Dialecte laki
| Tipus | llengua, llengua viva i vernacle  |
|---|---|
| Dialecte de | kurd |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.500.000 |
| Autòcton de | Província d'Ilam, província de Lorestan, Província d'Hamadan, dialecte laki i Zagros |
| Estat | Iran i Iraq |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques nord-occidentals kurd | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i escriptura àrab |
| Institució de normalització | cap valor |
| Codis | |
| ISO 639-3 | lki |
| Glottolog | laki1244 |
| Linguasphere | 58-AAC-aac |
| Ethnologue | lki |
| IETF | lki |
El laki (لأکی; Lekî) és considerat un dialecte del kurd meridional.[1][2][3][4][5] Manté una semblança lèxica amb el khurramabad del 78%, amb el persa iranià del 70%, i amb luri del 69%.[6]
El laki actualment es parla a les zones al sud de Hamadan, incloent-hi les ciutats de Nihawand, Tuisirkân, Nurabad, Ilam, Gilan i Pahla (Pehle), així com a les zones rurals dels districtes de Horru, Selasela, Silâkhur i el nord d'Alishtar, a l'oest de l'Iran.[7] També hi ha importants colònies laki des de Khorasan fins al mar Mediterrani. Es troben bosses de parlants laki a l'Azerbaidjan, a les muntanyes d'Elburz, a la regió costanera del Caspi, a l'enclavament Khurasani (fins al sud de Birjand), a la terra muntanyosa entre Qom i Kaixan, i a la regió entre Adıyaman i el riu Ceyhan, i a l'extrem occidental del Kurdistan a Anatòlia. També hi ha moltes tribus kurdes anomenades lak que parlen altres dialectes kurds (o altres idiomes diferents) i es troben d'Adana a Anatòlia central (Turquia), a Daghistan al Caucas rus, i d'Ahar als suburbis de Teheran (Iran).
La sintaxi i el vocabulari del laki han estat profundament alterats pel luri, en si una branca del nou persa. Els sistemes bàsics de gramàtica i els verbs del laki són, com en tots els altres dialectes kurds, clarament de l'irànic nord-occidental. Aquesta relació es confirma pels romanents en el laki de l'estructura gramatical kurda, la construcció ergativa. Per tant, el laki és fonamentalment diferent del luri, i similar al kurd.
Laki i persa antic
[modifica]| Persa antic | Laki | Persa | Català |
|---|---|---|---|
| dā | mare | dā | mādar |
| ima | nosaltres | ima | mā |
| awa | això | aœa | ān |
| baw | pare | bawa | pedar |
| hyat | quan |
hanî[8] | zamni ke |
| hvar | sol | hœar | xorshid |
| aδa | en aquell moment | asa | ān zaman |
| tauhmā | llavor | tûîm | toxm |
| brātā | germà | berā | barādar |
| ah | és | hā | hast,budan |
| Jani | dona |
žan | zan |
| Xvasura | família del cònjuge | hasûira | xānevadeh hamsar |
| Asrav | llàgrimes | asr | ashk |
| Varaza | senglar | verāz | gorāz |
| zān | conèixer | zān | dān |
| zamā | nuvi | zœmā | dāmād |
| varkā | xai | vark | bare |
| māung | mes | māŋ | māh |
| āsen | ferro | āsen | āhan |
| berz | alçada | barz | boland |
| tāu | calor | tāu | garmā |
Comparació entre el laki i altre varietats del kurd
[modifica]| Feyli | Kelhuri | Sorani | Kurmanji | Laki | Hawrami | Català |
|---|---|---|---|---|---|---|
| wehar | wehar | behar, wehar | behar, bihar | wehar, vihar | wehar | primavera |
| tawsan | tawsan | hawîn, tawsan | havîn | tawsan | hamîn | estiu |
| payîz | payîz | payîz | pahîz, payîz | payîz | payîz | tardor |
| waran | waran | baran, werişt | baran | varan, waran, veşt | waran, weşt | pluja |
| çaw | çaw | çaw | çav | çem | çem | ull |
| dut | dut | kiç | keç, dot | dit, afiret | kinaçê | noia |
| kurr | kurr | kurr | kurr | kurr | kurr | noi |
| gurdalle | gurdalle | gurçîle | gurçik | gurdalle | wellk | ronyó |
| rêwêar | rêwêar | rêbwar | rêbwar, rêwî | rêvêar | rawyar | caminant |
| minall | minall | minall, mindall | zarok | ayîl | zarolle | nen |
| xwem | xwem | xom | ez bi xwe | wijim | wêm | jo mateix |
| minîş | minîş | minîş | ez jî / min jî | minîş | minîç | jo també |
| keftin | keftin | kewtin | ketin | ketin | kewtey | caure |
| xistin | xistin | hawêştin | avêtin | aîtin, aîştin | - | llançar |
| (mi) hatim | (mi) hatim | (min) hatim | ez hatim | (mi) hetim | - | jo venia |
| (mi) xwem/xwerim | (mi) xwem/dixwim | (min) exwem/dexom | ez dixwim | (mi) merim/mexwim | min meweru | jo menjo |
| (mi) nan xwardim | (mi) nan xwardim | (min) nanim xward | min nan xuard | (mi) nanim hward | - | jo em vaig menjar el menjar |
| (mi) nan xwem | (mi) nan xwem | (min) nan dexwim | ez nanê di xwum | (mi) nane merim/mexwim | - | jo estic menjant el menjar |
| (mi) nan xwardisim | (mi) na xwardêam | (min) nanim dexward | min nan di xuard | (mi) nanme mehward | - | jo estava menjant el menjar |
| (mi) hatime | (mi) hatime | (min) hatûme | ez hatime | (mi) hetime | - | jo he vingut |
| (mi) hatoîm | (mi) hatoîm | (min) hatibûm | ez hatibûm | (mi) hetoîm | - | jo havia vingut |
Colors en laki
[modifica]| Laki | Zaza | Kurmanji | Sorani | Català |
|---|---|---|---|---|
| ispê, çermê | sipî | sipî | spî | blanc |
| reş, sê | sîya | reş | reş | negre |
| kaû | kiho, kewe | şîn | şîn, kewe | blau |
| sor | sûr | sor | sûr | vermell |
| suz | sewz, kesk, kewe | kesk | sewz | verd |
| hoîl, qehveyî | qehweyî | qehweyî | qaweyî | marró |
| xakî-bur | gewr, bor | gewr | bor | gric |
| zerd | zerd | zer | zerd | groc |
Calendari en laki
[modifica]| Mangê lekî |
|---|
| pence |
| mêrêan |
| gakûr |
| agranî |
| mirdar |
| male jêr |
| male jêr domaêne |
| tül tekin |
| mange sêe |
| niwrûj |
| xake lêe |
| mang êd |
Referències
[modifica]- ↑ Laki - Kurdish Academy of language
- ↑ Windfuhr, G. (2009).
- ↑ Rüdiger Schmitt: Die iranischen Sprachen in Gegenwart und Geschichte.
- ↑ Rüdiger Schmitt (Hg.): Compendium Linguarum Iranicarum.
- ↑ V. Minorsky, "Lak", Encyclopaedia of Islam.
- ↑ Laki at Ethnologue (18th ed., 2015)
- ↑
- ↑ Different, "hani» that the Laki and the Lury that means "still".