Dia de les Escriptores

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Dia de les Escriptores
François Gérard - St Theresa (detail).jpg
Santa Teresa de Jesús per Fraçois Gérard
Nom oficial Dia de les Escriptores
Data Dilluns posterior al 15 d'octubre
Rituals Primera celebració
17 d'octubre de 2016
Modifica dades a Wikidata

El Dia de les Escriptores és una celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns següent a la data del 15 d'octubre, en commemoració de la data de la mort de l'escriptora Santa Teresa de Jesús. Aquesta commemoració va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives (FEDEPE) per recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.[1] La primera celebració s'ha celebrat el 17 d'octubre[2] i ha consistit en la lectura pública en diverses biblioteques, de textos (poemes, fragments de novel·les, etc.) d'una trentena d'escriptores en llengua castellana, catalana, gallega i basca. La lectura ha ant a càrrec d'escriptores, escriptors, periodistes, poetes, actrius, actors...

Antecedents[modifica]

Al segle XIX, gran part de les dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d'home per ser preses seriosament. Émily Brontë i les seves germanes en van ser una mostra manifesta. La novel·la Cims borrascosos va ser publicada sota el pseudònim d'Ellis Bell ja que cap editor s'atrevia a publicar, perquè consideraven que les dones només escrivien novel·les romàntiques.[3]

El segle XX, s'inicia amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf que comença el 1905 a escriure per al suplement literari del The Times i el 1915 publica la seva primera novel·la, o Marguerite Yourcenar,[3] qui va publicar la seva primera novel·la el 1929. Tanmateix aquests fets produeixen pocs avanços significatius, tal com assenyala Laura Freixas, presidenta de Clàssiques i Modernes, explicant el motiu de la commemoració.[1]

«Encara que les escriptores tinguin bones crítiques en els llançaments de les novel·les, en els rànquings amb els millors llibres que es fan a final de cada any, les dones no hi són. Tot i que hi ha moltes escriptores amb èxit a Espanya el Premi Nacional de Narrativa el va guanyar una dona, Carme Riera per última vegada el 1995. Portem vint-i-un anys en què cada any se l'emporta un home».

El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s'ha concedit en quatre dècades, des de la seva institució el 1976 a 2016, a quatre dones: María Zambrano (1988), Dulze María Loynaz (1992) Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) davant de trenta-set homes,[4][5] i el Premi Nobel de Literatura des de la seva creació el 1901 fins al 2016, ha premiat setze dones davant de noranta-nou homes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Por fin las escritoras tienen un día propio». [Consulta: 21 setembre 2016].
  2. España, Biblioteca Nacional de. «17 d'octubre, Día de las Escritoras» (en castellà), 05-11-2016. [Consulta: 21 setembre 2016].
  3. 3,0 3,1 Quintana, Stronn Robin Bonilla. «El papel de la mujer en la literatura». [Consulta: 21 setembre 2016].
  4. «Las escritoras y el Premio Cervantes - escritoras.com» (en castellà), 26-11-2014. [Consulta: 21 setembre 2016].
  5. País, Ediciones El. «Elena Poniatowska, una Sancho Panza para los sin tierra» (en castellà), 24-04-2014. [Consulta: 21 setembre 2016].