Emilio Kléber

De Viquipèdia
Infotaula de personaEmilio Kléber
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Txernivtsí (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Sibèria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióespia, assessor militar, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarBrigades Internacionals Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLeo Stern i Wolf Stern Modifica el valor a Wikidata

Emilio Kléber (1895-1954), que també va utilitzar els noms de Lazar Stern, Lazar Manfred Stern, Manfred Stern, Moishe Stern o Mark Zilbertsegun, va ser un agent secret soviètic, militar i militant comunista, que comandà la XI Brigada Internacional a la Guerra Civil espanyola.

El nom de guerra Kléber procedeix del cognom d'un dels més llegendaris generals de la revolució francesa, Jean-Baptiste Kléber.

Va néixer a la Bucovina, llavors una província de l'Imperi austrohongarès. Va realitzar estudis de medicina a Viena. En la Primera Guerra Mundial va ser cridat a files i va combatre fins a ser fet presoner per les tropes zaristes. Amb la Revolució d'octubre és alliberat i s'uneix als bolxevics, integrant-se a l'Exèrcit Roig. Combat en la Guerra Civil Russa i després realitza estudis militars a l'Acadèmia Frunze. En acabat, s'integra, el 1924, als serveis d'intel·ligència militar soviètics.

Va ser funcionari del Komintern i com a tal va realitzar missions per a l'URSS en diferents països del món: Estats Units, Xina, etc. Acudeix a la Guerra d'Espanya integrat en les Brigades Internacionals. Va dirigir la XI Brigada Internacional de l'Exèrcit Popular de la República[1] espanyola durant els combats de la Casa de Campo, en la defensa de Madrid, entre l'1 i el 20 de novembre del 1936, abans de passar a dirigir una Divisió.[2] Al comandament de la Brigada el va substituir l'alemany Hans Kahle.

Quan va deixar Espanya amb la retirada de les Brigades Internacionals, va ser cridat a Moscou, on fou represaliat per Stalin. Jutjat per un tribunal militar, se li van arrencar confessions de suposats actes de traïció i se'l va condemnar a 15 anys de privació de llibertat el 1939, cosa que el va portar al Gulag. El seu nom va ser esborrat de les històries oficials soviètiques de la Guerra Civil espanyola. Va morir en el camp de treball de Sosnovka el 1954.

Referències[modifica]

  1. Crusells, Magí. Las Brigadas Internacionales en la pantalla (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2001, p. 115-116. ISBN 8484271498. 
  2. «Quadre resum de les dades més rellevants de la XI Brigada Internacional». Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 abril 2008].

Bibliografia[modifica]

  • Walerij Brun-Zechowoj, Manfred Stern - General Kleber. Die tragische Biographie eines Berufsrevolutionärs (1896-1954). Wolfgang Weist, Berlin 2000, ISBN 3-89626-175-4.
  • David Dallin, Soviet Espionage, Yale University Press, 1955.
  • Lloyd Eastman, The Abortive Revolution: China under Nationalist Rule, 1927-1937, Harvard University Press, 1990.
  • Sidi Gross, General Manfred Stern alias Emilio Kleber - Die Familiengeschichte Der Sterns; Tel Aviv: Papyrus, 1995.
  • Walter Krivitsky, In Stalin's Secret Service, Enigma Books, 2000.
  • Herbert L. Matthews, "Canadian Leader Praises Spaniards," al New York Times, 12 de desembre del 1936.
  • Aleksandr Orlov, March of Time, St. Ermin's Press, 2004.
  • Ronald Radosh, Mary R. Habeck, and Grigory Sevostianov, Spain Betrayed: The Soviet Union in the Spanish Civil War, Yale University Press, 2001.