Riu Escamandre
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Çanakkale (Turquia) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Çanakkale (Turquia) | |||
| Localització | Dardanels | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 110 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 2.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 100 m³/s | |||
El riu Escamandre (grec antic: Σκάμανδρος, en turc Karamenderes o Menderees Çay) és un riu de Turquia de la zona de Tròada, de 75 km de llarg, que neix al vessant nord del Mont Ida, al nord del golf d'Edremit. Desemboca a la Mar Egea, a la part sud-est del golf de Çanakkale, a 7 km al nord-oest de les ruïnes de l'antiga Troia. A la part baixa del riu s'esdevenen les batalles que descriu la Ilíada.
Homer indica que Escamandre era el nom que li donaven els humans, mentre que els déus l'anomenaven Xantos (grec antic: Ξάνθος), que vol dir grogós.[1] Malgrat el que diu Homer, Plini el Vell assegura que eren dos rius diferents. També diu que l'aigua groguenca del Xantos tenia el poder de tenyir de groc la llana de les ovelles que en bevien.[2] Es deia que el nom d'Escamandre li venia per un príncep emigrat de Creta, Escamandre.
Homer diu que el riu tenia dues fonts properes a Troia, i d'una en sortia aigua freda i de l'altra aigua calenta, i que les troianes hi anaven a rentar la roba.[3] Segons Estrabó, el riu Escamandre passava per les poblacions de Reti i Troia, a la plana d'Escamàndria, on formava una acumulació de fang fluvial (anomenat Estamolimne). També diu que al seu temps no hi havia aigües termals en aquest riu i que només tenia una font mol lluny de Troia, al mont Ida. Homer diu que era un riu gran i profund, però Heròdot explica que les seves aigües no van ser suficients per saciar la sed de l'exèrcit de Xerxes.
L'Escamandre s'unia a un altre riu anomenat Simoeis, i recorrien encara uns 20 estadis en direcció est abans d'arribar al mar, vora el cap Sigèon. Claudi Ptolemeu, i pel que sembla Pomponi Mela, assignaven a cada riu la seva pròpia desembocadura, el Simoeis arribava al mar Egeu en un punt situat al nord de la desembocadura de l'Escamandre. Sembla que en temps d'Estrabó, l'Escamandre es perdia entre el fang abans d'arribar al mar, i hi havia un canal que unia els dos rius. Plini el Vell diu que l'Escamandre era navegable, però segurament es refereix a aquest canal.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Escamandre |
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, pàgina 220.
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 33; II, 106
- ↑ Homer. Ilíada, II, 22, 147
- ↑ Smith, William (ed.). «Scamander». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 gener 2023].
| Conca de la mar Negra | Sangari • Mutludere • Veleka • Kızılırmak • Delice • Devrez • Gök • Yeşilırmak • Çekerek • Kelkit • Yağlıdere • Kılıçlar • Kılıçlar • Tohumluk Üçköprü • Aksu Deresi • Batlama • Bartın • Çoruh • Gelevara Deresi • Kara Dere • Machakhlistskal • Terme |
|---|---|
| Conca de la mar de Màrmara | |
| Conca de la mar Egea | Maritsa • Tunca • Ergene • Bakır Çay • Büyük Menderes • Çürüksu Çayı • Cadmus • Küçük Menderes • Gediz • Pactol • Karamenderes |
| Conca de la mar Mediterrània | |
| Conca del golf Pèrsic | |
| Conca de la mar Càspia | |
