Elionor d'Aragó-Urgell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb la seva neboda Elionor d'Urgell, infanta d'Urgell i princesa de Salern.
Infotaula de personaElionor d'Aragó-Urgell
Biografia
Naixement1378 Modifica el valor a Wikidata
Balaguer, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1430 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Sant Joan de la Muntanya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióermitana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal d'Aragó-Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesPere II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Montferrat Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume II d'Urgell i Cecília d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.[1] A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nialó, contracció de N'Elionor.[2]

Orígens familiars[modifica]

Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Aragó durant el Compromís de Casp.


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Jaume el Just
Rei d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons el Benigne
Rei d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Blanca d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
9. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat VII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat VIII de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Felipa de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
5. Cecília de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Martha d'Illa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Elionor d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guillem VI de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem VII de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Sibil·la de Mataplana
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan II de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug II de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Matilda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Felicia-Matilda de Mayenne
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Montferrat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
14. Jaume III de Mallorca
Rei de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Isabel de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Alfons el Benigne (=8)
Rei d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
15. Constança d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Teresa d'Entença (=9)
 
 
 
 
 
 

Biografia[modifica]

Vida de palau[modifica]

N'Elionor vivia al Castell Formós de Balaguer, palau dels Comtes d'Urgell amb la seva família. Poc després de la mort del seu pare (1408), el Rei Martí l'Humà va fer gestions per casar-la amb el príncep Eduard d'Avís, futur Eduard I de Portugal, però l'acord no va arribar.

La revolta del seu germà[modifica]

Mort el rei Martí sense designar successor, uns compromissaris reunits a la població aragonesa de Casp van escollir com a nou rei de la Corona d'Aragó l'infant Ferran de Castella. Aleshores, Jaume, germà d'Elionor i que havia estat un dels candidats al tron, va revoltar-se contra el nou rei, però fou vençut al Setge de Balaguer i empresonat. La família d'Urgell va ser acusada de traïció i se li van confiscar tots els béns. Jutjades a Saragossa, les dones de la família comtal d'Urgell foren recloses a la fortificació de Morella i, posteriorment, traslladades al Monestir de Sixena. Elionor tenia gran amistat amb Maria de Castella, muller de l'infant Alfons, i quan aquest va esdevenir rei (1416), el seu règim fou menys rigorós.

Nialó, eremita[modifica]

Després d'uns anys a Sixena, a finals de 1424 decideix retirar-se a fer vida contemplativa amb unes beguines, però aquestes no volen acompanyar-la i Elionor finalment decideix traslladar-se a les Muntanyes de Prades, a l'ermita de Sant Joan de la Muntanya a Montblanc amb dues serventes velles i dues donzelles. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan.

La princesa d'Urgell feia estades de solitud i pregària a una cova propera que acabaria prenent el seu nom, anomenada actualment Cova de Nialó (nom sorgit de la contracció popular i oral del pas dels segles a Montblanc: Cova de na Elionor ~ Cova de n'Elionó ~ Cova de n'Elió ~ Cova de Nelió ~ Cova de Nieló ~ Cova de Nialó).

Allà es va fer deixebla de fra Pere Marginet, anacoreta i monjo de Poblet, que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que, penedit (1413), s'havia instal·lat a una cova propera a la Pena.

Mort i llegat d'Elionor[modifica]

Elionor morí el 28 de maig de 1430 víctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, en la capella dels Evangelistes, vinculada a la casa d'Urgell. Durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat, els quals van desaparèixer, amb la tomba i les restes, durant la desamortització del monestir.[2]

Actualment, a l'Ermita de Sant Joan de Montblanc hi ha una sala amb un text explicatiu de la princesa d'Urgell. També es pot visitar la cova on feu vida eremítica i on hi ha instal·lada una placa en record seu i una petita imatge coneguda com la Mare de Déu de Nialó.[2]

A la Vila Ducal de Montblanc hi ha un barri que duu el seu nom; el Barri de Nialó. També hi té un carrer dedicat, a tocar de la muralla de Montblanc.

Referències[modifica]

  1. «Elionor d'Urgell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Vinyoles Vidal, Teresa «La princesa ermitana, Elionor d'Urgell». Anuario de estudios medievales, 44, 1, gener 2014, pàg. 349-377. DOI: 10.3989 [Consulta: 26 maig 2018].