Domingo Fontán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari VerusPhoebusApollo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el març de 2024.
Infotaula de personaDomingo Fontán

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1788 Modifica el valor a Wikidata
Porta do Conde (Pontevedra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1866 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Cuntis (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón de Galegos Ilustres (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, polític, topògraf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Domingo Fontán Rodríguez,[1][2][3][4] nascut a Porta do Conde (Portas) el 17 d'abril de 1788[5][6] i mort a Cuntis el 24 d'octubre de 1866[7] va ser un erudit, geògraf, matemàtic, polític i empresari gallec, conegut sobretot per ser l'autor del primer mapa topogràfic científic de Galícia, la Carta geomètrica de Galícia (Carta xeométrica de Galicia). Va ser secretari de la Diputació de Galícia, director de l' Observatori Astronòmic de Madrid, diputat a les Corts i president de la Reial Societat d'Amics del País de Santiago. Les seves despulles es troben al Panteó de Gallecs Il·lustres.[8]

Trajectòria[modifica]

De família benestant, els seus pares eren Rosendo Fontán Oliveira i Sebastiana Rodríguez Blanco. El seu pare i tota la família Fontán són originaris de Briallos, parròquia de San Cristovo de Briallos (avui municipi de Portas).[9]

Va ser el segon de cinc germans, dos homes i tres dones i, amb el seu germà gran, Andrés, va ser educat per un oncle matern que era rector a Noia.[10]

Va passar bona part de la seva vida vinculat a la Universitat de Santiago de Compostel·la, on primer va estudiar Filosofia i més tard Lleis i Cànons, Ciències Exactes i Teologia. Va ser deixeble de José Rodríguez González, "el matemàtic de Bermés". El 1811 va començar la seva carrera docent com a substitut del professor de Retòrica i durant el curs 1813-14 va substituir la càtedra de Lògica i Metafísica. Va ser processat per la Reial Audiència el 1814; el 1815 li van ser restituïts els drets.[6]

L'any 1817 va començar els seus treballs de mesura per crear el Mapa Geomètric de Galícia, obra a la qual va dedicar disset anys de vida i per la qual avui és recordat. Durant el Trienni Liberal fou secretari de la Diputació de Galícia. L'any 1834 acabà l'obra i la presentà oficialment a la reina governadora, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílias, que l'ordenà imprimir, tasca, però, que no es va poder completar fins al 1845 a París.[6]

Fou elegit diputat pel Partit Liberal per la província de Pontevedra el 1837, ocupant aquest càrrec fins al 1843, any en què es retirà. Fontán va fer de la defensa de Galícia la seva causa, sobretot en l'abolició dels furs i la lluita contra els cacics. Tanmateix, el seu liberalisme li va valer la pèrdua de la càtedra universitària en dues ocasions.[11] Fou primer bibliotecari i després president (del 1860 al 1861) de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de la Ciutat de Santiago.[12]

Tenia part, per herència, d'una fàbrica de paper a Castro, Lousame, que el 1863 passà a ser plenament seva.[13][14] També va treballar en el disseny de la primera línia de ferrocarril de Galícia l'any 1858, que unia Santiago de Compostel·la amb Carril, projecte aprovat per les Corts Generals l'any 1861, i que no es va inaugurar fins deu anys més tard.

PLÀNOL DE LA RÍA DE AROSA
pel Dr Don Domingo Fontan
l'any 1828.
(el nord és a l'esquerra).

Va morir en un balneari de Cuntis, a causa d' una cistitis aguda.[6] Les seves despulles varen ser enterrades al cementiri general de Santiago de Compostel·la. El 30 de desembre de 1988, varen ser traslladades al pis del Panteó de Gallecs Il·lustres, a l'església del convent de Sant Domingos de Bonaval.[15]

En la cultura popular[modifica]

Carrers de diverses ciutats, com ara Santiago de Compostel·la, Pontevedra, La Corunya, Ourense, Poio o Madrid, han estat batejats amb el seu nom. L'any 2015, l'Editorial Galaxia va publicar la novel·la de Marcos S. Calveiro, Fontán, que es basa en la vida de l'il·lustre.[16]

Reconeixement[modifica]

La Reial Acadèmia Gallega de Ciències el va designar Científic Gallec l'any 2018.[17]

PLÀNOL DEL PAÍS adjacent als tres rius de la CORUNYA, BETANZOS i FERROL, anomenat "de las Mariñas", pel Dr. Don Domingo Fontán.

Referències[modifica]

  1. ↑ "Fontán Rodríguez, Domingo". Diccionario enciclopédico galego universal 28. La Voz de Galicia. 2003-2004. p. 94. ISBN 84-7680-429-6.
  2. ↑ Dicionario biográfico de Galicia. 2. Ir Indo Edicións, 2010-2011, p. 107. 
  3. ↑ "Fontán Rodríguez, Domingo". Diciopedia do século 21 2. Do Cumio, Galaxia e do Castro. 2006. p. 924. ISBN 978-84-8288-942-9.
  4. ↑ "Fontán Rodríguez, Domingo". Enciclopedia Galega Universal 9. Ir Indo. 1999-2002. p. 225. ISBN 84-7680-288-9.
  5. ↑ Méndez Martínez, Gonzalo (2005). "Fontán Rodríguez, Domingo". Gran Enciclopedia Galega (DVD). ISBN 84-87804-88-8.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 "Apuntes biográficos" Fundación Domingo Fontán (castellà).
  7. ↑ Error en el títol o la url.«».
  8. ↑ Xema Aguiar: "Domingo Fontán, el ilustre olvidado", Galiciaé. 20/5/2008.
  9. ↑ Arquivo familiar
  10. ↑ Suso de Toro: "Domingo Fontán, matemático sublime" El País, 1/4/2011.
  11. ↑ Miguel-Anxo Murado (2008). Otra idea de Galicia, p. 11. Debate. ISBN 978-84-8306-771-0.
  12. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-02. [Consulta: 4 març 2024].
  13. ↑ "Fontán polifacético" Fundación Domingo Fontán (castellà).
  14. ↑ Asociación Galega do Patrimonio Industrial 31/1/2010 (castellà).
  15. ↑ Xosé Lois Vila Fariña: "As súas cinzas"
  16. ↑ "«A novela reivindica a figura de Fontán e o papel da ciencia»" La Voz de Galicia, 27/1/2016.
  17. ↑ «Recursos sobre Domingo Fontán». Blog Carta xeométrica, 14 outubro 2018 [Consulta: 17 outubro 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Domingo_Fontán&oldid=33357897»