Economia de Malàisia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Malàisia
Moneda Ringgit
Organitzacions comercials OMC, ASEAN, APEC, IOR-ARC
Estadístiques[1]
PIB rànquing 29è (2014)[2]
PIB (en PPP) 769.4 miliards (2014)
Taxa del PIB 6% (2014)
PIB per capita 25 100 (2014)
PIB per sector agricultura 9.1%, indústria 34.8%, serveis 56.1% (2014)
Inflació 3.1% (2014)
Població sota el llindar de pobresa 3.8% (2014)
Força laboral 14.000.000 (2014)
Ocupació laboral per sector agricultura 11%, indústria 36% serveis 53% (2012)
Taxa d'atur 2.9% (2014)
Indústries principals Península malaia: cautxú i processament d'oli de palma, petroli i gas natural, manufactura lleu, fàrmacs, tecnologia mèdica, electrònics i semiconductors, processament de fusta. Sarawak: fusta, producció de petroli i gas
Socis comercials[1]
Exportacions 224.9 miliards (2014)
Productes d'exportació semiconductors i equipaments electrònics, oli de palma, petroli i gas natural, fusta i derivats, cautxú, tèxtil, productes químiques, panells sollars
Socis principals Singapur 14.2%, República Popular de la Xina 12%, Japó 10.8%, Estats Units 8,4%, Tailàndia 5,3%, Hong Kong 4,8%Austràlia 4,3%, Índia 4,2%, Indonèsia 4.2% (2014)
Importacions 189.8 miliards (2014)
Productes d'importació electrònics, màquines, derivats de petroli, plàstic, vehicles, productes de ferro i acer, productes químiques
Socis principals República Popular de la Xina 16.9%, Singapur 12,6%, Japó 8%, Estats Units 7.7%, Tailàndia 5.8%, Corea del Sud 4,6% Indonèsia 4,1% (2014)
Finances públiques[1]
Deute extern 207.3 miliards (2014)
Ingressos 67.4 miliards (2014)
Despeses 78.83 miliards (2014)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Malàisia, un país de renda mitjana, es va transformar des dels anys 1970 d'un simple productor de productes primaris en una economia multi-sectorial emergent. Després d'arribar al poder el 2003, el primer ministre Abdullah Ahmad Badawi va intentar portar l'economia més enllà de les cadenes productives que agregaven valor als productes primaris, atraient inversions en sectors d'alta tecnologia, tecnologia mèdica i producció de fàrmacs.[1]

L'administració del primer ministre Najib Razak continua els esforços amb la intenció de desenvolupar el mercat intern i deixar l'economia menys depenent de les exportacions.[1] No obstant això, les exportacions - especialment d'electrònics, petroli i gas natural, oli de palmell i cautxú - encara són importants estímuls de l'economia. Les exportacions brutes de béns i serveis representen més de 80% del PIB.[1]

Com a país productor de petroli i gas natural, Malàisia va guanyar amb l'alça de preus de les fonts d'energia, malgrat l'augment dels preus de la nafta i gasoil haver forçat el govern a reduir els subsidis d'aquests productes.[1]

Ambient empresarial[modifica | modifica el codi]

Segons el Banc Mundial Malàisia és el 18è país més fàcil per fer negocis. La millora del posicionament del país va ser a causa de la major facilitat (1r) en l'obtenció de crèdit, la protecció dels inversors (4t millor) i transfronterera relacions comercials (29è millor). L'estudi cobreix una llista de 183 països.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Malàisia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 12 desembre 2015].
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. «Economy Rankings». The World Bank. [Consulta: 4 octubre 2012].