Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu i la Devesa
des del campanar de la Catedral de Girona

Sant Feliu –o Sant Fèlix– és una basílica col·legiata de Girona, originària dels primers temps del cristianisme. Acull els oficis de la Parròquia Major de Sant Feliu del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. L'atractiu principal està constituït per vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV, trobats en construir-se l'església, juntament amb el sepulcre gòtic de Sant Narcís.

Història

Sepulcre gòtic de Sant Narcís

L'edifici s'origina al costat d'una via romana on es creu que hi havia el martyrium, o església paleocristiana, bastit en honor del màrtir sant Feliu. Es dedueix que tenia un gran predicament, ja que el rei Recared va donar a l'església una corona votiva.

Durant l'ocupació musulmana de Girona (717) sembla que l'antiga església va tenir funcions catedralícies, ja que la catedral havia estat convertida en mesquita. Després de la conquesta franca, cap al final del segle VIII, va allotjar una comunitat de preveres dependent de la catedral, a la qual restaria fortament lligada des d'aleshores.

Campanar gòtic i façana barroca

Com que es trobava fora muralla, va ser objecte de diverses fortificacions i s'hi observen estils arquitectònics diferents. De l'antiga església romànica se'n conserva la planta i l'alçat de la capçalera (segles XII-XIII), ja que la resta de l'estructura és obra gòtica aixecada a partir del segle XIV i aconsegueix la màxima esplendor al segle XVI. L'any 1835, però, va esdevenir una simple parròquia.

El 2011 el papa Benet XVI va atorgar el títol de basílica menor a l'església a instàncies del bisbe de Girona, Francesc Pardo, esdevenint la segona de les comarques gironines després de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Va ser consagrada el 9 d'octubre de 2011 com a basílica menor en una missa d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal Antonio Cañizares i el bisbe de Girona, Francesc Pardo.

Arquitectura

Eminentment d'estil gòtic, l'edifici parteix d'un esquema romànic. És de planta basilical i té tres naus separades per quatre arcs formers de mig punt a cada banda de la nau central, sobre la qual corre un trifori. La nau central acaba en un gran absis semicircular romànic perforat per alts finestrals gòtics que deixen passar la llum a l'interior. Pel que fa a les naus laterals, la de la banda sud conté dues absidioles, que no hi són a la banda nord, ja que van desaparèixer en construir-s'hi la capella de Sant Narcís al segle XVIII. El campanar gòtic actual va substituir l'antic romànic i es va construir entre els segles XIV i XVI, a l'esquerra de la portada principal, barroca, situada a la façana sud. Els altres dos accessos a la col·legiata, gòtics, es troben també al costat sud i a la banda nord.

La major part dels capitells situats a l'absis, decorats amb motius vegetals o animals, corresponen al desaparegut claustre romànic; alguns representen escenes de la vida dels sants Feliu i Narcís, a qui estava dedicada l'església al segle XI. Al segle XIV s'hi va construir un claustre gòtic (1357), que tampoc ha arribat fins als nostres dies.

Durant les darreres obres de restauració, dutes a terme al final del segle XX, es va posar de manifest la policromia gòtica de les voltes i els nervis de la nau central, que s'havien tapat amb calç durant el període barroc.

S'hi conserva un valuós mobiliari, a més del que es guarda al Museu d'Art de Girona.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Feliu de Girona

• Parròquia Major de Sant Feliu, dins la web del Bisbat de Girona.

41° 59′ 16.71″ N, 2° 49′ 29.65″ E