Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024
 ← 2020 Modifica el valor a WikidataEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata 2028 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data5 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata Inici
Tipuseleccions presidencials dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Candidat
Donald Trump  — Partit Republicà dels Estats Units
0
 
Joe Biden  — Partit Demòcrata dels Estats Units
Candidat a la vicepresidènciaKamala Harris
0
 

Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 es celebraran el 5 de novembre de 2024. Les eleccions determinen els electors del Col·legi Electoral dels Estats Units i aquest grup de delegats elegeix un nou president i vicepresident o en reelegeix els titulars.[1] Els candidats dels dos principals partits seran l'expresident republicà Donald Trump i el president sortint, el demòcrata Joe Biden.

Les eleccions es produeixen sobretot després dels intents de Trump de revocar els resultats de les eleccions de 2020 i l'atac al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener. És la primera revanxa d'eleccions presidencials des de les celebrades en 1956, que van enfrontar Dwight D. Eisenhower i Adlai Stevenson.

Procediment[modifica]

L'article dos de la Constitució dels Estats Units estableix que perquè una persona exerceixi com a president, l'individu ha de ser ciutadà nascut als Estats Units, tenir almenys 35 anys i haver estat resident als Estats Units durant almenys 14 anys. La Vint-i-Segona esmena prohibeix que qualsevol persona sigui elegida president més de dues vegades.[2]

Els principals candidats dels partits cerquen la nominació mitjançant una sèrie d'eleccions primàries i caucus que seleccionen els delegats que trien el candidat a President a les convencions de nominació presidencials de cada partit, que també trien un company de candidatura a vicepresident, que sol triar el candidat a President i després és ratificat pels delegats a la convenció del partit.[2]

Les eleccions generals se celebren el dimarts després dels primers dilluns del mes de novembre o el dimarts després del primer de novembre[3] per sufragi indirecte, en les quals els electors votan per a una llista de membres del Col·legi Electoral que després elegeixen directament el president i el vicepresident.[2]

El Col·legi Electoral dels Estats Units està format per 538 membres, repartits entre cada estat (i el districte de Colúmbia) segons l'últim cens.[4] Cada circumscripció té com a mínim tres delegats al Col·legi electoral.[5] Respecte el col·legi electoral de la dècada de 2010, sis estats han incrementat els escons a la Cambra: Colorado, Florida, Montana, Carolina del Nord i Oregon en van guanyar un, Texas en va guanyar dos, mentre que Califòrnia, Illinois, Michigan, Nova York, Ohio, Pennsilvània i Virgínia Occidental van perdre un seient cadascun.[6]

Candidats[modifica]

Partit Demòcrata[modifica]

El 25 d'abril de 2023, el president Joe Biden va anunciar la seva precandidatura a la reelecció pel Partit Demòcrata,[7] mantenint la vicepresidenta Kamala Harris com a companya de fórmula.[8] Fins al superdimarts del 5 de març només Biden, Jason Palmer i Marianne Williamson van ser candidats importants per a la nominació presidencial demòcrata i el 12 de març de 2024, Biden es va convertir oficialment en el candidat demòcrata a la presidència.[9]

Partit Republicà[modifica]

Una setmana després de les eleccions de mig mandat del 2022, l'expresident Donald Trump va anunciar a Mar-a-Lago que tornaria a presentar-se a la presidència el 2024. Als caucus d'Iowa del 15 de gener, Donald Trump va aconseguir una victòria contundent, amb Ron DeSantis superant per poc a Nikki Haley pel segon lloc i Vivek Ramaswamy en un llunyà quart.[10] Després dels caucus d'Iowa, Ramaswamy i DeSantis van abandonar la carrera i van donar suport a Trump, deixant Trump i Haley com els únics candidats importants restants. Trump va derrotar a Haley a les primàries de Nova Hampshire del 23 de gener, encara que amb un marge de victòria més petit que el que va aconseguir a Iowa, i la va derrotar de nou a les primàries de Carolina del Sud del 24 de febrer. Després de les aclaparadores victòries de Trump a tot el país el superdimarts, Haley va suspendre la seva campanya el 6 de març, després d'haver guanyat només Vermont i el Districte de Columbia.[11]

Partit Llibertari[modifica]

El 26 de maig el Partit Llibertari va escollir l'exsenador per Geòrgia Chase Oliver, que es va imposar a les opcions que proposaven donar suport al republicà Donald Trump[12] o l'independent Robert F. Kennedy Jr.[13]

Sondejos[modifica]

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes entre Trump (vermell) i Biden (blau) realitzades fins a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 (exclou "altres" i "indecisos").
Enquestadora/Mitjà de comunicació Data Mostra % vot registrat per a

Biden/P. Demòcrata

% vot registrat per a

Trump/P. Republicà

Ipsos/Reuters[14] 7 a 13 maig 2024 2.144 46,0% 46,0%
Ipsos/Reuters[15] 3 a 9 gener 2024 4.677 40,0% 38,0%
Escrutini eleccions 2020 3 novembre 2020 51,31% 46,86%

Referències[modifica]

  1. "3 U.S.C. § 7 – U.S. Code – Unannotated Title 3. The President § 7. Meeting and vote of electors", FindLaw.com.
  2. 2,0 2,1 2,2 «US Election guide: how does the election work?» (en anglès). The Telegraph, 06-11-2012. [Consulta: 18 maig 2024].
  3. Valverde, Llorenç. «El primer dimarts després del primer dilluns». Diari de Balears, 26-10-2008. [Consulta: 24 abril 2020].
  4. Neale, Thomas. The Electoral College: How It Works in Contemporary Presidential Elections. Congressional Research Service, 2012. 
  5. «Distribution of Electoral Votes» (en anglès). National Archives, 06-03-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  6. Geoffrey Skelley, Nathaniel Rakich. «Which States Won — And Lost — Seats In The 2020 Census?». five thirty eight, 26-04-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
  7. Evans, Gareth. «President Joe Biden launches 2024 re-election campaign» (en anglès). BBC, 26-04-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
  8. Rafford, Claire. «Biden commits to Harris as his running mate for 2024» (en anglès). Politico, 19-01-2022. [Consulta: 26 maig 2024].
  9. Aditi Sangal, Elise Hammond, Jack Forrest, Maureen Chowdhury. «Biden and Trump head toward rematch after securing party nominations» (en anglès). CNN, 13-03-2024. [Consulta: 26 maig 2024].
  10. Stephen Gruber-Miller, F. Amanda Tugade. «Nikki Haley takes third in Iowa Caucuses but says Iowans have made it a '2-person race'» (en anglès). Des Moines Register, 15-01-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
  11. Steve Peoples, Meg Kinnard. «Nikki Haley suspends her campaign and leaves Donald Trump as the last major Republican candidate». Associated Press, 07-03-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
  12. Bowden, John. «Trump furiously jeered as he taunts Libertarians for winning ‘3%’ in elections at their convention» (en anglès). Independent, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
  13. Gibson, Brittany. «Libertarians pick Chase Oliver as presidential nominee» (en anglès). Politico, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
  14. «Ipsos 2024 U.S. National Election Survey – May 2024» (en anglès). Ipsos, 16-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  15. «Reuters/Ipsos Issues Survey - January 2024» (en anglès). Ipsos, 16-01-2024. [Consulta: 20 maig 2024].