la guerra, es va convertir en un tirador d'esgrima professional. Va ser entrenador de l'equip nacional femení d'esgrima de la Unió Soviètica entre 1952 i 1988. Quan la selecció va disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972, va ser testimoni de la massacre de Múnic. Concretament va ser allotjat just davant dels atletes israelians i va descriure que estava «horroritzat» pels fets, sent ell mateix molt conscient dels seus orígens jueus.[3]

Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional (COI) i antic campió olímpic d'esgrima representant a l'Alemanya Occidental, va recordar que quan el va conèixer el 1970, Dúixman «em va oferir immediatament amistat i consell, malgrat la seva experiència personal amb la Segona Guerra Mundial i Auschwitz, sent un home d'origen jueu».[8][9] Bach va afegir que l'acte va ser «un gest humà tan profund que mai l'oblidaré».[4][9]

Segons el COI, Dúixman va continuar visitant el seu club d'esgrima local per a donar classes gairebé tots els dies fins als 94 anys.[10]

Mort[modifica]

Durant la dècada de 1990 va viure uns anys a Àustria abans de traslladar-se a Múnic.[9] Des de 1996 fins a la seva mort, el 4 de juny de 2021, va viure a Neuperlach, un dels districtes de la ciutat de Múnic, juntament amb la seva dona Zoja que va premorir diversos anys abans.[4][5]

En el moment de la seva mort, molts mitjans de comunicació el van etiquetar incorrectament com l'últim alliberador supervivent del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau,[11][12] però, encara quedaven vius altres alliberadors del camp, com ara Ivan Stepànovitx Martinuixkin, que vivia a Moscou.[13][14][15]

Notes[modifica]

  1. ↑ Sovint consta transliterat a l'anglès com a David Aleksandrovich Dushman.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Reister, Helmut. «Eine lebende Legende» (en alemany). Jüdische-Allgemeine.de, 15-04-2021. Arxivat de l'original el 7 de juny 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Einsichten und Perspektiven Ausgabe 1 / 2020» (en alemany). BLZ.Bayern.de. Arxivat de l'original el 7 juny 2021. [Consulta: 16 juny 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Reister, Helmut. «Auschwitz-Befreier feiert 95. Geburtstag: Bewegtes Leben von David Dushman» (en alemany). Abendzeitung-muenchen.de, 30-03-2018. [Consulta: 6 juny 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Last surviving Auschwitz liberator David Dushman dies» (en anglès). DW.com, 06-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Last of Soviet soldiers who liberated Auschwitz dies at 98» (en anglès). APNews.com, 06-06-2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  6. ↑ «To liberate Auschwitz, David Dushman drove a Soviet tank through its barbed wire. Horrors awaited inside.» (en anglès). WashingtonPost.com, 07-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  7. ↑ «David Dushman, last surviving Auschwitz liberator, dies aged 98». RTÉ.ie, 06-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  8. ↑ «Olympics - Thomas Bach» (en anglès). Sports-Reference.com. Arxivat de l'original el 18 d'abril 2020. [Consulta: 16 juny 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «David Dushman, last surviving Auschwitz liberator, dies aged 98» (en anglès). TimesofIsrael.com. Arxivat de l'original el 7 de juny 2021. [Consulta: 20 juny 2021].
  10. ↑ «David Dushman, dernier libérateur survivant du camp d'Auschwitz, est mort» (en francès). LeMonde.fr, 06-06-2021. [Consulta: 20 juny 2021].
  11. ↑ «'Hero of Auschwitz' David Dushman, last surviving liberator of death camp, dies aged 98» (en anglès). TheGuardian.com, 07-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  12. ↑ Fleet, Maria. «David Dushman, last surviving liberator of Auschwitz, dies at 98» (en anglès). CNN.com, 07-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  13. ↑ «В ФРГ скорбят о смерти одного из последних советских бойцов, освободивших Освенцим» (en rus). DW.com, 07-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  14. ↑ «В ФРГ скорбят о смерти одного из последних советских бойцов, освободивших Освенцим» (en rus). Delfi. [Consulta: 8 juny 2021].
  15. ↑ Щербинина, Ольга. «Умер один из последних советских солдат, освобождавших Освенцим». TJournal.ru, 07-06-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Dúixman&oldid=33104146»