Eduard Soler i Pérez (advocat)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'advocat viler. Si cerqueu el músic valencià, vegeu «Eduard Soler i Pérez (músic)».
Infotaula de personaEduard Soler i Pérez
Biografia
Naixement(es) Eduardo Soler y Pérez Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1845 Modifica el valor a Wikidata
la Vila Joiosa (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1907 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
la Vila Joiosa (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, professor d'universitat, geògraf, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València, catedràtic d'universitat (1874–1875)
Universitat d'Oviedo, catedràtic d'universitat (1874–1874) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMuntanyisme Modifica el valor a Wikidata

Eduard Soler i Pérez (La Vila Joiosa, 23 de novembre de 1845 - La Vila Joiosa o Confrides, 6 de juliol de 1907) fou un advocat, geògraf, escriptor i professor universitari valencià, catedràtic de Dret polític i administratiu.[1][2]

Cursà els estudis de la llicenciatura de Dret a la Universitat de València i, després, a la Universitat Central de Madrid.[2] El 1874 obtingué la plaça de catedràtic de Procediments judicials a la Universitat d'Oviedo i, abans que acabés l'any, s'encarregà de la càtedra de Dret canònic a la Universitat de València.[2] El 1875 fou desposseït del càrrec perquè es negà a jurar la Constitució espanyola pròpia del període de Restauració borbònica,[1] com a protesta contra el Govern espanyol perquè imposava límits a la investigació i a l'ensenyament de la ciència.[2] Entre 1875 i 1881 fou professor de la Institució Lliure d'Ensenyament, en la qual publicà diversos articles de docència i pedagogia, i de l'Associació per a l'Ensenyament de Dona a Madrid.[2] El 1881, gràcies al govern liberal encapçalat per Sagasta, recuperà el càrrec, tot destacant com a ferm defensor de la llibertat de càtedra.[1][2] Entre 1884 i 1907 exercí de catedràtic de Dret polític i administratiu a la Universitat de València, de la qual fou degà de la facultat de dret entre 1898 i 1907.[1][2] Com a soci formà part de la Societat Geogràfica de Madrid, que com a gran aficionat a l'excursionisme deixà publicades diverses anotacions sobre naturalesa al butlletí de l'entitat.[1][2] Morí el 1907 al seu domicili de la serra d'Aitana, que deixà en herència com a escola infantil perquè s'hi impartís docència a nens i nenes de la Vila Joiosa i de Relleu.[1][2] Algunes de les seves obres foren: Lecciones sumarias de Psicología (1874), Derecho mercantil (1882), Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905), La Alpujarra y Sierra Nevada (1906), Apuntes de Derecho Administrativo i Apuntes de las explicaciones de Derecho Político y Administrativo.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Eduard Soler i Pérez». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 gener 2024].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Eduardo Soler y Pérez» (en castellà). RAH.es. [Consulta: 16 gener 2024].