Dorsal del Pacífic Oriental
| ||||
| Tipus | serralada dorsal oceànica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | cap valor | |||
| ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
La dorsal del Pacífic Oriental, denominada antigament serralada Albatros, és una dorsal oceànica o serralada submarina que s'estén a uns 3.200 km de la costa americana[1] en sentit sud-nord pel fons oriental de l'oceà Pacífic, des dels voltants de l'Antàrtida, al mar de Ross, fins a internar-se al golf de Califòrnia, culminant en el llac salat conegut com a mar de Salton.[2] Com que la dorsal és una vora divergent de l'escorça terrestre, constitueix el límit entre diverses plaques tectòniques, com la placa antàrtica, la placa de Nazca, la placa del Pacífic, la placa de Cocos i la placa nord-americana.
Va ser descrita per primer cop en 1960 per Henry W. Menard.[3] En aquesta dorsal han estat molt estudiades les anomenades fumaroles negres, una activitat volcànica. S'eleva entre 1.800 i 2.700 metres sobre el fons marí i es troba fracturat extensament per falles que es produeixen principalment a intervals d'uns 320 km.[1]
Visió general
[modifica]
L'escorça oceànica s'allunya de l'ascens del Pacífic oriental cap a banda i banda. A prop de l'illa de Pasqua, supera els 15 mm per any, la més ràpida del món.[4] Tanmateix, a l'extrem nord, és molt més lent només aproximadament 6 mm per any.[5][6] Al costat oriental de l'ascens, les plaques de Cocos i Nazca que es mouen cap a l'est es troben amb la placa sud-americana que es mou cap a l'oest i la placa nord-americana i s'estan subduint sota elles. El cinturó de volcans al llarg dels Andes i l'arc de volcans per Amèrica Central i Mèxic són els resultats directes d'aquesta col·lisió. A l'est de la península de Baixa Califòrnia, la Dorsal de vegades es coneix com la Zona Rift del Golf de Califòrnia. En aquesta zona, l'escorça oceànica de nova formació s'entremescla amb l'escorça continental rifada originada a la placa estatunidenca.
De la dorsal del Pacífic Oriental a l'altura de l'illa de Pasqua se'n desprenen dos ramals secundaris, el cordó de Nazca, format per una sèrie de volcans submarins que han creat l'illa Sala i Gómez, l'Illa San Félix i l'Illa de San Ambrosio, i el dorsal de Xile, que des de l'illa de Pasqua arriba a la Península de Taitao.[2] En total hi ha 23 cadenes muntanyoses submarines significatives a la zona cartografiada, la majoria molt a prop de l'eix d'extensió. Gairebé totes les cadenes de muntanya submarina tenen tendències que se situen entre els vectors de moviment de plaques absoluts i relatius.[7][8]
Parts de l'ascens del Pacífic oriental tenen una propagació obliqua, com ara el límit entre la placa Nazca i el Pacífic entre els 29°S i els 32°S.[9] Es tracta d'una extensió del fons marí que no és ortogonal al segment de la carena més proper.[9]
L'extensió sud de l'East Pacific Rise (el PAR) es fusiona amb la Southeast Indian Ridge a la Macquarie Triple Junction al sud de Nova Zelanda. El tram sud de l'ascens del Pacífic oriental és també un dels límits divergents de més ràpida propagació a la Terra,[4][10] amb un màxim de 79,3 mm /any.[11]
Al llarg de l'ascens del Pacífic oriental, els respiradors hidrotermals anomenats fumadors negres van ser descoberts per primera vegada pel projecte RISE l'any 1979, i des de llavors s'han estudiat àmpliament.[12] Aquests respiradors estan formant dipòsits massius de mineral de sulfur volcanogènics al fons de l'oceà.[13][14] S'han trobat moltes criatures úniques d'aigües profundes amb respiradors, que subsisteixen en un ecosistema quimiosintètic en lloc d'un que utilitza la fotosíntesi.[15]
Velocitats actuals de desplaçament
[modifica]La Dorsal del Pacífic Oriental és un centre d'expansió des del qual la Placa del Pacífic es desplaça cap a l'oest, mentre que les altres plaques es mouen cap a l'est en relació amb la dorsal. Els ritmes de desplaçament a la Dorsal del Pacífic Oriental solen ser relativament alts en comparació amb la resta del món. Atès que el moviment absolut de la placa nord-americana també és cap a l'oest o en el sentit de les agulles del rellotge, el ritme de desplaçament al Golf de Califòrnia segueix sent relativament baix, una mica menys de 5 cm a l'any, però s'aproxima al valor màxim de la Dorsal Mesoatlàntica. Cap al sud, el ritme de desplaçament augmenta cada cop més. Al nord-oest de la Placa de Cocos (Microplaca de Rivera) és d'uns 6 cm l'any, al punt triple de les Galàpags és d'uns 12 cm l'any, i en el límit entre la Placa del Pacífic i la Placa de Nazca arriba fins a 14,5 cm a l'any, el valor més alt del món.[16]
A causa de les seves altes taxes de desplaçament, la Dorsal del Pacífic Oriental, a diferència de la Dorsal Mesoatlàntica, no té una esquerda central distintiva.[17] Per descomptat, el vulcanisme també és evident a la Dorsal del Pacífic Oriental. Un exemple és el volcà submarí de la Dorsal del Pacífic Oriental a 8° Sud.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «East Pacific Rise» (en anglès). Britannica. [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Errázuriz K., Ana María. Manual de geografía de Chile (en castellà). Andres Bello, 1998, p. 118. ISBN 9561315238.
