Emili Saleta i Llorens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1888  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1953 (64/65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, periodista |
Emili Saleta i Llorens (Reus, Baix Camp, 1888 — Barcelona, 1953) va ser un escriptor i socialista català.
Col·laborà en publicacions com De Tots Colors (1908), de Barcelona, i en L'Avi Muné, de Sant Feliu de Guíxols.[1] Com a escriptor publicà diversos llibres de prosa i poesia. També va participar diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona.[2]
Milità des dels orígens a la Unió Socialista de Catalunya i fou col·laborador de La Justícia Social i del Diari de Reus. Entre 1907 i 1915 va viure a Suïssa, França Alemanya i Anglaterra, i fou corresponsal de diversos periòdics a París, Londres i Berlín. El 1916 i 1917 va exercir el periodisme a Madrid. El 1919 va tornar a Barcelona i va fer estudis sobre temes municipals.[3] A partir de 1928 va col·laborar a L'Opinió i el 1929 va formar part de la redacció del quinzenal Ideari, òrgan d'expressió de la Unió Socialista. Participà en el Primer Congrés Nacional de la Unió Socialista de Catalunya, celebrat l'abril de 1932, i fou designat membre del nou comitè executiu del partit com a secretari de relacions interiors. L'any 1933 va participar a Mataró en un míting a favor d'un únic front obrer contra el feixisme.[4] Després de la seva mort es va publicar Homenatge al poeta E. Saleta i Llorenç (Sant Genís de Vilassar, 1954)
Obra literària[modifica]
- Coincidències (1908), entremès còmic
- La malalta (1911), novel·la
- A l'ombra del camí (1924), recull de poemes, prologat per Ignasi Iglésias Pujadas
- L'íntim refugi (1954), recull de poemes, pòrtic de Tomàs Roig i Llop
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]
- L'etern neguit (1930)
- Tres sonets (1930)
- Fervorosa (1930), 1r accèssit a la Viola d'or i d'argent
- Cançons al vent (1931)
- Mar blava (1931)
- L'indefinit anhel (1932)
Referències[modifica]
- ↑ «Emili Saleta i Llorens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 586.
- ↑ Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 1246.