Eiao

Eiao

(2006)
Localització
8° 00′ 04″ S, 140° 40′ 46″ O
Col·lectivitat	Polinèsia Francesa
Població humana
Població	0 (0 hab./km²)
Geografia
Part de	illes Marqueses
Superfície	43,8 km²
Mesura	3,5 () × 13 () km
Banyat per	oceà Pacífic
Altitud	0 m-578 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−09:30

Eiao és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Està situada en el grup nord de l'arxipèlag.

Geografia

L'illa és una plataforma elevada, amb penya-segats de 500 m al sud-oest i una gran roca en forma d'obelisc a la punta sud-est. A la costa nord-oest hi ha algunes badies amb una zona d'ancoratge i desembarcament a Vaituha on, a més, hi ha un riu d'aigua fresca.

Història

Avui l'illa és deshabitada, però antigament era habitada per la tribu anomenada Tuametaki, i era un lloc sagrat pels habitants de Te I‘i, al nord de Nuku Hiva. En altres illes de les Marqueses s'han trobat restes arqueològiques d'eines fetes amb roques basàltiques d'Eiao. L'illa va ser descoberta, el 1791, pel nord-americà Joseph Ingraham que l'anomenà Knox en honor de l'aleshores secretari de guerra dels Estats Units Henry Knox. Altres noms utilitzats foren: Masse, Fremantle i Robert. En marquesà s'escriu ’eiao i a vegades es va transcriure Eiau o Hiaou.

A finals del segle xix es va utilitzar com a illa penal. En la dècada dels 1970 va ser ocupada militarment pels francesos com un possible lloc per fer-hi proves nuclears. El 1992 es va declarar com reserva natural per protegir les espècies en perill, algunes d'elles endèmiques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eiao