Egidio Romualdo Duni

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEgidio Romualdo Duni
Egidio Duni by Carmontelle circa 1760.jpg
Biografia
Naixement 11 febrer 1708
Matera
Mort 11 juny 1775 (67 anys)
París
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Música clàssica i òpera
Moviment Música barroca
Modifica dades a Wikidata

Egidio Romualdo Duni (Matera, Basilicata, 11 de febrer de 1709 - París, 11 de juny 1775) fou un compositor italià que va treballar a Itàlia, França i Anglaterra, escrivint tant òperes italianes com franceses.

Biografia[modifica]

Duni va aprendre música amb el seu pare, Francesco Duni, i dues de les seves germanes. A l'edat de nou anys, va ser acceptat al Conservatorio di Santa Maria de Loreto, de Nàpols. Allí va treballar amb Giovanni Battista Pergolesi, Giovanni Paisiello, Leonardo Vinci i altres mestres de l'òpera italiana.

Es va establir el 1757 a París, on va compondre diverses opéras-comiques, molt sovint amb textos de Charles-Simon Favart, gairebé totes amb gran èxit. El seu primer èxit va ser l'òpera Nerone, presentat al Carnaval de Roma el 1735.

Més tard es va traslladar a Londres, on va compondre Demofoonte (1737); després va tornar a Itàlia al servei del duc de Parma. L'última part de la seva carrera va transcórrer a França, on va jugar un paper clau en el desenvolupament de la Comédie mêlée d'ariettes, amb obres com Le peintre amoureux de son modèle (1757), La fée Urgèle (1765), i L'école de la jeunesse (1765).

Va morir a París.

Composicions[modifica]

Òperes italianes[modifica]

  • Nerone (Roma, 1735)
  • Adriano in Siria (1735–1736)
  • Giuseppe riconosciuto (1736)
  • La tirannide debellata (1736)
  • Demofoonte (Londres, 1737)
  • Didone abbandonata (1739)
  • Catone in Utica (1740)
  • Bajazet (1743)
  • Antaserse (1744)
  • Ipermestra (1748)
  • Ciro riconosciuto (1748)
  • L'Olimpiade (Parma, 1755)
  • La buona figliuola (Parma, 1756)
  • Alessandro nelle Indie
  • Adriano
  • Demetrio

Òperes franceses[modifica]

  • Ninette à la cour (Parma, 1755)
  • La chercheuse d'esprit (París, 1756)
  • Le peintre amoureux de son modèle (París, (1757)
  • Le docteur Sangrado (Saint Germain, 1758)
  • La fille mal gardée (París, 1758)
  • La veuve indécise (París, 1759)
  • L'isle de foux (París, 1760)
  • Nina et Lindor (1761)
  • Mazet, (París, 1761)
  • La bonne fille (París, 1762)
  • Le retour au village (París, 1762)
  • La plaidreuse et le procés (París, 1763)
  • Le milicien (Versailles, 1763)
  • Les deux chasseurs et la laitière (1763)
  • Le rendez-vous, (París, 1763)
  • La fée Urgèle (Fontainebleau, 1765)
  • L'école de la jeunesse (París, 1765)
  • La clochette, (París, 1766)
  • Les moissonneurs, (París, 1768)
  • Les sabots, (París, 1768)
  • Themire, (Fontainebleau, 1770)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egidio Romualdo Duni Modifica l'enllaç a Wikidata

«Egidio Romualdo Duni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.