Embarbussament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un embarbussament és un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar determinats mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanviï creant un efecte còmic.

L'embarbussament en català més conegut és "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".

L'embarbussament s'ha anomenat també en alguns casos entrebanc, entrebancallengües, empatoll, embarassallengües, embull de paraules, travallengües o queca en rossellonès.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Amb la o la ve
  • Babau, beu vi bo i viu bé.
Amb la c
  • Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
  • Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, me'l suco amb suc de sang i fang.
Amb la ella
  • Una llum llunyana llueix lliure lliscant enllà
  • Una ovella, serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada
    tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats.
    Si la ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada,
    els seus corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats.
  • Els llurs llocs de les valls de Llers.
Amb la enya
  • Senyora, diu la minyona si s’enyora de la senyora.
Amb la cu
  • Cards secs piquen, verds taquen si es toquen
  • Les oques s’esmolen els becs a les soques.
Amb la erra
  • Un rus que és ros, té un ris i està al ras sense fer res
  • La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.
  • Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba.
  • Al Marroc un marrec
    tira un roc i cau al rec.
    Un ric li diu: Roc
    no siguis ruc que jo no ric.
  • Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de ràbia li corria al darrere.
  • Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, carretera amunt, carretera avall.
  • Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré.
Amb la essa
  • Els avis murris porten els nuvis en òmnibus gratis
  • Els avis indicats son savis sindicats. Els savis indicats son avis sindicats.
Amb la te
  • La boteta de vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té.
  • En un pot no pot haver-hi hagut
    mai vi del fort sense un embut.
  • En quin tinter té tinta en Ton?
Amb sc
  • Visc al bosc i busco vesc
    i visc del vesc que busco al bosc.
Amb pl/bl/pr
  • Un plat pla blanc, ple de pebre negre n'era.
    Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
  • Plou poc, però quan plou, plou prou.
  • A Calp plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou.
  • Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
  • De ploure prou que plou però pel que plou plou poc
Amb nc/ng

Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.

Setze jutges
  • Setze jutges d'un jutjat
    mengen fetge d'un heretge.
    Setze jutges d'un jutjat
    mengen fetge d'un penjat
    que encara penja.
    Si el penjat es despenja,
    es menja els setze fetges
    dels jutges del jutjat
    que l'han penjat.
  • Setze jutges d'un jutjat
    mengen fetge d'un penjat.
    Si el penjat es despengés,
    es menjaria els setze fetges
    dels setze jutges
    que l'han jutjat.
De dits i dites
  • Que t’ha dit, que t’ha dut, i què t’ha dat el ditot?
    El ditot ha dut un didal a la dida,
    i li ha dit el dit, i li ha dit la dita:
    "Didal és dot"
  • M'han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;
    el dit que tu has dit, jo no l'he dit, perquè si jo hagués dit que tu l'has dit,
    fóra ben dit per haver-lo jo dit.
De codonys
  • A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia.
  • Quan m’ajupia codonys collia. Quan m’aixecava, codonys agafava.
  • Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.
  • De genollons codonys collia, de genollons collia codonys.
  • Codonys collits amb la punta dels dits.
De Paula, Pere, Pepa i Pau
  • Paula, para la taula,
    para-la bé, que el pare ja ve.
    Que la pari en Pere, que jo no puc.
  • Pols pels plats, Paula, no em plau.
    Vols que et planti plantofada?
  • —Que fas aquí Pepa?
    —Pelo faves, Pau.
    —Faves peles, Pepa?
    —Pau, faves pelo.
De gallines
  • (forma més antiga) Una polla (gallina) xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
    va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
    Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
    els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
  • (forma més recent, pellarica sembla l'origen de ballarica) Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
    va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
    Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
    els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
De perdius i guatlles
  • La perdiu diu a la guatlla (o també amb garsa):
    —Què fas aquí tu, guatlla?
    —I tu, perdiu? —la guatlla li diu.
En Pinxo i en Panxo
  • (amb la forma antiga "a n'en") En Pinxo va dir a n'en Panxo: vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a n'en Pinxo: punxa'm però a la panxa no.
  • (amb pronom li sobrer) En Pinxo li va dir a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo li va dir a en Pinxo: punxa'm però a la panxa no.
  • Don Pinxo li diu a Don Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? Don Panxo li diu a Don Pinxo: Pinxo, punxa'm, però a la panxa no!
Els catalans parlant sembla que trenqueu nous.
  • Què te creus que te crec?
De caps
  • A cap cap cap que Déu deu deu.
  • En cap cap cap el que cap en aquest cap.
  • Dins cap cap cap un cap de corda
De deutes
  • Si qui deu deu, diu que en deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.
De pins i escales
  • A pi alt escala cal; a pi xic no cal escala, i, si cal, du-li.
De Pere(s), Pau(s) i Piu(s)
  • En Pere i en Pau pintors, premiats per Portugal,
    pinten pots i potinguetes per posar-hi pebre picant.
  • Pere Pau pintor, pinta portes per poc preu!.
  • En Piu que manobre fou, fent un pou va perdre un peu,
    el seu amic Pau digué: —Pol, en Piu té un peu al pou.
  • Peret, treu-te el pot del pit, que put.
Escatològic
  • En Llapes i en Llepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en (em) Llepes, el cul
De solfeig
  • —Si fa sol, res mi fa a mi.
    —A mi sí, que res mi fa, si fa sol o si no en fa.
  • Si fa sol Milà redola (Milà fou un pilot de València dels inicis del segle XX,[1] redolar: rodolar)
  • Si la Sila fa midó, a mi sí que res mi fa.
De son, gana i set
  • Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec;
    si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passarien,
    però com que no menjo, ni dormo, ni bec,
    no em passa ni la gana, ni la son, ni la set.
Oficis enravessats
  • Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà,
    jo seré qui el desencaragolaré per què desencaragolar sé.
  • El cel està endormiscat. Qui el desendormiscarà?
    El desendormiscador que el desendormisqui bon desendormiscador serà.
  • Un llèpol enllepolit, qui el desenllepolirà,
    un bon desenllepolidor serà.
    No el desenllepoliré pas jo
    que no sóc bon desenllepolidor.
Imitant l'alemany
  • Elàstics blaus fan fàstic i es taquen si es mullen
De nombres
  • A les sis tinc set, el càntir és buit, és nou i encara es deu.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Embarbussament Modifica l'enllaç a Wikidata