Vés al contingut

Energia estàtica humida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'energia estàtica humida és una variable termodinàmica que descriu l'estat d'una parcel·la d'aire i és similar a la temperatura potencial equivalent.[1]

L'energia estàtica humida és una combinació de l'entalpia d'una parcel·la a causa de l'energia interna d'una parcel·la d'aire i l'energia necessària per fer-hi espai, la seva energia potencial a causa de la seva altura sobre la superfície i l'energia latent deguda al vapor d'aigua present a la parcel·la d'aire. És una variable útil per investigar l'atmosfera perquè, com moltes altres variables similars, es conserva aproximadament durant l'ascens i el descens adiabàtic.[2]

L'energia estàtica humida, S, es pot descriure matemàticament com:

on Cp és la calor específica a pressió constant, T és la temperatura absoluta de l'aire, g és la constant gravitatòria, z és l'altura geopotencial sobre el nivell del mar, Lv és la calor latent de vaporització i q és la humitat específica del vapor d'aigua.[3][4] S'ha de tenir en compte que molts textos utilitzen la proporció de barreja r en lloc de la humitat específica q perquè aquests valors tendeixen a ser propers (dins d'un petit percentatge) en condicions atmosfèriques normals, però això és una aproximació i no és estrictament correcte.

Mitjançant l'estudi dels perfils d'energia estàtica humida, Herbert Riehl i Joanne Malkus van determinar el 1958 que les torres calentes, petits nuclis de convecció d'uns 5 km d'amplada que s'estenen des de la capa límit planetària fins a la tropopausa, eren el mecanisme principal que transportava energia des dels tròpics cap a les latituds mitjanes.[5] Més recentment, simulacions de models idealitzats dels tròpics indiquen que el pressupost d'energia estàtica humida està dominat per l'advecció, amb un flux d'entrada poc profund als 2 km més baixos de l'atmosfera amb el flux de sortida concentrat a uns 10 km per sobre de la superfície.[6] L'energia estàtica humida també s'ha utilitzat per estudiar l'oscil·lació de Madden-Julian (Madden-Julian oscillation, MJO). Igual que amb els tròpics en conjunt, el pressupost d'energia estàtica humida a la MJO està dominat per l'advecció, però també està influenciat pel component impulsat pel vent del flux de calor latent superficial. La relació entre el component d'advecció i el component de calor latent influeix en la temporalitat de la MJO.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Moist static energy» (en anglès). AMS Glossary (American Meteorological Society), 2000.
  2. «Adiabatic Processes and Vertical Distribution of Moisture» (en anglès). Introduction to Tropical Meteorology (University Corporation for Atmospheric ), 2010.
  3. Wallace i Hobbs, 2006.
  4. 4,0 4,1 Maloney, 2009, p. 711-729.
  5. Riehl i Malkus, 1958.
  6. Powell, S. W.; Nolan, D. S.. Seventh Annual AMS Student Conference (en anglès). 

Bibliografia

[modifica]
  • Riehl, Herbert; Malkus, Joanne «On the heat balance in the equatorial trough zone» (en anglès). Geophysical Research Letters, 6(3)-6(4), 1958.
  • Maloney, Eric D. «The Moist Static Energy Budget of a Composite Tropical Intraseasonal Oscillation in a Climate Model» (en anglès). Journal of Climate, 22(3), 2009. Bibcode: 2009JCli...22..711M. DOI: 10.1175/2008JCLI2542.1.
  • Wallace, John; Hobbs, Peter. Atmospheric Science: An Introductory Survey (en anglès). Elsevier, 2006.