Diòcesi de Càstulo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaDiòcesi de Càstulo

Localització
Població
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Dades històriques
Creació1969

La diòcesi de Càstulo (en llatí Diocesis Castulonensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica d'Hispània radicada a la ciutat romana de Càstulo (l'actual Cazlona, Linares),[1] inicialment localitzada a la província Tarraconense i, després, a la Cartaginense,[1] a la frontera amb la Bètica. Està documentada des del segle III fins a la segona meitat de segle VII, quan, a causa de la decadència de la ciutat, la seu va ser traslladada a Beatia (l'actual Baeza).

Des de 1969 és una diòcesi titular de l'Església Catòlica, de la qual és titular Víctor Aguilar Ledesma.[2]

Història[modifica]

La tradició de l'arribada del cristianisme a la ciutat romana de Càstula està vinculada a la llegenda dels set barons apostòlics. Suposadament hauria estat el bisbe Eufrasi d'Iliturgi el que va evangelitzar-la,[3] un procés que va ser possible gràcies al seu estat avançat de romanització.[4] Càstulo, ciutat originalment oretana, havia tingut una importància notable en època antiga, de la qual han romàs notables vestigis.[5]

La seva antiguitat està demostrada per la presència del bisbe Secundí de Càstulo, acompanyat d'un prevere anomenat Turí, al Concili d'Elvira, celebrat a cavall dels segles III i IV,[6] i la d'Anià al Concili de Sàrdica el 343.[7] A causa de les invasions dels pobles germànics, la zona va patir diversos atacs i destruccions. Càstulo va estar primer en poder dels alans, que probablement van devastar-la com tantes altres, fins que es va iniciar la monarquia visigoda. Els visigots inicialment eren arrians, només a partir de la conversió al catolicisme de Recared es tornen a tenir notícies dels bisbes de Càstulo.[8] La ciutat encara devia tenir una certa importància per ser seu de bisbat. Posteriorment, entre el 666 i el 675, dates dels X i XI Concilis de Toledo,[9] la seu va ser traslladada a Beatia (l'actual Baeza),[10] a causa de la franca decadència de Càstulo.[11] Al primer concili va assistir el bisbe Marc de Càstulo, mentre que a l'altre qui hi apareix és Rogat de Beatia, primer que utilitza aquest títol. Aquest fet es podia haver produït a inicis del regnat de Vamba.[12]

Llista de bisbes[modifica]

Nom Període Nota
Secundí ss. III-IV Assistent al Concili d'Elvira (ca. 300/324) [10]
Anià ca. 347 Assistent al Concili de Sàrdica (343) [7]
Teodor ca. 589-610 Assistent al III Concili de Toledo (589) [13]
Veneri 610-ca. 626 Consta al Decret de Gundemar (610) [14]
Perseveranci ca. 626-ca. 638 Assistent al IV Concili de Toledo (633) [15]
Marc ca. 638-ca. 656 Envia llegat al VII Concili de Toledo (646) i assistent als Concilis VIII (653), IX (655) i X (656) [16]

Bisbes titulars[modifica]

Nom Període Nota
Ángel María Ocampo Berrio 1970-1973 Renuncia [2]
Enrico Bartolucci Panaroni 1973-1995
Riccardo Ruotolo 1995-2012
Adelio Dell'Oro 2012-2015 Nomenat bisbe de Karaganda
Víctor Aguilar Ledesma 2015-Avui

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Flórez, 1900, p. 137.
  2. 2,0 2,1 Cheney, David M. «Castulo (Titular See)» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 22 maig 2020].
  3. Contreras de la Paz, 1959, p. 103.
  4. Contreras de la Paz, 1959, p. 104.
  5. Flórez, 1900, p. 138.
  6. Contreras de la Paz, 1959, p. 105.
  7. 7,0 7,1 Flórez, 1900, p. 147.
  8. Contreras de la Paz, 1959, p. 107.
  9. Contreras de la Paz, 1959, p. 110.
  10. 10,0 10,1 Flórez, 1900, p. 146.
  11. Flórez, 1900, p. 160.
  12. Flórez, 1900, p. 153.
  13. Flórez, 1900, p. 149.
  14. Flórez, 1900, p. 150.
  15. Flórez, 1900, p. 151.
  16. Flórez, 1900, p. 152.

Bibliografia[modifica]