Energia interna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic.[1] És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs. L'energia interna té dos components majors, l'energia cinètica i l'energia potencial. L'energia cinètica és causada pel moviment de les partícules del sistema (translacions, rotacions i vibracions), mentre que l'energia potencial està associada amb els constituents estàtics de la matèria, l'energia electrostàtica dels àtoms dintre les molècules o cristalls, i l'energia estàtica dels enllaços químics. L'energia interna d'un sistema es pot modificar escalfant el sistema o bé fent treball sobre ell;[1] el primer principi de la termodinàmica postula que l'increment d'energia interna és igual a la calor total afegida més el treball fet per l'entorn. Si el sistema està aïllat, la seva energia interna no pot canviar.

L'energia interna és una funció d'estat del sistema, ja que el seu valor depèn tan sols de l'estat actual del sistema i no pas del camí escollit per arribar-hi. És una propietat extensiva. La unitat corresponent del Sistema Internacional és el joule (J). De vegades es defineix la propietat intensiva corresponent, que és l'energia interna específica, és a dir, l'energia interna per unitat de massa; la seva unitat és el J/kg. També es pot definir la propietat intensiva energia interna molar, que expressa l'energia interna en relació a la quantitat de substància; les seves unitats són el J/mol.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Peter Atkins, Julio de Paula. Physical Chemistry. 8i (en anglès). Oxford University Press, 2006, p. 9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]