Discussió:Llista d'antics monuments de Barcelona

Page contents not supported in other languages.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Casos problemàtics[modifica]

  • Casa Capella: enderrocada. Com que és de Puig i Cadafalch hauria de ser fàcil de localitzar on era.
  • Forn de Pa Maragall: sense informació i desaparegut. Vegeu Discussió:Llista de monuments del districte de Sant Andreu. No traslladat.
  • Bellesguard - Palau Castellivol: No traslladat en espera d'aclarir la diferència amb l'altre element (el de Gaudí).
  • Pont de la riera d'Horta: Cal veure si encara existeix i on era. Potser per les fotos (de l'any 1976) es pot deduir, però per les mateixes fotos sospito que ja deu haver desaparegut (sembla una zona de Sant Andreu per urbanitzar).
  • Numància 169 i carrer Gàmper al costat d'Anglesola 25: tots dos formen part d'una àrea amb modificacions projectades segons el plànol urbanístic [1] i l'area és un conjunt amb protecció documental (el conjunt del carrer Anglesola tot i que no m'acaben de lligar les "D" del plànol amb l'abast que diu la fitxa del conjunt).
    • L'edifici del carrer Gàmper al costat d'Anglesola 25 sembla que sigui la casa que devien enderrocar per obrir el carrer Gàmper i que ja no existeix. De moment no el trasllado.
    • Numància 169 sí que existeix,[2] si més no per ara. La trasllado. Si desaparegués, motiu de més per haver-ne fet fotos.
  • Parròquia de Maria Reina: sembla repetit amb el monestir, o com a mínim inclòs a la mateixa fitxa de l'ajuntament. No la trasllado.
  • Casa típica Escorial 214: sembla el típic solar que queda quan enderroquen una casa. Desapareguda, no la trasllado.
  • Can Trias: és dins el Parc Güell que per l'Ajuntament és protegit tot el recinte com un sol element. La trasllado perquè és prou individualitzable.
  • Passatge Castells i passatge Piera: a IPA són dos elements, però els poso junts (amb nota al peu) perquè corresponen al conjunt de la Colònia Castells de l'Ajuntament.
  • Finca Bonavista: l'ajunto amb l'element de l'Ajuntament "CONJUNT DEL PARC DEL CASTELL DE L'ORENETA I CAN BONAVISTA" que l'inclou.
  • Can Fochs: substituïda per un edifici de la Universitat de Barcelona.
  • Cal Frasquito, cal Mariner: cases noves a l'adreça que indica IPA.
  • Can Besora: enderrocada el 1990 segons el mateix IPA.
  • Mas Guinardó (I): substituït per Mas Guinardó (II), que moc com a Mas Guinardó a seques com fa l'Ajuntament.
  • Cal Girapells: cases noves a l'adreça que indica IPA.
  • Can Grau: Adreça imprecisa, però el carrer és prou curt com per mirar-se'l tot i no em surt cap edifici que hi lligui. Sospito que ja no existeix. No la moc.
  • Can Gallart - Les Heures: repetit amb un altre que ja tenim. Podrien ser coses diferents del mateix edifici o podria ser un error.
  • Conjunt de Can Llupià: És part de les edificacions del parc del Laberint, però no queda clar ni a quina part del palau es refereix exactament. No la trasllado, tot i que es podria revisar.
@Vriullop: És aquesta, la de la façana coberta d'heures. --Enric (discussió) 13:36, 13 set 2020 (CEST)Respon[respon]
  • Masia Amb Hort al Torrent de la Carabassa i Masia Amb Hort: amb la informació que dóna IPA no es poden localitzar. El carrer Llobregós i Torrent de la Carabassa no es troben, i a més actualment no veig que a Torrent de la Carbassa hi hagi cap masia. Podrien ser algunes cases amb pinta de masies que hi ha sobre el carrer Llobregós a la cantonada amb la Baixada de Can Mateu. Potser el torrent de la Carabassa abans arribava més amunt. No les moc.