- ↑ Menard, Henry William. The Ocean of Truth: A Personal History of Global Tectonics (en anglès). Princeton University Press, 2014, p. 240. ISBN 1400854687.
- ↑ 4,0 4,1 DeMets, Charles; Argus, Donald F. (en anglès) Geophysical Journal International, 181, 1, 2010, pàg. 52. Bibcode: 2010GeoJI.181....1D. DOI: 10.1111/j.1365-246X.2009.04491.x [Consulta: free].
- ↑ "Understanding plate motions". United States Geographical Survey. Consulta 26 de juny de 2013.
- ↑ "East Pacific Rise".’‘Encyclopædia Britannica.
- ↑ Ken C. Macdonald, Paul J. Fox, Steve Miller, Suzanne Carbotte, Margo H. Edwards, Mark Eisen, Daniel J. Fornari, Laura Perram, Rob Pockalny, Dan Scheirer, Stacey Tighe, Charles Weiland & Doug Wilson «The East Pacific Rise and its flanks 8–18° N: History of segmentation, propagation and spreading direction based on SeaMARC II and Sea Beam studies» (en anglès). Marine Geophysical Researches, 14, 1992 [Consulta: 17 agost 2021].
- ↑ «Marine Gazetteer:Easter Island Rise». [Consulta: 8 novembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 Zhang, Tuo; Gordon; Wang, Chengzu Earth and Planetary Science Letters, 495, 2018, pàg. 146–156. Bibcode: 2018E&PSL.495..146Z. DOI: 10.1016/j.epsl.2018.05.001 [Consulta: free].
- ↑ Searle, Roger. Mid-ocean ridges. Cambridge University Press, 2013-09-19. ISBN 9781107017528. OCLC 842323181.
- ↑ Sykes, Lynn R.; Ekstörm, Göran Geophysical Journal International, 188, 2011, pàg. 421–434. Bibcode: 2012GeoJI.188..421S. DOI: 10.1111/j.1365-246X.2011.05284.x [Consulta: free].
- ↑ Spiess, F. N.; Macdonald, K. C.; Atwater, T.; Ballard, R.; Carranza, A. (en anglès) Science, 207, 4438, 28-03-1980, pàg. 1421–1433. Bibcode: 1980Sci...207.1421S. DOI: 10.1126/science.207.4438.1421. ISSN: 0036-8075. PMID: 17779602.
- ↑ Haymon, Rachel M.; Kastner, Miriam (en anglès) Earth and Planetary Science Letters, 53, 3, 1981, pàg. 363–381. Bibcode: 1981E&PSL..53..363H. DOI: 10.1016/0012-821X(81)90041-8.
- ↑ .
- ↑ Corliss, John B.; Dymond, Jack; Gordon, Louis I.; Edmond, John M.; von Herzen, Richard P. (en anglès) Science, 203, 4385, 16-03-1979, pàg. 1073–1083. Bibcode: 1979Sci...203.1073C. DOI: 10.1126/science.203.4385.1073. ISSN: 0036-8075. PMID: 17776033.
- ↑ Charles DeMets, Richard G. Gordon, Donald F. Argus: Geologically current plate motions. Revista Geofísica Internacional. Vol. 181, No. 1, pàgines 1-80, doi:10.1111/j.1365-246X.2009.04491.x. , p. 52 ss.
