Enmig de la Natura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEnmig de la Natura
Into the Wild
Fitxa
DireccióSean Penn
Protagonistes
Emile Hirsch
Vince Vaughn
Kristen Stewart
Hal Holbrook
Director artísticDerek R. Hill
ProduccióSean Penn
Dissenyador de produccióDerek R. Hill Modifica el valor a Wikidata
GuióSean Penn, adaptació de la novel·la homònima de Jon Krakauer
MúsicaMichael Brook
Kaki King
Eddie Vedder
Dissenyador de soMartín Hernández
FotografiaEric Gautier
MuntatgeJay Cassidy
VestuariMary Claire Hannan
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Vantage
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2007
Durada147 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia, Mèxic i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost15 milions de dòlars
Descripció
Basat enInto the Wild Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama, aventures, biopic
Lloc de la narracióCalifòrnia, Dakota del Sud, Los Angeles i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0758758 Filmaffinity: 966177 Allocine: 110101 Rottentomatoes: m/into_the_wild Letterboxd: into-the-wild Mojo: intothewild Allmovie: v352389 TCM: 647299 Metacritic: movie/into-the-wild TV.com: movies/into-the-wild AFI: 55175 TMDB.org: 5915 Modifica el valor a Wikidata

Enmig de la Natura (Into the Wild en anglès) és una pel·lícula estatunidenca Dirigida per Sean Penn, estrenada el 2007, que tracta de la recerca de la felicitat a través de la independència i la solitud. És l'adaptació de la novel·la Into the Wild, escrita per Jon Krakauer el 1998, que relata la història real de Christopher McCandless.

Argument[modifica]

Emile Hirsch, interpreta Christopher McCandless

Christopher McCandless és un estudiant estatunidenc brillant que acaba de diplomar-se i és una promesa per un gran futur. Rebutjant els principis de la societat moderna, decideix marxar a la carretera, sense avisar la seva família. Crema els seus papers i envia tots els seus diners a Intermón Oxfam. Marxa en cotxe cap al sud dels Estats Units. Descobreix Arizona, el Gran Canyó, Califòrnia i troba diverses petites feines a Dakota o fins i tot Colorado per tal de finançar la resta del seu viatge. Arriba a Mèxic, quan té la idea d'anar a Alaska. Arriba finalment a Fairbanks (Alaska) en autoestop. Descobreix les muntanyes nevades i es refugia en un autobus abandonat. Hi passarà cinc mesos. Cinc mesos de solitud, de comprensió de la naturalesa i de l'ésser humà. Descobreix a Alaska la felicitat sempre buscada, una pau espiritual i una mena de paradís pur i sa. Al cap de dos anys de viatge, decideix que és hora de tornar a casa seva. Però resta bloquejat pel riu i es veu obligat de quedar-se al bus, esperant que l'aigua del riu baixi. Afamat, s'enverina accidentalment menjant arrels de patata salvatge. Mentrestant, comprèn que la solitud no és l'ideal de l'home. Poc temps abans de morir, Christopher McCandless escriurà en ploma sobre una pàgina d'un llibre «Happiness only real when shared» («La felicitat només és real quan és compartida»).[1]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Banda original de la pel·lícula[modifica]

Estrenada l'octubre del 2007, l'àlbum de la música de la pel·lícula és una col·laboració entre Eddie Vedder, cantant del grup Pearl Jam, i el compositor i guitarrista Michael Brook.

Tots els texts són signats per Eddie Vedder, excepte Hard Sun per Indio i Society per Jerry Hannan:

  1. Setting Forth
  2. No Ceiling
  3. Far Behind
  4. Rise
  5. Long Nights
  6. Tuolumne
  7. Hard Sun
  8. Society
  9. The Wolf
  10. End Of The Road
  11. Guaranteed

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula s'acaba amb un autoretrat de Christopher McCandless fet poc abans de la seva mort. Un text explicatiu menciona que uns caçadors el van trobar dues setmanes després de la seva defunció.
  • A l'«escena de la poma», Emile Hirsch llança una «mirada càmera» (el conjunt de les vistes de la pel·lícula són en càmera objectiva i subjectiva), donant així la impressió d'adreçar-se a l'espectador.
  • La part instrumental amb harmònica és assegurada per un dels grans noms d'aquest instrument: Charlie Musselwhite.

Referències[modifica]

  1. «Into the Wild». The New York Times.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]