  • Cal Valent Gran i Cal Valent Petit: no les trobo al lloc on se suposa que haurien de ser. Sembla que només en queda el record en el nom dels jardins del Valent Petit. No les moc.
  • Can Sala: cases noves on se suposa que és. No la moc.
  • Can Milans: cases noves on se suposa que és. No la moc.
  • Can Sabadell: adreça imprecisa, però amb les dades que hi ha tampoc la trobo. Pressumptament desapareguda. No la moc.
  • Cal Rectoret: aparentment desaparegut. El mateix IPA deixa entendre que no hi quedava gran cosa.
  • Cal Mestres: aparentment desaparegut. Si quedava una masia de poc valor en explotació el 1990 a Montjuïc (lloc sense precisar del carrer del Foc), com diu l'IPA, devia desaparèixer en època olímpica.
  • Can Piera: aparentment tampoc hi és.
  • Font del Lleó: sembla confós amb la propera Torre de Santa Caterina (Font del Lleó), que té una altra fitxa. Si és que mai han estat dues cases diferents, a Av. Pearson 70 hi ha una casa nova. No la moc.
  • Fonda Pedralbes: La descripció de patmapa lliga molt poc amb la que fa l'Ajuntament de la Torre L.G. Talleda situada al mateix lloc, i que sí que lliga amb el que hi ha (segons Google Maps). No la moc, pendent d'aclarir si és que l'adreça està malament, si l'IPA es refereix a un edifici desaparegut que havia estat al mateix lloc, o si és una altra cosa. En general l'IPA, pels edificis reformats, tendeix a descriure l'edifici original, mentre que l'Ajuntment tendeix a descriure l'edifici actual.
    • Davant del dubte de que el problema siguin les descripcions imprecises més que errors en l'adreça, i per mantenir al mínim la investigació original, la trasllado al districte. Si convé podem posar-hi notes al peu.
  • Can Canut: No estic segur de a quina casa es refereix (adreça poc precisa) i per això no puc dir si encara existeix o no. Podria referir-se a l'edifici Ptge. Santa Amèlia 3-5, i que ja apareix a les fotos aèries de 1957. De moment no el moc.
  • Sínia-La Bomba: sembla que va ser enderrocada per obrir el carrer de Fra Juníper Serra.
  • Can Nyau: Si l'adreça és Rambla Prim 300 (diu carrer Prim), no la veig per enlloc. La dono per desapareguda i no la moc.
  • Can Riera: adreça imprecisa (mal senyal), i en tot el carrer Santander no trobo res que se li pugui assemblar. La dono per desapareguda i no la moc.
    • @Vriullop: @Pere prlpz: Can Riera és al costat del camp del Centenari, a les coordenades 41.425538 2.197660. Al mapa de l'ICGC en diu, erròniament, Can Sabadell. Aquí n'hi ha unes quantes fotos. El 2013 es va salvar de ser enderrocada gràcies a una campanya ciutadana. --Enric (discussió) 16:32, 18 jul 2020 (CEST)Respon[respon]
      • @Vriullop: @Pere prlpz: Òndia! Acabo de veure'n l'article, Can Riera (Barcelona), que explica tot això. Hi he canviat les coordenades, que no eren correctes, enviaven cap a la Via Trajana. --Enric (discussió) 16:35, 18 jul 2020 (CEST)Respon[respon]
        • @Enric: Deu ser que oblidem el que saben tots els estudiants: si no trobes alguna cosa, busca-la a la Viquipèdia. En descàrrec meu només puc dir que quan no trobava la casa era l'any anterior a que es creés l'article. Bona feina.
        • @Vriullop: Com a mínim Can Riera i Can Sabadell, que eren entre les 16 baixes del 2017, tornen a ser a l'IPAC. Pots fer tu la revisió d'altes i baixes?--Pere prlpz (disc.) 16:49, 18 jul 2020 (CEST)Respon[respon]