- ↑ «NOAA Ocean Explorer: GalAPAGoS: Where Ridge Meets Hotspot». [Consulta: 17 gener 2024].
Bibliografia
[modifica]- «Ring of Fire». USGS, 24-07-2012. [Consulta: 13 juny 2013].
- «Earthquakes Visual Glossary». U.S. Geological Survey.
- Oppenheimer, Clive. «Appendix A». A: Cambridge University Press. Eruptions that Shook the World, 2011, p. 355–363. ISBN 978-0-521-64112-8.
- «Moving slabs». This Dynamic Earth. USGS. Arxivat de l'original el 11. 10. 1997. [Consulta: 11 octubre 2020].
- Batiza, Rodey; Sack, Richard O.; Allan, James F. «Cr-rich spinels as petrogenetic indicators; MORB-type lavas from the Lamont seamount chain, eastern Pacific» (en anglès). American Mineralogist, 7–8, 01-08-1988, pàg. 741–753. ISSN: 0003-004X.
- Fornari, Daniel J.; Perfit, Michael R.; Allan, James F.; Batiza, Rodey; Haymon, Rachel; Barone, Angela; Ryan, William B.F.; Smith, Terri; Simkin, Tom; Luckman, Mary Ann «Geochemical and structural studies of the Lamont seamounts: seamounts as indicators of mantle processes». Earth and Planetary Science Letters, 1, 6-1988, pàg. 63–83. DOI: 10.1016/0012-821X(88)90033-7.
- Lavelle, J. W.; Thurnherr, A. M.; Ledwell, J. R.; McGillicuddy, D. J.; Mullineaux, L. S. «Deep ocean circulation and transport where the East Pacific Rise at 9–10°N meets the Lamont seamount chain». Journal of Geophysical Research, C12, 31-12-2010. DOI: 10.1029/2010JC006426.
- Ryan, William B. F.; Barone, Angela M. «Single plume model for asynchronous formation of the Lamont Seamounts and adjacent Eeast Pacific Rise terrains» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, B7, 10-07-1990, pàg. 10801–10827. DOI: 10.1029/JB095iB07p10801. ISSN: 2156-2202.
- Sack, Richard O.; Fornari, Daniel J.; Perfit, Michael R.; Batiza, Rodey; Allan, James F. «Petrology of Lavas from the Lamont Seamount Chain and Adjacent East Pacific Rise, 10° N» (en anglès). Journal of Petrology, 5, 01-10-1989, pàg. 1245–1298. DOI: 10.1093/petrology/30.5.1245. ISSN: 0022-3530.
- Sclater, John G.; Anderson, Roger N.; Bell, M. Lee «Elevation of ridges and evolution of the central eastern Pacific». Journal of Geophysical Research, 32, 10-11-1971, pàg. 7888–7915. Bibcode: 1971JGR....76.7888S. DOI: 10.1029/jb076i032p07888. ISSN: 2156-2202.
- Parsons, Barry; Sclater, John G. «An analysis of the variation of ocean floor bathymetry and heat flow with age». Journal of Geophysical Research, 5, 10-02-1977, pàg. 803–827. Bibcode: 1977JGR....82..803P. DOI: 10.1029/jb082i005p00803. ISSN: 2156-2202.
- Davis, E.E; Lister, C. R. B. «Fundamentals of Ridge Crest Topography». Earth and Planetary Science Letters, 4, 1974, pàg. 405–413. Bibcode: 1974E&PSL..21..405D. DOI: 10.1016/0012-821X(74)90180-0.
- Vine, F. J.; Matthews, D. H. «Magnetic Anomalies Over Oceanic Ridges» (en anglès). Nature, 4897, 1963, pàg. 947–949. Bibcode: 1963Natur.199..947V. DOI: 10.1038/199947a0. ISSN: 0028-0836.
- Vine, F. J. «Spreading of the Ocean Floor: New Evidence» (en anglès). Science, 3755, 16-12-1966, pàg. 1405–1415. Bibcode: 1966Sci...154.1405V. DOI: 10.1126/science.154.3755.1405. ISSN: 0036-8075. PMID: 17821553.
- Searle, Roger. Mid-ocean ridges, 2013-09-19. ISBN 9781107017528. OCLC 842323181.
