Enric Majoral Castells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric Majoral Castells
Copia de K5I7202 bn.jpg
Biografia
Naixement 14 febrer 1949 (70 anys)
Sabadell
Activitat
Ocupació Escultor
Modifica les dades a Wikidata

Enric Majoral i Castells (Sabadell, 14 de febrer de 1949) és un orfebre i joier català.[cal citació]

Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell i a la Universitat Politècnica de Barcelona, on va cursar els estudis de Delineant d'Arquitectura i d'Arquitectura Tècnica. És membre fundador de la Fira d'Art i Artesania de la Mola el 1984[1] i ha rebut la Carta Mestre Artesà que atorga la Generalitat de Catalunya. Des del 1984 és membre del Foment de les Arts Decoratives (FAD). A partir del 1989 participa regularment en fires del sector com ara Barnajoia (Barcelona), Basilea (Suïssa), Essen (Alemanya) i Munich (Alemania) i Couture Las Vegas (Estats Units). El 1992 va ser nomenat president d'Orfebres per la FAD, càrrec que ostentaria fins al 1997. L'any 1994 impartí un curs de joieria a l'Escola Massana de Barcelona. Ha estat guardonat amb el Premi a la Trajectòria del Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) el 2014. L'any 2007 rebé el Premi Nacional d'Artesania del Ministeri d'Indústria. Dues peces de la sèrie "Joies de sorra integren", des del 2008, són a la col·lecció permanent del Museum of Arts and Design de Nova York (MAD NY).[2][3]

Als anys 80, veu la necessitat d'ampliar els seus estudis i marxa de l'illa per tornar a la península i continuar els seus coneixements i conèixer de prop els àmbits professionals i comercials de la joieria contemporània, Nova Joieria Catalana, però buscant el seu propi estil. A partir de llavors, la seva vida es mou a passar temporades a Formentera i a Barcelona.[4][5]

Es considera un orfebre autodidacte, i d'aquí la necessitat de crear els seus propis mecanismes de producció i difusió de les peces i col·leccions. És en aquest àmbit, que Enric Majoral crea la seva botiga-taller primer a Formentera i després a Barcelona. Dins del seu pensament, creu que el joier ha de fer-se conegut perquè la gent pugui veure i comprar la seva obra i ha d'estar en continu moviment i defensant el seu treball i ofici; és per això que ell ha participat en fires internacionals, participa activament en organitzacions professionals, ha estat en debats sobre la joia d'autor i de mercat; i des de la dècada de 1980 no ha deixat de participar en exposicions ja sigui de forma individual o col·lectiva fins als nostres dies, i ha recorregut ciutats com Barcelona, Girona, Estocolm, Berlín, Nagoya, Osaka, Nova York, Tòquio, Stuttgart, París, Milà o Frankfurt.[6]

Des del 2003 forma equip amb el seu fill Roc Majoral i Abril Ribera.[7] L'empresa Majoral, amb Enric al capdavant; ha dissenyat, produït i comercialitzat joies i escultures que es venen tant en les botigues pròpies de Formentera, Barcelona, Girona, Manresa i València, com en galeries i d'altres establiments a Espanya, Japó, Itàlia i els Estats Units.[4][8]

Es trobava a Formentera i necessitava un mitjà de vida, decidí llavors iniciar-se en l'orfebreria.[9]

Des de fa un temps també es dedica a treballar el bronze per a fer receptacles o volums tancats en forma de llavor. Alguns d'aquests bronzes són de grans dimensions com pot ser l'escultura dita "Abeuradora per a ocells" que es troba instal·lada a Stipshausen, un parc alemany; o la pica baptismal de l'església de Sant Rafael a Eivissa. Li agrada treballar amb el bronze per les textures i colors de la superfície del metall que li recorden elements de la seva estimada Formentera: l'arena, la mar, la terra o l'argila. Crea tensions i en cerca els límits.[10]

Exposicions permanents[modifica]

