Enmig de la Natura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEnmig de la Natura
Into the Wild
Into-the-wild.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Sean Penn
Protagonistes
Direcció artística Derek R. Hill
Producció Sean Penn
Disseny de producció Derek R. Hill
Guió Sean Penn, adaptació de la novel·la homònima de Jon Krakauer
Música Michael Brook
Kaki King
Eddie Vedder
So Martín Hernández
Fotografia Eric Gautier
Muntatge Jay Cassidy
Vestuari Mary Claire Hannan
Productora Paramount Pictures
Distribuïdora Paramount Vantage
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2007
Durada 147 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia, Mèxic i Arizona
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 15 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Into the Wild Tradueix
Gènere Drama, aventures, biopic
Lloc de la narració Califòrnia, Dakota del Sud, Los Angeles i Arizona
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.6/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Enmig de la Natura (Into the Wild en anglès) és una pel·lícula estatunidenca Dirigida per Sean Penn, estrenada el 2007, que tracta de la recerca de la felicitat a través de la independència i la solitud. És l'adaptació de la novel·la Into the Wild, escrita per Jon Krakauer el 1998, que relata la història real de Christopher McCandless.

Argument[modifica]

Emile Hirsch, interpreta Christopher McCandless

Christopher McCandless és un estudiant estatunidenc brillant que acaba de diplomar-se i és una promesa per un gran futur. Rebutjant els principis de la societat moderna, decideix marxar a la carretera, sense avisar la seva família. Crema els seus papers i envia tots els seus diners a Intermón Oxfam. Marxa en cotxe cap al sud dels Estats Units. Descobreix Arizona, el Gran Canyó, Califòrnia i troba diverses petites feines a Dakota o fins i tot Colorado per tal de finançar la resta del seu viatge. Arriba a Mèxic, quan té la idea d'anar a Alaska. Arriba finalment a Fairbanks (Alaska) en autoestop. Descobreix les muntanyes nevades i es refugia en un autobus abandonat. Hi passarà cinc mesos. Cinc mesos de solitud, de comprensió de la naturalesa i de l'ésser humà. Descobreix a Alaska la felicitat sempre buscada, una pau espiritual i una mena de paradís pur i sa. Al cap de dos anys de viatge, decideix que és hora de tornar a casa seva. Però resta bloquejat pel riu i es veu obligat de quedar-se al bus, esperant que l'aigua del riu baixi. Afamat, s'enverina accidentalment menjant arrels de patata salvatge. Mentrestant, comprèn que la solitud no és l'ideal de l'home. Poc temps abans de morir, Christopher McCandless escriurà en ploma sobre una pàgina d'un llibre «Happiness only real when shared» («La felicitat només és real quan és compartida»).[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Banda original de la pel·lícula[modifica]

Estrenada l'octubre del 2007, l'àlbum de la música de la pel·lícula és una col·laboració entre Eddie Vedder, cantant del grup Pearl Jam, i el compositor i guitarrista Michael Brook.

Tots els texts són signats per Eddie Vedder, excepte Hard Sun per Indio i Society per Jerry Hannan:

  1. Setting Forth
  2. No Ceiling
  3. Far Behind
  4. Rise
  5. Long Nights
  6. Tuolumne
  7. Hard Sun
  8. Society
  9. The Wolf
  10. End Of The Road
  11. Guaranteed

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula s'acaba amb un autoretrat de Christopher McCandless fet poc abans de la seva mort. Un text explicatiu menciona que uns caçadors el van trobar dues setmanes després de la seva defunció.
  • A l’«escena de la poma», Emile Hirsch llança una «mirada càmera» (el conjunt de les vistes de la pel·lícula són en càmera objectiva i subjectiva), donant així la impressió d'adreçar-se a l'espectador.
  • La part instrumental amb harmònica és assegurada per un dels grans noms d'aquest instrument: Charlie Musselwhite.

Referències[modifica]

  1. «Into the Wild». The New York Times.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]