Calor de vaporització

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La calor de vaporització (també anomenada entalpia de vaporització) és la quantitat d'energia necessària perquè un mol d'una substància que es trobi en la seva temperatura d'ebullició i a la pressió d'una atmosfera passi completament a l'estat gasós.[1]

Usualment les unitats utilitzades per a aquesta propietat s'indiquen en kJ/mol, però l'ús dels kJ/kg també és possible, tot i que menys freqüent.

Ja que el procés de vaporització és invers al de condensació, el terme calor de condensació també s'utilitza. Aquest es defineix com la calor alliberada quan un mol de substància es condensa al seu punt d'ebullició sota pressió estàndard.

La calor de vaporització de l'aigua és d'uns 40,6 kJ/mol (2261 kJ/kg). És un valor força gran, cinc vegades l'energia necessitada per escalfar l'aigua de 0 a 100 graus Celsius.

Referències[modifica]

  1. Olba, Amparo. Química general: Equilibri i canvi. Universitat de València, 2011, p.61-62. ISBN 9788437084572 [Consulta: 6 març 2014]. 

Enllaços externs[modifica]

  • Peñas Cano, Jesus. «Entalpia de vaporització». Elements Químics. edu365. Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 6 març 2014]. (Dades d'entalpia de vaporització de diferents elements químics)