--V.Riullop (parlem-ne) 07:48, 28 jul 2020 (CEST)Respon[respon]

  • Racó del Drapaire: Casa moderna on hauria de ser. Desapareguda.
  • Can Nadal: entenc que es tracta de l'edifici que l'ajuntament anomena Can Raventós, ja que:
    • La descripció de PatMapa coincideix amb la foto de l'ajuntament.
    • Les adreces són contigües. A més el número que hi ha a la porta del jardí (56) lliga amb el que diu Patmapa per Can Nadal, tot i no lligar amb el que diu l'Ajuntament per Can Raventós ni amb els plànols urbanístics.
    • L'edifici que hi ha a Bonaplata 54 és modern, però aparentment no tan modern com la majoria d'edificis que substitueixen masies que encara són a l'IPA, pel que podria ser anterior a la compilació.
  • Can Balasc (entre carretera de Sarrià i Ganduixer, compte que n'hi ha un altre a Collserola): a Piscines i Esports no trobo cap masia. La dono per desapareguda.
  • Vil·la Paz: Avda. Vallvidrera 32 sembla que sigui la via del tren. No trobo cap casa que lligui amb la descripció al lloc que indica, i tampoc sembla que sigui una confusió amb la veïna Can Carreres. La deixo per identificar però em temo que sigui desapareguda.
  • Can Carol: L'adreça Cambrils 26 ja no existeix. A més, diria que coincideix amb on s'ha remodelat recentment l'avinguda de Vallcarca i que algunes cases de la zona van ser enderrocades (incloent-ne alguna d'ocupada). Potser queda l'esperança que algú en tingui una foto. Desapareguda.
  • Quatre cases al carrer Pelfort recollides en fitxes diferents: costa saber quina de les quatre és la que surt al catàleg de l'Ajuntament [3][4] i si les quatre existeixen. La descripció de Can l'Aleix a IPA tampoc lliga amb la de la Casa Pelfort a l'Ajuntament, tot i que estiguin totes dues a C/Pelfort 21. De moment, moc les quatre a monuments pendents d'identificar.
  • Can Sisí: Se'n troba alguna referència en línia [5] [6], escrit Can Sissí, que fan pensar que, com a mínim, quan la guerra hi era la casa i ara hi és la finca (amb casa o sense), però també que no és a Camí del Pantà 54 [7] que és el que interpreto que vol dir l'adreça d'IPA "Camí del Pantà. Masia, 54". La trasllado com a existent, tot i els dubtes.
  • Can Pujades: Enderrocada el setembre del 2011, amb polèmica inclosa.[8]
  • Mas Sauró: De la comparació dels mapes de l'ICC amb les seves ortofotos, que deuen ser mesos o anys posteriors, es veu com les ruïnes del Mas Sauró han estat substituïdes per un edifici modern (crec que una mena de sanatori).
  • Mas Serra: "fou abandonada i enderrocada, no deu fer masses anys," segons l'IPA.
  • Can Ramis: A la finca s'hi han fet cases noves, però una que a Google Maps es veu a l'extrem inferior de la finca, podria lligar amb la descripció i ser Can Ramis. Tot i això, sembla que pertany a la parcel·la del costat drecera de Vallvidrera 40. S'hauria de comprovar, i de moment la deixo per identificar.
  • Mas de l'església de Santa Maria de Vallvidrera: per l'explicació entenc que es tracta de la rectoria, adossada a la mateixa església. Tot i que la fitxa de l'Ajuntament no l'esmenta, segons el plànol urbanístic està protegida juntament amb l'església.[9] És debatible si han d'anar junts o separats. Els poso separats.
  • Can Magí i Can Batllori: El mateix IPA diu que estan a punt de desaparèixer, i al passeig de la Zona Franca no hi sé veure res que s'hi assembli.--Pere prlpz (disc.) 16:24, 10 feb 2012 (CET)Respon[respon]

--Pere prlpz (disc.) 00:10, 3 feb 2012 (CET)--Pere prlpz (disc.) 01:03, 4 feb 2012 (CET)--Pere prlpz (disc.) 23:47, 4 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Llista de monuments desapareguts[modifica]

