Enrique Dupuy de Lome y Paulín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnrique Dupuy de Lome y Paulín
Enrique Dupuy de Lôme.jpg
modifica
Nom original(es) Enrique Dupuy de Lôme modifica
Biografia
Naixement1851
València
Mort1904
París
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893

22 d'abril de 1899 – 20 de novembre de 1900
DistricteAlbaida
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units[1]
29 de juliol de 1883 – 29 de gener de 1884

30 de setembre de 1892 – 2 de març de 1893

6 de maig de 1895 – 11 de febrer de 1898
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya al Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg Regne d'Itàlia
1903 – 1904
Activitat
OcupacióDiplomàtic i polític modifica
PartitPartit Conservador
Premis

Enrique Dupuy de Lome y Paulín (València, 1851 - París, 1904) era un empresari, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Era fill de Santiago Lluís Dupuy de Lôme i germà de Federico Dupuy de Lome y Paulín. Estudià dret a la Universitat de Madrid i el 1872 ingressà al cos diplomàtic. El 1873 fou enviat a l'ambaixada espanyola al Japó, i després fou destinat a Brussel·les, Montevideo, Buenos Aires, París i Washington DC.

Membre del Partit Conservador, mercè la seva amistat amb Francisco Silvela fou cap de llista per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1891, i fou elegit diputat. Fou ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica poc abans de la Guerra Hispano-estatunidenca, i es va veure obligat a dimitir a causa d'una carta (coneguda com a carta De Lome) que va enviar a José Canalejas, interceptada per un espia cubà i publicada al New York Journal el febrer de 1898, on desqualificava greument el president William McKinley, i que el magnat William Randolph Hearst presentà com a una greu insult al poble nord-americà.[2]

Després de guerra Silvela el nomenà subsecretari del Ministeri d'Estat i fou escollit novament diputat per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1899, tot i que no arribà a ocupar l'escó perquè fou nomenat ambaixador a Itàlia. Va rebre les grans creus de l'Orde d'Isabel la Catòlica, de l'Orde de Carles III, l'Orde del Toisó d'Or, l'Orde de l'Àguila Vermella i la Legió d'Honor.[3]

Referències[modifica]

  1. De fet el seu títol oficial era encarregat de negocis (chargé d'affaires)
  2. Reasoner, Harry (Narrator). (1991). The World’s Political Hot Spots: The Philippines. (The Audio Classics Series) [Audio Recording]. Nashville, TN: Knowledge Products. Carmichael and Carmichael Inc.
  3. Juan Manuel López de Azcona, Ignacio González Casasnovas, Esther Ruiz de Castañeda Minería iberoamericana: Biografías mineras, 1492-1892, S. 145, Juan Felipe Leal, Carlos Arturo Flores Villela, Eduardo Barraza, Anales del cine en México, 1895-1911: 1898: Primera parte. Una guerra

Bibliografia[modifica]

  • Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.184. ISBN 9788495484802. 
  • Mario G. Losano, Viaggiatori spagnoli nel Giappone occidentalizzato. Spanish travelers in Japan westernized, “Revista de Historiografía” (Madrid), 2012, n. 2, pp. 150–168.

Enllaços externs[modifica]