Vés al contingut

Dos dies i l'eternitat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDos dies i l'eternitat
Dos dies i l’eternitat Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarc Esquirol Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarc Esquirol Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 març 2023 Modifica el valor a Wikidata
Durada55 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBiarritz, Bordeus i Girona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.126 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt23901116 Letterboxd: dos-dies-i-leternitat TMDB.org: 1062895 Modifica el valor a Wikidata

Dos dies i l'eternitat (títol internacional en francès: Deux jours et l'éternité) és un film català romàntic del 2023 dirigit i guionat per Marc Esquirol.

Argument[modifica]

Quan veu que la seva relació amorosa trontolla, en Marc decideix emprendre un viatge improvisat per França amb la Laia, una noia amb molta empenta que ha conegut a les xarxes socials.[1]

Repartiment[modifica]

Principal[modifica]

  • Miki Lloret com a Marc
  • Sara Espías com a Laia
  • Ferran Herrera com a pare de la Laia
  • Silvia Alabart com a mare de la Laia

Secundari[modifica]

  • Neus Bada com a extra al museu
  • Sandra Cano Bada com a mama
  • Sabine di Pascal com a transeünt
  • Angels Ferrer com a oficinista 1
  • Kliat Guerrero com a oficinista 2
  • Adriana Galo com a secretària del museu
  • Pedro Sitjar com a secretari del museu
  • Claud Hernández com a Julia
  • Miryam Georges Parisot com a carnissera

Producció[modifica]

El film té un component autobiogràfic considerable i reconegut pel mateix director i guionista. El va rodar amb prou feines a vint anys. Al capdavall, la part més llarga del procés va ser la postproducció. S'hi va afegir una veu en off introspectiva.[1]

Va ser un projecte de baix cost.[1] El pressupost va ser de 2.500 euros, que Esquirol va obtenir de la venda del seu primer automòbil. Per això, va prendre com a models moviments com la Nouvelle Vague o el Dogma 95, en què els recursos també eren limitats a l'hora de fer cinema.[2]

Estrena[modifica]

Es va estrenar el 27 de març del 2023 a la secció Un Impulso Colectivo de la 10a edició del festival de cinema D’A Film Festival a Barcelona amb presència de Marc Esquirol.[3][4][5] També s'hi va projectar un curtmetratge anterior del mateix director, Si mai no ens haguéssim separat.[6]

Recepció[modifica]

Segons Ignasi Franch de Cine Con Ñ, «és una cerca expressiva juganera i simpàtica, tant en la història que es conta com en la manera de contar-la». En va destacar composicions i moviments de càmera atípics, que contrasten amb seqüències més funcionals i estandarditzades.[1] Tant ell com Joan Colás de Crónica Global van esmentar que hi havia referències a Al final de l'escapada de Jean-Luc Godard i pel·lícules d'Éric Rohmer, sobretot Le Rayon vert, que no incorren tampoc en la pedanteria.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Franch, Ignasi. «Al final de la escapada te encuentras con ‘Dos dies i l’eternitat’» (en castellà). Cine con Ñ, 28-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
  2. 2,0 2,1 Colás, Joan. «La Nouvelle Vague y la historia de un beso no dado» (en castellà). El Español, 27-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
  3. «El D’A programa els nous treballs de Julián Génisson, Burnin’ Percebes, María Antón Cabot o Amat Vallmajor». La República, 01-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
  4. «Programació i horaris» (PDF) p. 69. D'A Film Festival Barcelona, 2023. [Consulta: 29 març 2023].
  5. «Dos dies i l’eternitat». D'A Film Festival Barcelona, 2023. [Consulta: 29 març 2023].
  6. «Gran presència del nostre alumni al D’A Film Festival». Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, 21-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].

Enllaços externs[modifica]