Si volguéssim deixar unes llistes útils a Barcelona i a la vegada complir el criteri d'inclussió a IPA, podríem fer una llista d'elements llistats a IPA i que ja no existeixen. Em queda el dubte de si això es podria considerar investigació original, però la veritat és per passar de la informació de segons quina fitxa d'IPA a trobar a quin edifici s'ha de fer la foto cal moltíssima investigació original.--Pere prlpz (disc.) 23:59, 5 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Ben mirat, podríem acabar posant tot el que diu IPA:
  • Els repetits, que no són gaires, en notes al peu explicant la repetició.
  • Els desapareguts, en notes al peu de cada districte o en una llista específica.--Pere prlpz (disc.) 13:06, 7 feb 2012 (CET)Respon[respon]
El criteri general és incloure IPA excepte a Barcelona. El motiu és que l'ajuntament va fer un nou catàleg exhaustiu mentre que l'inventari IPA per Barcelona és anterior i no actualitzat. Això ho reconeixen en la descripció del portal patmapa: "Aquests inventaris es van iniciar en la dècada dels 80 i s’han anat actualitzant i revisant anualment. Depenent del cicle de revisió hi ha fitxes que estan molt actualitzades i d’altres en canvi poden tenir informació més antiga. En l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic la ciutat de Barcelona només té cobertes les fitxes dels edificis més importants, mentre que tota la resta del territori està cobert de forma exhaustiva. Estem treballant per aconseguir una cobertura de Barcelona al mateix nivell que la resta del territori." (Impressió personal entre parèntesis: no es pot descartar que aquest "estem treballant" sigui conseqüència del criteri d'inclusió que vam adoptar per WLM-2011). Per tant, es poden incloure aquells elements que es trobin a IPA i es trobin al catàleg de l'ajuntament en els nivells C o D. Si no s'identifiquen a l'ajuntament es poden incloure si poden ser útils de forma complementària i tenen una informació precisa, en cas contrari és millor fiar-se del criteri de l'ajuntament i no considerar el criteri d'inclusió IPA per Barcelona. --V.Riullop (parlem-ne) 15:44, 11 feb 2012 (CET)Respon[respon]
Ara mateix, el criteri d'inclusió a Barcelona consisteix a incloure a les llistes dels districtes els elements que compleixin una de les següents condicions:
  1. Ser BCIN d'acord amb l'IPA. Exemple: El castell de Santa Creu d'Olorda, que fa 500 anys ja no existia però l'incloem per ser BCIN.
  2. Tenir nivell de protecció B (BCIL) d'acord amb l'Ajuntament.
  3. Aparèixer a l'IPA i existir físicament en l'actualtiat. La comprovació de l'existència pot venir de complir qualsevol de les següents condicions:
    1. Tenir fitxa al Cercador de Patrimoni de l'Ajuntament (amb protecció C o D).
    2. Aparèixer, amb el nom retolat, als mapes de l'ICC. Exemples: Can Basseda, Can Gener i unes quantes masies més de Collserola.
    3. L'existència es dedueix de manera evident contrastant la informació continguda a la fitxa IPA amb la cartografia en línia (habitualment el Google Street View, i de vegades les vistes en perspectiva de Bing Maps). Exemple: la Casa Crehuet
    4. L'existència es dedueix de manera evident contrastant la informació continguda a la fitxa IPA amb fonts en línia, tals com itineraris excursionistes o butlletins d'associacions de veïns. Això inclou en alguns casos fonts sense un comitè editorial clar, si en parlen de manera consistent un nombre prou gran de fonts independents entre elles. Exemple: Can Sissí
Naturalment, hi ha molts casos en que la comprovació de l'existència ve de vies diferents a la vegada, i totes les identificacions estan subjectes a revisió si l'observació sobre el terreny permet entendre més clar el que diuen les fonts. S'han evitat les conclusions no evidents a partir de les fonts, així com les fonts que qualsevol lector no pugui comprovar, seguint VP:NOTI.
A més hi ha els casos de monuments successius en un mateix lloc (sovint el més vell recollit per l'IPA i el més modern per l'Ajuntament), que hem assimilat a un sol monument. Excepció: Can Llupià (el parc del Laberint) i la Torre Sobirana: la torre Sobirana està a part per ser BCIN mentre que Can Llupià i el Laberint són només BCIL, com s'explica en una nota al peu
Em queden dos dubtes:
  • Què cal fer amb els monuments desapareguts. Jo crec que una llista de monuments de Barcelona desapareguts tindria interès enciclopèdic, i d'alguns de desapareguts recentment potser en podríem acabar recollint alguna foto al concurs, però no sé si una llista amb coordenades i categories podria distorsionar el concurs i els portals. Si la llista és separada jo crec que no distorsionaria gran cosa; pitjor és tenir el Castell d'Olorda sense cap nota de la seva inexistència, com passava l'any passat.
  • No sé on posar els monuments pendents d'identificar, i de moment els deixo en aquesta llista. Bàsicament són uns pocs edificis suposadament situats en llocs on no arriba el Google Street View i que no sabrem si hi són fins que algú hi vagi.--Pere prlpz (disc.) 15:31, 12 feb 2012 (CET)Respon[respon]
