Eleccions municipals espanyoles de 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
Antecedents
La crisi econòmica, la contestació social tant de la petita burgesia com de la classe estudiantil i obrera, acaben en gener de 1930 amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara al·lusió a la manca de fortalesa respecte al regim anterior tot i seguir sent militarista i no democràtic. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada. Antics liberals afectes al règim proposen ara una sortida democràtica abans que hi hagi una explosió revolucionaria.
El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a l'UGT, com a la CNT. Els partits republicans tenen cada dia més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es reuneixen a Sant Sebastià, Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i a la monarquia, i signen el Pacte de Sant Sebastià, en la que s'acorden una sèrie de mesures orientades a la instauració d'una república parlamentaria i un tracte diferencial per Catalunya.
Esprodueixen molts intents de cop d'estat. El més destacat moviment de rebel·lió militar va ser la revolta de Jaca el desembre de 1930 que, tot i fracassar, a la llarga acabà donant els seus fruits. També fracassa un intent de bombardeig del palau reial que havia d'efectuar Ramon Franco qui, finalment, opta per llençar fulletons i refugiar-se a Portugal. Els signants del Pacte de Sant Sebastià son arrestats, la qual cosa els comportarà una ampla popularitat. Berenguer proposà unes eleccions generals que no li són acceptades ni per la dreta (que ho considerava arriscat) ni per l'esquerra (que exigia mes llibertats i garanties). Així, el febrer-març de 1931, Berenguer dimití i fou substituït per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas. Aquest estructurà un govern conservador amb antigues figures monàrquiques com Garcia Prieto, comte de Romanones, Juan de la Cierva i Joan Ventosa i Calvell de la Lliga Regionalista. Finalment, per sortir de l'embús i les divergències, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.
Els partits a les eleccions
La Lliga Regionalista, que en aquell moment estava al govern de Madrid, volia aprofitar el desgavell dels partits monàrquics i liberals i creà un partit d'àmbit estatal, el Centre Constitucional. El Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux s'integrà en una coalició amb el PSOE i altres. En aquesta coalició hi han figures destacades com Marcel·lí Domingo i Manual Azaña que representava a Acción Republicana.
A Catalunya les esquerres s'estan reorganitzant. El 17 de març de 1931 es creà Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català. Esquerra Republicana no veu clar que pugui tenir presencia a les eleccions i li proposà una coalició a Acció Catalana, on militaven Lluís Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Aquests no varen acceptar la proposta i finalment es presentaren separadament.
Resultats electorals
El resultats a les grans ciutats donava una victòria aclaparadora als partits republicans. El vot rural va ser majoritàriament monàrquic tot i que es considera que aquest resultat estava condicionat per la pressió dels cacics locals. Els llocs on els escrutinis eren favorables a les esquerres, la gent envaïa els carrers per a celebrar-ho i en molts ajuntaments es proclamava, directament, la república. El primer ajuntament a pronunciar-se amb aquesta proclama va ser el d'Eibar. Va ser tant forta la pressió dels partidaris republicans que s'estima que no es va arribar a fer l'escrutini total dels vots a tota Espanya.
Amb tot, els resultats globals varen donar 29.953 regidors monàrquics i 8.855 de republicans. A Catalunya els resultats varen ser molt diferents a la resta d'Espanya:
- Esquerra Republicana (i altres republicans): 3.219 regidors
- Lliga Regionalista: 1.014 regidors
- Monàrquics: 219 regidors
- PSOE-Partit Radical: 114 regidors
El govern espanyol, aclaparat per la reacció davant dels resultats, suggereix al rei que accepti el consell dels líders republicans i abandoni Madrid. El rei acceptà la decisió i declarà:
- "Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc, avui, l'amor del meu poble. Podria trobar mitjans suficients per tal de mantenir les meves regies prerrogatives, en eficaç forcejament amb aquells que les combaten. Però, resoludament, vull apartar-me de tot allò que sigui llençar un compatriota contra un altre, en fratricida guerra civil. I, mentre la nació es manifesta, suspenc deliberadament l'exercici del poder reial."
Proclamació de la República
El 14 d'abril de 1931 un govern provisional republicà, presidit per Alcalá Zamora, es fa càrrec dels centres de poder de l'estat mentreAlfons XIII abandona Espanya. El nou govern convocà eleccions per a elaborar unes corts constituents el 28 de juny de 1931.