Emilio Alonso Manglano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1926  València |
| Mort | 8 juliol 2013 (87 anys) Madrid |
| Causa de mort | càncer |
| Sepultura | Cementeri General de València |
.svg){kind=small} 4t Director general del Centro Superior de Información de la Defensa (es)  | |
| 22 maig 1981 – 7 juliol 1995 ← valor desconegut – Félix Miranda → | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia General Militar |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Grau militar | tinent general (1987–) |
| Conflicte | Guerra d'Ifni |
| Cronologia | |
| Operació Gladio
| |
| Premis | |
| |
 | |
Emilio Alonso Manglano (València, 13 d'abril de 1926 - Madrid, 8 de juliol de 2013)[1] va ser un militar espanyol que va arribar al grau de tinent general i que va ser director del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) entre 1981 i 1995.[2]
Biografia
[modifica]Va ingressar a l'Acadèmia General Militar el 24 de juliol de 1944, sent ascendit en els anys posteriors.[3] Es va graduar com a número u de la 57a promoció d'Estat Major de l'Exèrcit. Va participar en la Guerra d'Ifni i va ser cap d'Estat Major de la Brigada Paracaigudista. El 22 de maig de 1981, amb només el grau de tinent coronel, va ser nomenat director del Centre Superior d'Informació de la Defensa, pel ministre de Defensa Alberto Oliart,[4] després del fallit cop d'estat del 23-F.[2][5]
El 13 de gener de 1983 el lehendakari Carlos Garaikoetxea proposà al president del govern espanyol Felipe González un pla de pau amb un diàleg amb Herri Batasuna (HB), però les converses queden ràpidament suspeses per l'exigència d'HB que hi hagi periodistes presents i Alonso Manglano encarregà al seu número dos, Juan Alberto Perote un informe sobre com combatre Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i amb l'assassinat d'un guàrdia civil a Guipúscoa el 2 de febrer el PSOE suspèn definitivament les negociacions de pau. El document del servei d'espionatge espanyol de 6 de juliol de 1983, semblant a un anterior que no va ser autoritzat per Adolfo Suárez en 1978, recollia recomanacions i de com actuar contra els suposats membres d'ETA i examinava la possibilitat de dur a terme accions de "guerra bruta" al sud de França davant la manca de col·laboració en la lluita contra ETA, i va servir per a la creació dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL).[6]
Va dimitir d'aquest càrrec el 15 de juny de 1995[7] arran de l'escàndol mediàtic per les escoltes il·legals del CESID, i va ser jutjat, inicialment condemnat i finalment absolt del delicte d'intercepció il·legal de converses telefòniques a la seu d'Herri Batasuna, denunciat en 1998.[3][1] Va morir el 8 de juliol del 2013, als vuitanta-set anys a Madrid a conseqüència d'un càncer.[1] Al llarg de la seva carrera obtingué les següents condecoracions:[8]
- Maestrante de Valencia
- Creu Roja del Aeronáutico
- Gran Creu de Mèrit Militar
- Gran Creu de San Hermenegildo
- Encomienda de Isabel la Católica
- Gran Creu de Mèrit amb estrella i banda de la R.F. d'Alemanya
- Oficial de la Legió d'Honor de la República Francesa
- Legió del Mèrit amb grau de Comandant dels EUA.
- Gran Banda de l'Orde de Ouissam Alaouite del Regne de Marroc
- Gran Creu de l'Orde José Cecilio del Valle de la República d'Hondures
El 3 d'octubre de 2021, el diari ABC publicaria els Papers de Manglano, una sèrie de documents analitzats i investigats pels periodistes Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote, un arxiu de set contenidors amb centenars de documents i agendes amb informació d'Emilio Alonso Manglano i el seu període com a director del CESID entre 1981 i 1995.[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Muere Emilio Alonso Manglano». El País, 08-07-2013.
- 1 2 «Muere Emilio Alonso Manglano». El País, 08-07-2013.
- 1 2 «Fallece Emilio Alonso Manglano, director de los servicios secretos de 1981 a 1995». El Mundo, 08-07-2013 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ Alberto Oliart. «Una deuda».
- ↑ «El teniente coronel Emilio Alonso Manglano, nombrado director del CESID». El País, 23-05-1981.
- ↑ «Cronologia del nacimiento de los GAL» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 29 agost 2025].
- ↑ «14 años al frente del servicio secreto». El País, 16-06-1995.
- ↑ VV.AA.. Quien es Quien en España 2010. Campillo, p. 918, 919. ISBN 9788493508647.
- ↑ «¿Qué son los 'papeles de Manglano'?». , 05-10-2021 [Consulta: 6 octubre 2021].