Has explicat molt bé el criteri d'inclusió de Barcelona. Bàsicament BCIN+BCIL i com a complement aquells que siguin a IPA i puguin ser d'interès. Contestant directament a la segona, aquells de l'IPA que tinguin dubtes es poden quedar fora, pendents en aquesta llista provisional i pendent de la futura revisió d'IPA per a Barcelona. Sobre els desapareguts faig una reflexió general. IPA és anterior a la llei del patrimoni i va néixer com un inventari d'elements d'interès dels que convenia documentar la informació. Ha evolucionat com a catàleg de béns protegits. Oficialment és el catàleg previst per la llei però conserva una part d'inventari. Cal pensar que hi ha municipis que encara no tenen POUM o el tenen pendent d'incloure un catàleg de béns, i l'inventari IPA supleix aquesta funció. Hi ha béns desapareguts que continuen protegits com a BCIN, per exemple castells. Potser no encaixen en la definició de monuments sinó més aviat com a zones arqueològiques amb qualsevol possible resta protegida per interès històric. Hi ha elements no protegits i desapareguts que es mantenen en l'inventari perquè aquest era el seu propòsit: documentar el registre històric. Amb els temps, en futures revisions, ens podem trobar béns descatalogats o d'altres elements inventariats que van desapareixent. Pensant a llarg termini, podem acabar amb diferents apartats:
  1. Catalogats BCIN
  2. Catalogats BCIL
  3. Inventariats
  4. Antics monuments (descatalogats o inventariats enderrocats)
A notar que no incloc els protegits urbanísticament (nivell C o D). Ara mateix tenim una indefinició en molts municipis entre catalogats BCIL i inventariats. A la llarga, quan tothom faci els seus deures, imagino que IPA hauria de tenir només catalogats. El procés lògic de futur seria anar passant d'un apartat a un altre, a descatalogats, desinventariats o a inventariats enderrocats. El problema ara és què fem amb la càrrega inicial. Els enderrocats BCIN o BCIL cal mantenir-los mentre estiguin catalogats, se suposa que alguna cosa deu quedar protegida encara que siguin els fonaments o potser estan pendents de reconstrucció quan hi hagi pressupost. El procés per descatalogar-los és el mateix que per la declaració i no serveix com excusa l'incompliment dels deures de conservació. Els inventariats enderrocats es podrien posar directament en apartat a part. Em queda el dubte si per a Barcelona això és apropiat ja que no partim d'un inventari clar. --V.Riullop (parlem-ne) 09:43, 13 feb 2012 (CET)Respon[respon]
A la llista de criteris per comprovar l'existència d'un element que és a l'IPA em vaig deixar els casos en que l'existència es dedueix de manera evident contrastant la descripció de l'IPA amb la realitat visible des de punts accessibles al públic (o sigui, anant a veure si la casa hi és). De moment no l'hem aplicat, però l'haurem de fer servir amb mitja dotzena de monuments que falta comprovar i que queden fora de l'abast del Google.
Separar els BCIL dels inventariats en principi em sembla bé, tot i que podria fer les llistes menys manejables. Em queda pendent com posar la protecció, perquè la solució que he adoptat "BCIL", "urbanística" i "documental" no m'acaba de convèncer (totes són urbanístiques, en realitat). Suposo que s'hauria de redactar de nou tota la introducció a les llistes de Barcelona i posar la protecció en consonància.
De cara al futur (futur = l'any vinent com a molt d'hora) potser valdria la pena pensar si convé incloure també tots els edificis amb protecció C i D. L'any passat tenia clar que no, però ara no ho tinc tan clar. Ja veurem l'any que ve.--Pere prlpz (disc.) 15:42, 13 feb 2012 (CET)Respon[respon]
He fet una mostra de separació en apartats a la Llista de monuments de Sarrià - Sant Gervasi. Els desapareguts no els he inclòs a la llista del districte.--Pere prlpz (disc.) 00:46, 14 feb 2012 (CET)Respon[respon]
A mi em sembla bé per aquest cas de Barcelona on tenim clara la diferència entre BCIL i inventariats. Per uniformitat es podria posar a tots els inventariats el codi IPA en lloc del municipal. Per la llista en vermell de desapareguts prefereixo el títol "llista d'antics monuments", més genèric que pot incloure diferents motius. --V.Riullop (parlem-ne) 09:29, 14 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Sobre els noms de protecció, el nivell C és Bé d'Interès Urbanístic (BIP) i el nivell D és Bé d'Interès Documental (BID) (explicació de l'ajuntament). Són noms prou utilitzats en els diferents plans d'ordenació urbanística. Es poden posar directament les sigles, explicant-les en la introducció de la secció, o bé posar/explicar "nivell C", "nivell D". --V.Riullop (parlem-ne) 10:04, 14 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Fet Fet! a la Llista de monuments de Sarrià - Sant Gervasi.--Pere prlpz (disc.) 11:49, 14 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Miraré de convertir aquesta llista en la llista de monuments desapareguts, a menys que algú cregui que val la pena conservar Monuments/llistesIPA/Barcelona com una llista a part per alguna raó.--Pere prlpz (disc.) 16:18, 23 feb 2012 (CET)Respon[respon]