- Macdonald, Ken C. «Near-bottom magnetic anomalies, asymmetric spreading, oblique spreading, and tectonics of the Mid-Atlantic Ridge near lat 37°N» (en anglès). Geological Society of America Bulletin, 4, 1977, pàg. 541. Bibcode: 1977GSAB...88..541M. DOI: 10.1130/0016-7606(1977)88<541:NMAASO>2.0.CO;2. ISSN: 0016-7606.
- Macdonald, K. C. «Mid-Ocean Ridges: Fine Scale Tectonic, Volcanic and Hydrothermal Processes Within the Plate Boundary Zone». Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 1, 1982, pàg. 155–190. Bibcode: 1982AREPS..10..155M. DOI: 10.1146/annurev.ea.10.050182.001103.
- Argus, Donald F.; Gordon, Richard G.; DeMets, Charles «Geologically current plate motions» (en anglès). Geophysical Journal International, 1, 01-04-2010, pàg. 1–80. Bibcode: 2010GeoJI.181....1D. DOI: 10.1111/j.1365-246X.2009.04491.x. ISSN: 0956-540X.
- Wilson, Douglas S. «Fastest known spreading on the Miocene Cocos-Pacific Plate Boundary» (en anglès). Geophysical Research Letters, 21, 1996, pàg. 3003–3006. Bibcode: 1996GeoRL..23.3003W. DOI: 10.1029/96GL02893. ISSN: 1944-8007.
- Macdonald, Ken C.; Fox, P. J. «Overlapping spreading centres: new accretion geometry on the East Pacific Rise». Nature, 5903, 1983, pàg. 55–58. Bibcode: 1983Natur.302...55M. DOI: 10.1038/302055a0. ISSN: 1476-4687.
- Dick, Henry J. B.; Lin, Jian; Schouten, Hans «An ultraslow-spreading class of ocean ridge». Nature, 6965, 11-2003, pàg. 405–412. Bibcode: 2003Natur.426..405D. DOI: 10.1038/nature02128. ISSN: 1476-4687. PMID: 14647373.
- Marjorie Wilson. Chapman & Hall. Igneous petrogenesis, 1993. ISBN 978-0-412-53310-5.
- Michael, Peter; Cheadle, Michael «Making a Crust». Science, 5917, 20-02-2009, pàg. 1017–18. DOI: 10.1126/science.1169556. PMID: 19229024.
- Hyndman, Donald W.. McGraw-Hill. Petrology of igneous and metamorphic rocks, 1985. ISBN 978-0-07-031658-4.
- Blatt, Harvey; Robert Tracy. Freeman. Petrology, 1996. ISBN 978-0-7167-2438-4.
- Spiess, F. N.; Macdonald, K. C.; Atwater, T.; Ballard, R.; Carranza, A.; Cordoba, D.; Cox, C.; Garcia, V. M. D.; Francheteau, J. «East Pacific Rise: Hot Springs and Geophysical Experiments» (en anglès). Science, 4438, 28-03-1980, pàg. 1421–1433. Bibcode: 1980Sci...207.1421S. DOI: 10.1126/science.207.4438.1421. ISSN: 0036-8075. PMID: 17779602.
- Martin, William; Baross, John; Kelley, Deborah; Russell, Michael J. «Hydrothermal vents and the origin of life». Nature Reviews Microbiology, 11, 01-11-2008, pàg. 805–814. DOI: 10.1038/nrmicro1991. ISSN: 1740-1526. PMID: 18820700.
- Elsevier. Chapter 2 The World's Oceanic Ridge System (en anglès), 1982, p. 51–139. DOI 10.1016/S0422-9894(08)70944-9. ISBN 9780444419675 [Consulta: 27 octubre 2020].
- Larson, R.L., W.C. Pitman, X. Golovchenko, S.D. Cande, JF. Dewey, W.F. Haxby, and J.L. La Brecque, Bedrock Geology of the World, W.H. Freeman, New York, 1985.
- Müller, R. Dietmar; Roest, Walter R.; Royer, Jean-Yves; Gahagan, Lisa M.; Sclater, John G. «Digital isochrons of the world's ocean floor» (en anglès). Journal of Geophysical Research: Solid Earth, B2, 10-02-1997, pàg. 3211–3214. Bibcode: 1997JGR...102.3211M. DOI: 10.1029/96JB01781.
- Menard, Henry W. The East Pacific Rise (en anglès). Scientific American, 1961.