Ernest Frederic II de Saxònia-Hildburghausen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaErnest Frederic II de Saxònia-Hildburghausen
ErnstFriedrich2hibu.jpg
Biografia
Naixement 17 desembre 1707
Hildburghausen
Mort 13 agost 1745 (37 anys)
Hildburghausen
Altres
Títol Duc
Família Saxe-Hildburghausen Tradueix
Cònjuge Carolina d’Erbach-Fürstenau
Fills Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen
Prince Eugene of Saxe-Hildburghausen Tradueix
Amalie of Saxe-Hildburghausen Tradueix
Pares Ernest Frederic I de Saxònia-HildburghausenSofia Albertina d'Erbach-Erbach
Germans Louis Frederick of Saxe-Hildburghausen Tradueix i Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ernest Frederic II de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst Friedrich II von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Hildburghausen (Alemanya) el 17 de desembre de 1707 i va morir a la mateixa ciutat el 13 d'agost de 1745. Era fill del duc Ernest Frederic I (16811724) i de Sofia Albertina d'Erbach-Erbach (1683-1742).

Va ser educat a Jena, Ginebra i Utrecht i el 1722 amb el seu germà, Lluís Frederic va viatjar a França, on va assistir a la coronació del rei Lluís XV de França. Amb la mort del seu pare, el 1724, Ernest Frederic el va succeir com a duc, tot i que, essent menor d'edat, la seva mare n'assumí la regència fins al 1728. Malgrat que la salut mental i psíquica del duc era fràgil, va haver de fer front als problemes financers del ducat, sense recursos i amb un endeutament tan fort que amb els impostos no arribava a cobrir ni els interessos dels préstecs.

El 1743, es posà al servei del Príncep elector del Palatinat al capdavant d'un regiment d'infanteria amb el rang de lloctinent general. Més tard l'emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic el nomenà general de camp.


Matrimoni i fills[modifica]

El 19 de juny de 1726 es va casar amb Carolina d’Erbach-Fürstenau (1700-1758), filla de Felip Carles d’Erbach-Fürstenau (16771736) i de Carlota Amàlia de Kunowitz (16771722). El matrimoni va tenir quatre fills:


Bibliografia[modifica]

  • Johann Samuel Ersch (Hrsg.): Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, 1. Sektion, 37. Teil, Leipzig, 1842, S. 300 (Digital)
  • Heinrich Ferdinand Schoeppl: Die Herzog von Sachsen-Altenburg. Bozen 1917, Neudruck Altenburg 1992
  • Georg Hassel: Allg. Europäisches Staats u. Address: Handbuch, 1816, etc., Band 1-2, Weimar, 1816, S. 324 (Digital)