Direcció Casa Capella[modifica]

Crec que la direcció exacta on estava la Casa Capella és l'actual Carrer Marià Cubí nº 90 (428808, 4583453). Es pot veure en alguns plànols antics de la ciutat de Barcelona. Herodotptlomeu (disc.) 14:53, 14 feb 2013 (CET)Respon[respon]

En la cronologia de Puig i Cadalfalch surt Torre Capella de Sant Gervasi de Cassoles. És més probable el carrer Marià Cubí de Sant Gervasi que el c. Sant Sebastià de Sant Andreu. --V.Riullop (parlem-ne) 16:09, 14 feb 2013 (CET)Respon[respon]
He buscat en el nomenclàtor dels carrer de Barcelona i el Carrer Marià Cubí havia tingut el nom "Sant Sebastià" anteriorment. Herodotptlomeu (disc.) 16:26, 14 feb 2013 (CET)Respon[respon]
Una referència que em va passar l'Amador fa temps [10] confirma que era al carrer Marià Cubí amb Aribau, tot i que sense haver caigut en el canvi de noms del carrer, o no la vaig entendre o no la vaig saber aprofitar.--Pere prlpz (disc.) 16:46, 14 feb 2013 (CET)Respon[respon]

Ben trobat. Anotat a Viquiprojecte:Monuments/Revisió del registre#IPA. --V.Riullop (parlem-ne) 18:13, 14 feb 2013 (CET)Respon[respon]

Monument aquí i a Gràcia[modifica]

La Casa típica amb galeria al carrer Escorial, 214 (Q96707030), que sembla que ja no existeix, és en aquesta llista i a la de Gràcia. No sé a quina hauria de ser, però a les dues suposo que no.--Pere prlpz (disc.) 14:49, 24 ago 2020 (CEST)Respon[respon]

@Pere prlpz, Vriullop: Ara hi ha l'escola Virolai Petit. --Enric (discussió) 13:31, 13 set 2020 (CEST)Respon[respon]

I diria que en aquest cas hi ha quatre monuments: Can Piera (Q96707070) Casa típica amb galeria al carrer Escorial, 214 (Q96707030) Can Grau (Q17590408) Masia amb hort al torrent de la Carabassa (Q96707054). @Vriullop: Els traiem d'aquí?--Pere prlpz (disc.) 22:55, 27 ago 2020 (CEST)Respon[respon]

@Pere prlpz: Probablement són baixes recuperades tant aquí com allà. Trobo més pràctic tenir-los tots en la seva llista de districte/barri. Encara que siguin enderrocats o introbables s'eviten aquestes duplicitats. Aquesta llista es va crear pel desgavell inicial que hi havia a IPA. En part el desgavell es manté en aquests casos, però això ja és general en totes les llistes, tot i que he notat que quan actualitzen un municipi solen desaparèixer els enderrocats. --V.Riullop (parlem-ne) 08:30, 28 ago 2020 (CEST)Respon[respon]
Fet Fet! Els he esborrat d'aquí.--Pere prlpz (disc.) 11:13, 30 ago 2020 (CEST)Respon[respon]

Can Carol[modifica]

@Pere prlpz: Diu que l'adreça c. Cambrils 26 no existeix després d'haver-se eixamplat l'avinguda de Vallcarca. No és ben bé així. El carrer Cambrils fa una ela i gira fins a arribar al carrer Bécquer. En la finca actualment hi ha el Casal de Barri Can Carol. És un edifici nou que costa encaixar amb la descripció del vell, però curiosament Google Maps mostra imatges del nou i de vell que s'estava reconstruint. Crec que es pot recuperar. V.Riullop (parlem-ne) 13:37, 28 des 2022 (CET)Respon[respon]

@Vriullop: Ben vist. Fa una dècada no devia veure la L del carrer Cambrils als plànols, perquè ara mirant el plànol de l'Ajuntament m'estava tornant a passar el mateix.--Pere prlpz (disc.) 13:49, 28 des 2022 (CET)Respon[respon]