Escut de Sèrbia

Escut de Sèrbia
	;
Detalls
Tipus	Escut d'armes estatal
Adoptat per	Sèrbia
Establert/; rehabilitat	17 agost 2005
Càrregues
	Camper, àguila, àguila, flor de lis i corona
Altres detalls
Estat	Sèrbia

L'escut de Sèrbia són les armories de l'antiga dinastia Obrenović, que foren adoptades per primera vegada el 1882 i tornades a adoptar el 2004.

Descripció[modifica]

S'hi representa l'àguila bicèfala de la Casa de Nemanjić (la qual va agafar l'àguila dels Paleòlegs de l'Imperi Romà d'Orient) amb la creu sèrbia, símbol nacional usat pels diversos estats serbis i l'Església Ortodoxa Sèrbia des del segle xii.

Tot i que actualment Sèrbia és una república, el nou escut d'armes reprèn la corona reial de l'antiga monarquia sèrbia com a símbol de sobirania. Diversos estats de l'Europa de l'Est han recuperat la corona en el seu emblema estatal per recordar la seva herència històrica, tot i tenir règims republicans, com ara Rússia, Polònia o Hongria.

Blasonament[modifica]

De gules, una àguila bicèfala d'argent becada, lampassada i armada d'or, acostada de dues flors de lis d'or al peu, a banda i banda de la cua de l'àguila; aquest és el símbol de l'Estat serbi. Damunt el pit de l'àguila, un escussó amb el senyal nacional serbi: de gules, una creu plena d'argent; en cadascun dels quarters, un pedrenyal d'argent posat en pal i amb les dents mirant enfora. Per timbre, una corona reial.

El tot damunt un mantell de gules folrat d'ermini i embellit d'or, timbrat amb la corona reial.

Versions de l'escut[modifica]

De l'escut n'hi ha una versió completa, amb el mantell coronat, i una de simplificada, coneguda en serbi amb el nom de kokarda i que apareix, per exemple, a la part central de la bandera estatal, desplaçat cap a l'esquerra.