Erasme de Lasarte i de Janer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1865  Barcelona |
| Mort | 28 gener 1938 (72/73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Família | |
| Germans | Josep Maria de Lasarte i de Janer |
Erasme de Lasarte i de Janer (Barcelona, 1865-28 de gener de 1938) és un pintor. Fou germà de l'escriptor Josep Maria de Lasarte i de Janer, cosí del capità Julio de Lasarte Pessino i net de l'industrial Erasme de Janer i de Gònima.[1][2]
Biografia[modifica]
Pintor de gènere, sobretot paisatgista i de costums. Tècnica: pintura d'oli, aquarel·la i pastell i dibuixos de llapis i ploma.[3]
Concorregué a diferents exposicions oficials barcelonines (Exposició d'autoretrats d'artistes espanyols de 1907-08, Cercle Eqüestre 1907, V Exposición internacional de Bellas Artes é Industrias Artísticas 1907, Exposició Primavera 1913 Círcol Artístic, 1a exposició Artistas Reunidos 1918, Ateneu Enciclopèdic Popular 1922, i certàmens barcelonins al Palau de Belles Arts de 1911, 1918, 1919 i 1920, on exposà «Festa vespertina a Venècia», «Escenes argelines» i «Mercat de Kairouan») i a la Universal de Brussel·les del 1910.[4] Hi ha l'obra seva «Amsterdam» a reserva del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres obres: «Pins i roques» (1920) i «Boulevard Saint Michel» (1921).
Fou soci del Cercle Artístic. Va tenir gran amistat amb Cecília de Madrazo, la vídua de Marià Fortuny i els seus fills. Altres amics: Cardunets i Raurich, Puig Perucho, Vázquez, Néstor, Matilla, Rusiñol, Mir, Isern...
Passà llargues temporades a París, Venècia i molts hiverns al Nord d'Àfrica (per exemple a Alger, l'ambient del qual va reflectir en algunes de les seves teles). Viatjà freqüentment per Espanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Itàlia.
Referències[modifica]
- ↑ «Erasme de Lasarte i de Janer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares: pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración (en castellà). Barcelona: Ed. Catalanes, 1985-1989.
- ↑ Ráfols, J.F.. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (en castellà). II. Barcelona: Editorial Millá, 1951, p. 53.
- ↑ Fontbona, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 127, 128, 129, 134, 1569, 165, 220, 225, 233, 246, 262 i 283. ISBN 9788472836617.