  • 2006 Exposició permanent de l'escultura de bronze “Abeurador d'ocells”, parc d'escultures Munsteiner, Stipshausen, Alemanya.[11]
  • 2008 Dues peces de la sèrie "Joies de sorra" en el Museum of Arts and Design de Nova York, (MAD NY).[12]
Premis[11]
  • 1992 Sevilla Expo. Casa d'Andalusia. "Best Design"
  • 2007 Premi Nacional d'Artesania. Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
  • 2007 Dos peces "Joies de sorra" en la col·lecció permanent del Museu de les Arts i del Disseny de Nova York (MADNY)
  • 2007 Insígnia del Mestre Artesà, Generalitat de Catalunya.
  • 2009 "European Prize for Applied Arts" Belgique World Craft Council, Mons, Bèlgica.
  • 2012 Carta Honorífic de Mestre joier, Consell Insular de les Illes Balears.
  • 2012 Gold Couture Design Award 2012, Las Vegas; USA[13]
  • Ha rebut la Carta de Mestre Artesà que atorga la Generalitat de Catalunya.
  • Des del 1984 és membre del FAD (Foment de les Arts i del Disseny).
  • Ha estat guardonat amb el Premi a la Trajectòria del Col·legi de Joiers de Catalunya[14] (JORGC).

Publicacions[modifica]

  • MAJORAL, Enric i MOUFFE, Michel. El pes de l'Ànima. Formentera: Imprimerie Ariane · Pawels Impresor, 2012
  • Enric Majoral. Dibuixos i Joies. Barcelona: SD· Edicions, 2001 i 2004
  • Enric Majoral. Joies de sorra. Joyas-jewellery 2004-2009.Barcelona: SD· Edicions, 2009

Bibliografia[modifica]

  • Joieria catalana. Objecte de projecció. Barcelona: Grup3 SA, 1987
  • Joiell. High Design. Ocho diseñadores. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1988
  • La joia de la joia. Una visió de l'orfebreria catalana actual. Madrid: Ed. Electa, 1993. P. 70 - 71
  • Terminal B. Barcelona Creative Database. Barcelona: Imagination walks. Vol. 2. www.terminalb.org. P 223-225
  • Entre la intimitat i l'exhibició. La joia feta, portada i venerada a Sabadell. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell (MAS), 2006 P. 146, 147, 151, 159
  • Contactes. Anuari de la Creativitat del FAD. Barcelona, 2007. P. 450
  • Anuario 2011. Joyeria contemporanea. Barcelona: Grupo Duplex, 2011. P. 81
  • Contemporary jewelry. Limited Edition. Barcelona: Ed. Monsa, 2012. P. 22 - 25
  • Enric Majoral [publicació en línia][data última consulta 28/02/2014] http://www.majoral.com
  • klimt02 [publicació en línia][data última consulta 13/06/2014] http://www.klimt02.net
  • Primavera del Disseny: La joia de la joia, una visió de l'orfebreria catalana actual. Spring design, ed. electa. Barcelona, 1993
  • High Designn: Joiell. Ocho dissenyadores, ed. l'Eixample.
  • Orfebres FAD: Joieria catalana, objecte de projecte. Grup 3 S.A. Barcelona.
  • Museu d'Art de Sabadell: Entre la intimitat i l'exhibició, la joia feta, portada i venerada a Sabadell. Gràfiques Ibèria. Barcelona, 2006.

Referències[modifica]

  1. «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera» (en català). Consell d'Eivissa.
  2. Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 207. 
  3. «[http:/www.majoral.com Enric Majoral]». [Consulta: 28 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 Error en el títol o la url.«». [Consulta: 28 febrer 2014].
  5. Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 9, 10 i 11. 
  6. La joia de la joia. Una visió de l'orfebreria catalana actual. Madrid: Ed. Electa, 1993, p. 70. 
  7. Terminal B. Barcelona Creative Database. Barcelona: Imagination walks, p. 222 - 225. 
  8. Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 207. 
  9. Enric Majoral. Dibuixos i joies. Barcelona: SD Edicions, 2001, p. 9 - 22. 
  10. VARIS AUTORS. El pes de l'ànima. Formentera: Imprimerie Ariane - Pauwels Impresor, 2012, p. 20. 
  11. 11,0 11,1 «[http:/www.klimt02.net Enric Majoral]». [Consulta: 7 març 2014].
  12. Enric Majoral. Joies de sorra. Joyas-Jewellery 2004-2009. Barcelona: SD Edicions, 2009, p. 103. 
  13. Varis Autors. El pes de l'ànima. Formentera: Imprimerie Ariane - Pauwels Impresor, 2012, p. 33. 
  14. «Col·legi de Joiers».

Enllaços externs[modifica]