Motu Iti
| Per altres indrets homònims vegeu Motu Iti (desambiguació) |
| Tipus | illa, grup d'illes i illa volcànica | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Arxipèlag | illes Marqueses | |||
| Comuna | Nuku-Hiva | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2007) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 0,2 km² | |||
| Mesura | 0,565 ( | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Motu Iti, o també Hatu Iti o Kikimai,[1] és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Depèn administrativament de la comuna de Nuku Hiva. El nom motu iti significa «illa petita». És un nom comú a la Polinèsia utilitzat en molt indrets diferents.
Geografia
[modifica]Està situada en el grup nord de l'arxipèlag, al nord-oest de Nuku Hiva. Consta de dues roques, Motu Iti i Plate, d'origen volcànic. L'altitud màxima és de 220 m.
Actualment es troba deshabitada.[2]
Història
[modifica]Va ser explorada per primer cop pel nord-americà Joseph Ingraham, el 1791, que la va anomenar Franklin Island en record a Benjamin Franklin. Tres mesos més tard hi va arribar el francès Étienne Marchand que la va anomenar Deux-Frères («dos germans») per la seva formació de dues roques.[1]
El 1814, cinc mariners d'un vaixell americà van quedar encallats a l'illa rocosa. Un va sobreviure durant tres anys fins a ser rescatat per un vaixell que passava.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 Mémoire de pierre, mémoire d'homme de Michel Julien, Catherine Orliac, Michel Orliac, Publications de la Sorbonne, 1996, ISBN 9782859442989, p.273.
- ↑ Répartition de la population de la Polynésie française par île en 2017 Arxivat 2019-03-09 at Wikiwix, Institut de la statistique de la Polynésie française (ISPF), consulté le 27 février 2019.
- ↑ «American seaman brought away from a desert rock after three years residence on it». The Analectic Magazine. Moses Thomas [Philadelphia], vol. 10, 1817, p. 427-428.
