El vigilant en el camp de sègol

De Viquipèdia
Infotaula de llibreEl vigilant en el camp de sègol
The Catcher in the Rye
The Catcher in the Rye (1951, first edition cover).jpg
Coberta i llom de la primera edició
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJ. D. Salinger
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Artista de la cobertaE. Michael Mitchell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, 16 de juliol de 1951
EditorialLittle, Brown and Company Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorErnest Riera i Josep M. Fonalleras[1]
Dades i xifres
GènereNovel·la
Nombre de pàgines120
Personatges
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Movimentliteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBNISBN 8475962653
Identificador Library of Congress ClassificationPS3537.A426 C3 Modifica el valor a Wikidata

El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye, en versió original) és una novel·la de l'escriptor estatunidenc J. D. Salinger. Publicada per primer cop als Estats Units el 1951.

Fou traduïda al català per Xavier Benguerel el 1965, sota el títol L'ingenu seductor, i publicada a la col·lecció El Club dels Novel·listes del Club Editor i, posteriorment, per Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras el 1990 i publicada per Editorial Empúries.

Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que ha tingut una gran influència en la narrativa posterior.

El llibre[modifica]

Als anys quaranta, Salinger va confiar a diverses persones que treballava en una novel·la amb Holden Caulfield, el protagonista adolescent del seu conte Slight Rebellion off Madison,[2] i Little, Brown and Company van publicar The Catcher in the Rye el 16 de juliol de 1951.[3]

Les reaccions inicials al llibre van ser diverses, des del diari The New York Times, considerant el llibre com "una primera novel·la inusualment brillant" [4] fins a les denigracions del llenguatge monòton del llibre i la "immoralitat i perversió" de Holden[5] (utilitza insults religiosos i discuteix lliurement sobre el sexe casual i la prostitució).[6] La novel·la va ser un èxit popular; al cap de dos mesos de la seva publicació, s’havia reimprès vuit vegades. Va passar 30 setmanes a la llista dels més venuts del New York Times.[7] L'èxit inicial del llibre va ser seguit d'una breu pausa en la seva popularitat, però a finals dels anys cinquanta, segons el seu biògraf Ian Hamilton, s'havia convertit en "el llibre que tots els adolescents avorrits havien de comprar, el manual imprescindible del qual es podien agafar estils frescos de desafecció". Ha estat comparat amb The Adventures of Huckleberry Finn de Mark Twain.[8] Els diaris van començar a publicar articles sobre el "culte al Vigilant",[9] i la novel·la va ser prohibida a diversos països —i també a algunes escoles dels Estats Units— a causa de la seva temàtica i el seu llenguatge.[10]

Als anys setanta, diversos professors de secundària dels Estats Units que van seleccionar el llibre van ser acomiadats o obligats a dimitir. Un estudi de censura de 1979 va assenyalar que The Catcher in the Rye "tenia la dubtosa distinció de ser alhora el llibre censurat amb més freqüència a tot el país i la segona novel·la més ensenyada a les escoles públiques" (després d'Homes i ratolins de John Steinbeck).[11][12]

Mark David Chapman, que va disparar John Lennon el desembre de 1980, estava obsessionat amb el llibre. El seu principal motiu va ser la seva frustració amb l'estil de vida i les declaracions públiques de Lennon, així com els deliris que va patir relacionats amb Holden Caulfield.[13]

Després del seu èxit dels anys 50, Salinger va rebre (i va rebutjar) nombroses ofertes per adaptar The Catcher in the Rye a la pantalla, inclosa una de Samuel Goldwyn.[14] Des de la seva publicació, hi ha hagut un interès sostingut per la novel·la entre els cineastes, amb Billy Wilder,[15] Harvey Weinstein i Steven Spielberg[16] entre els que volien tenir-ne els drets.

Argument[modifica]

El llibre és més notable per la personalitat i la veu testimonial del seu narrador en primera persona, Holden.[17] Serveix com a narrador perspicaç però poc fiable que exposa la importància de la lleialtat i la "falsedat" de l'edat adulta.[17] En una entrevista de 1953, Salinger va admetre que la novel·la era una mica autobiogràfica, explicant: "la meva infantesa era molt la semblant a la del noi del llibre... va ser un gran alleujament explicar-ho a la gent." [18]

La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni de bon tros que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per a mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tota mena de relació amb els companys i antics coneguts, els quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El vigilant en el camp de sègol». Diputació de Barcelona. [Consulta: 2 maig 2013].
  2. Alexander, 1999, p. 142.
  3. Salinger, J.D. The Catcher in the Rye. New York: Little, Brown and Company, 1951.
  4. «Books of The Times». The New York Times, 16-07-1951.
  5. Whitfield, Stephen J. "Raise High the Bookshelves, Censors!" (book review), The Virginia Quarterly Review, Spring 2002. Retrieved November 27, 2007. En una ressenya del llibre a The Christian Science Monitor, el crític va trobar el llibre inadequat "perquè el llegissin els nens", escrivint que serien influenciats per Holden, "com passa massa fàcilment quan la immoralitat i la perversió és explicada per escriptors de talent que tenen en compte l'obra en nom de l'art o de la bona intenció".
  6. Hamilton, 1988, p. 117.
  7. Whitfield, 1997, p. 77.
  8. "J. D. Salinger". Encyclopædia Britannica Online School ed. 2011. Web.
  9. Hamilton, 1988, p. 155.
  10. Whitfield, 1997, p. 97.
  11. Whitfield, 1997, p. 82, 78.
  12. «Banned from the classroom: Censorship and The Catcher in the Rye» (en anglès).
  13. Gaines, James R. «Mark Chapman Part Iii: the Killer Takes His Fall» (en anglès). People.com, 09-03-1987. [Consulta: 11 abril 2022].
  14. Berg, A. Scott. Goldwyn: A Biography. New York: Alfred A. Knopf, 1989. ISBN 1-57322-723-4. p. 446.
  15. Crowe, Cameron, ed. Conversations with Wilder. New York: Alfred A. Knopf, 1999. ISBN 0-375-40660-3. p. 299.
  16. «PAGE SIX; Inside Salinger's Own World». New York Post, 04-12-2003.
  17. 17,0 17,1 Nandel, Alan. "The Significance of Holden Caulfield's Testimony." Reprinted in Bloom, Harold, ed. Modern Critical Interpretations: J. D. Salinger's The Catcher in the Rye. Philadelphia: Chelsea House Publishers, 2000. pp. 75–89.
  18. Crawford, 2006, p. 4.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a El vigilant en el camp de sègol