Elvira Dyangani Ose

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElvira Dyangani Ose

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Directora Museu d'Art Contemporani de Barcelona
2021 –
← Ferran Barenblit
Directora de museu
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Cornell
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconservadora, comissària d'exposicions Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu d'Art Contemporani de Barcelona (2021–)
The Showroom, directora (2018–2021)
Centre Andalús d'Art Contemporani (2004–2006)
Tate Modern
Centro Atlántico de Arte Moderno Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): edyanganiose Instagram: edyanganiose Modifica el valor a Wikidata

Elvira Dyangani Ose (Còrdova, 1974) és una conservadora d'art, directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) des de juliol de 2021.[1][2]

Biografia[modifica]

Nascuda a Còrdova (Espanya) el 1974, filla d'una família provinent de Guinea Equatorial,[3] és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, i va complementar els seus estudis amb un diploma d’Estudis Avançats en Arquitectura, Història i Teoria de l’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Candidata doctoral al Departament d’Història de l’Art i Estudis Visuals de la Universitat Cornell (Nova York). També té un Màster en Arts, Beca Sage.[4]

Entre 2004 i 2006 va ser conservadora d’Art Contemporani del Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM) a Las Palmas de Gran Canaria. Posteriorment, el 2006 va coordinar l'exposició Olvida Quien Soy/ Erase Me From Who I Am, amb obres de Nicholas Hlobo, Zanele Muholi i Moshekwa Langa, entre d'altres. El projecte se centrava en els problemes de la representativitat.[4] També ha coordinat exposicions d'Alfredo Jaar, Lara Almárcegui, i Ábalos & Herreros.[5] De 2006 a 2008 va ser conservadora d’Art Contemporani del Centro Andaluz de Arte Contemporáneo a Sevilla. Durant el mateix període, va coordinar el projecte interdisciplinar Attempt to Exhaust an African Place. Entre les seves exposicions i projectes posteriors es troben Arte Invisible o Carrie Mae Weems: Social Studies (2010), i també va ser conservadora convidada a la triennial SUD-Salon Urbain de Douala, al Camerun.[5]

El 2011 va començar a treballar a la Tate Modern de Londres com a conservadora d’Art Internacional, col·laborant estretament amb el departament d'adquisicions per desenvolupar una política del museu en relació a la diàspora africana. Un lloc de treball que va comptar amb el suport del Guaranty Trust Bank de Nigèria.[4]

Entre 2012 i 2014 va ser responsable del projecte Across the Board, una proposta interdisciplinària entre Londres, Accra, Douala i Lagos, i va participar en la coordinació de l'exposició de 2013 Ibrahim al-Salahi: A Visionary Modernist. El 2013 fou la directora artística dels Rencontres Picha. Guaranty Trust Bank of Nigeria de la Biennal de Lubumbashi, a la República Democràtica del Congo. El 2015 va comissariar la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg (GIBCA 2015) amb el projecte A Story Within A Story.[6]

Entre 2018 i 2021 va ser directora i conservadora en cap de la galeria The Showroom a Londres, a més de professora de Cultures Visuals al Goldsmiths, Universitat de Londres, des del 2014, i membre del Consell del Thought Council de la Fundació Prada.[7]

El juliol de 2021 va ser nomenada directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, en substitució de Ferran Barenblit.[2]

Recerca[modifica]

Durant tota la seva trajectòria professional la recerca ha estat una part essencial del seu treball curatorial (i viceversa). Està interessada en la relació entre arts globals, els estudis postcolonials i museístics i el pensament curatorial, especialment en el seu impacte en l’art africà modern i contemporani. Es preveu que presenti la seva tesi doctoral durant 2021, titulada La poètica de l’infraordinari. L'estètica del reconeixement a l’Àfrica urbana contemporània, per a la qual ha investigat sobre el paper dels col·lectius d’artistes africans en la constitució d’una esfera pública i la definició de l'espai públic a l’Àfrica.[8]

Referències[modifica]

  1. «Göteborg International Biennial for Contemporary Art (GIBCA) – Elvira Dyangani Ose appointed curator of GIBCA 2015». e-flux.com, 28-06-2014. [Consulta: 10 febrer 2017].
  2. 2,0 2,1 Sesé, Teresa. «La cordovesa Elvira Dyangani Ose, primera dona que dirigirà el Macba». La Vanguardia, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  3. (en anglès) , 01-06-2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 Kuper, Jeremy «London's Tate Modern takes a new view of Africa» (en anglès). The M&G Online, 01-06-2012.
  5. 5,0 5,1 «Göteborg International Biennial for Contemporary Art (GIBCA) – Elvira Dyangani Ose appointed curator of GIBCA 2015», 28-06-2014. [Consulta: 10 febrer 2017].
  6. Dyangani Ose, Elvira. «A Story Within A Story. 8th edition of Göteborg International Biennial for Contemporary Art, GIBCA 2015» (en anglès), 2015-09. Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 17 juliol 2021].
  7. «Elvira Dyangani Ose | Casa África». [Consulta: 16 juliol 2021].
  8. «Elvira Dyangani Ose» (en anglès). Universitat de Londres, 2015. [Consulta: 16 juliol 2021].