Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana
| Tipus | diccionari enciclopèdic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Publicació | 2017 |
| Editorial | Grup Enciclopèdia |
| Dades i xifres | |
| Tema | historiografia i Països Catalans |
| Altres | |
| Lloc web | enciclopedia.cat… |
El Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana és un diccionari enciclopèdic d'historiografia de Catalunya, en format digital, publicat pel Grup Enciclopèdia Catalana des de l'abril de 2017.[1]
Es tracta d'una obra de referència que es basa en el diccionari homònim editat en paper l'any 2003, el Diccionari d'historiografia catalana.[2] Entre els seus objectius es troben el de donar a conèixer la vida, l'obra i el pensament dels historiadors catalans i dels qui, tot i no ser-ho, han treballat o incidit en la historiografia catalana. Recull i explica tant les tendències, com les escoles i els conceptes historiogràfics, les característiques i les possibilitats dels fons dels grans centres bibliogràfics i documentals, les aportacions de les institucions científiques i dels centres d'estudis locals, les revistes i publicacions i les obres cabdals de la historiografia catalana. El diccionari va comptar amb més de 250 especialistes dirigits per Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[1] juntament amb Jordi Casassas i Ymbert i Enric Pujol i Casademont com a codirectors i amb Josep Termes i Ardèvol com a assessor general. Entre el conjunt d'especialistes, caldria destacar, entre d'altres, Paul Freedman, Josep Maria Fullola Pericot, Antoni Josep Furió i Diego, Pierre Guichard, Marc Mayer i Olivé, Antoni Riera i Melis i Josep Maria Salrach i Marès en arqueologia i història antiga i medieval; Albert Balcells i González, Ernest Belenguer Cebrià, Jordi Casassas i Ymbert, Pere Molas i Ribalta, Borja de Riquer i Permanyer, Pedro Ruiz Torres, Eva Serra i Puig i Jaume Sobrequés i Callicó en història moderna i contemporània; Joan Becat i Rajaut, Josep Fontana i Lázaro, Ramon Garrabou i Segura, Thomas F. Glick, Santiago Riera i Tuèbols i Vicenç Maria Rosselló i Verger en història econòmica, geografia i història de la ciència; Lola Badia i Pàmies, Eulàlia Duran i Grau, Antoni Ferrando i Francès, Manuel Jorba i Jorba, Tomàs de Montagut i Estragués, Josep Maria Sans i Travé i Josep Maria Terricabras en història del dret, de la literatura, de la filosofia i en arxivística.[3][4]
Pel que fa a l'àmbit geogràfic del Diccionari, aquest va molt més enllà de Catalunya, abastant al conjunt dels Països Catalans. Del total d'entrades, al voltant d'un 45 % es dediquen a qüestions pròpies de Catalunya, un 23 % fan referència al País Valencià, un 12 % posen el punt de mira en les illes Balears i un 6 % a la Catalunya Nord.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vidal i Sol, Teo; Benejam Berger, Maria «Ja podeu consultar la versió digital del diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana». VilaWeb, 05-06-2017. Arxivat de l'original el 19 de juny 2017 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Simon i Tarrés, Antoni. Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0907-3 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Gallardo i Capsada, David «Simon i Tarrés, A. (dir.). Diccionari d´Historiografia Catalana. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2003. 1222pp.». Revista HMiC: història moderna i contemporània, Núm. 2, 2004, pàg. 149-152. ISSN: 2014-6000 [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Alavedra Bosch, Josep «Simon i Tarrès, Antoni (dir.) Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 1222 (Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Diccionaris Temàtics)». Manuscrits: Revista d'història moderna, Núm 21,, 2003, pàg. 247-248. ISSN: 2014-6000 [Consulta: 14 octubre 2018].