Esma Redžepova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEsma Redžepova
Esma.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(mk) Есма Реџепова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata
Skopje (Macedònia del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Skopje (Macedònia del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRomani people in North Macedonia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, política Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica disco, Romani music (en) Tradueix, pop-folk i música tradicional Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCroatia Records Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2013Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeStevo Teodosievski (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webesma.com.mk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1543427 Spotify: 3hqJ0OoW1ck5ET6lUyV0OQ iTunes: 62208061 Last fm: Esma+Redzepova Musicbrainz: 903123a5-f9b0-4cac-aece-747cf0dad732 Songkick: 84025 Discogs: 652120 Allmusic: mn0000174166 Modifica el valor a Wikidata

Esma Redžepova-Teodosievska (pronunciació: [ˈƐsma rɛˈd͡ʒɛpɔva tɛɔdɔˈsiɛfska]; Skopje, 8 d'agost de 1943 - 11 de desembre de 2016) va ser una vocalista, compositora i humanitarista macedònia d'ètnia gitana. A causa del seu prolífic repertori i per la seva contribució a la cultura gitana i la seva promoció, va ser sobrenomenada la Reina dels Gitanos.[1][2]

Biografia[modifica]

Redžepova va néixer el 8 d'agost de 1943 a Skopje,[3] en aquell moment annexionada pel Regne de Bulgària,[4] encara que la regió va ser retornada a Iugoslàvia el 1944. Era la segona més jove de sis fills d'una família gitana. El seu avi patern era un gitano catòlic i la seva àvia una jueva iraquiana, mentre que la seva mare era una gitana musulmana del barri de Šuto Orizari.[5]

Va començar a cantar quan era adolescent als anys 1950 i la seva carrera es va estendre al llarg de cinc dècades. El seu èxit musical va anar estretament lligat al seu matrimoni amb Stevo Teodosievski, qui va ser compositor, arranjador i director del conjunt musical Ansambl Teodosievski. Va escriure moltes de les seves cançons i va gestionar completament la seva carrera fins a la seva mort el 1997. El seu estil musical estava inspirat principalment en la música tradicional gitana i macedònia. També hi destaquen influències de la música pop. Esma Redžepova va començar la seva carrera en un període en què la música romaní era denigrada a Iugoslàvia i els gitanos consideraven vergonyós que les dones cantessin en públic. Redžepova va ser una de les primeres cantants a fer-ho en llengua romaní a la ràdio i la televisió.[6]

Redžepova es va destacar especialment per la seva veu potent i emotiva. El 2010, la National Public Radio la va citar entre les 50 grans veus del món.[7] Redžepova també es va destacar pels seus vestits extravagants i els seus turbants de colors,[8] així com per l'ús que feia d'estereotips típics sobre les dones gitanes, com la sensualitat i la felicitat. El 2010 va ser guardonada amb l'Ordre del Mèrit macedònia i el 2013, considerada Artista Nacional de la República de Macedònia, pel president macedoni Gjorgje Ivanov.[9]

Redžepova, juntament amb Vlatko Lozanoski, van representar Macedònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 a Malmö.[10]

Amb el seu marit Stevo Teodosievski van acollir 47 infants i va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca humanitària.[11] Va donar suport als drets dels gitanos i de les dones i també va ser regidora de la seva ciutat natal.

Redžepova va morir el matí de l'11 de desembre de 2016 a Skopje després d'una breu malaltia,[12] tenia 73 anys.[13] Havia estat ingressada a l'hospital el 28 de novembre i es trobava en estat crític.[14] La seva cerimònia fúnebre va tenir lloc el 12 de desembre a l'Ajuntament de Skopje, on l'alcalde de la ciutat i el president macedoni, Gjorge Ivanov, li van fer un homenatge.[15] Posteriorment va ser enterrada al cementiri de Butel.[16]

Música[modifica]

Stevo Teodosievski, mànager de Redžepova i posterior marit.

Esma Redžepova va gravar i publicar més de 580 cançons, inclosos dos discs de platí i vuit d'or. Va realitzar més de 22.000 concerts, un terç dels quals van tenir lloc amb finalitats benèfiques. Amb l'Ansambl Teodosievski va gravar 108 senzills, 32 cassets, 15 àlbums, 6 cintes de vídeo i nombrosos programes de televisió.[3][8]

Redžepova va cantar sobretot en romaní i macedònic, però també va gravar cançons en serbocroat, turc, hebreu, grec i hindi.[17] Les cançons de Redžepova sovint parlen d'amor, pena i matrimoni. Una de les seves cançons més famoses, titulada «Čaje Šukarije», es va convertir en un himne per a tots els gitanos de tot el món.[18]

Museu de la Música[modifica]

Esma Redžepova es va casar amb el seu mànager, Stevo Teodosievski, el 1968, el qual tenia 19 anys més que ella i va morir el 1997. Mai no van tenir fills propis, sinó que van acollir 47 infants desemparats. Van criar-ne cinc sota a la pròpia casa i van assegurar-ne una llar i educació per als altres.

Quan Esma Redžepova es va instal·lar a Skopje amb el seu marit el 1989, va començar a treballar en un ambiciós projecte: un Museu de la Música i Casa de la Humanitat. La parella l'imaginava com un lloc on guarda un arxiu de música gitana i d'instruments musicals i històrics, amb un auditori, un estudi de gravació i un espai on les persones pobres poguessin rebre atenció mèdica.[19]

La parella va comprar una parcel·la a prop del Museu d'Art Contemporani de Macedònia i de la Fortalesa de Skopie. La construcció es va iniciar el 1992. L'edifici va ser la llar de Redžepova i es convertí en museu després de la seva mort.[20]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1976 - Queen of World Gipsy Music[21]
  • 1992 - Premi 13 de novembre de Skopje[22]
  • 1995 - Premi prima donna de la cançó europea
  • 2005 - Acadèmia Noruega de la Literatura i la Llibertat d'Expressió[23]
  • 2010 - Ordre del Mèrit de Macedònia[24]
  • 2013 - Artista nacional de Macedònia[25]

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • Makedonske pesme i Esma Redžepova, Jugoton, 1970.
  • Ciganske pesme i kola, Jugoton, 1971.
  • Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1974.
  • Zošto Si Me, Majko, Rodila, Jugoton, 1974.
  • Belly Dances, PGP-RTB, 1975.
  • Čočeci, PGP-RTB, 1976.
  • Makedonske pesme i ora - Ciganske pesme i čočeci, PGP-RTB, 1977.
  • Kroz Jugoslaviju, PGP-RTB, 1977.
  • Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1978.
  • Abre Ramče, 1979.
  • Ah, Devla, Jugoton, 1980.
  • Zovu me dete celog sveta, PGP-RTB, 1980.
  • Esma, PGP-RTB, 1980.
  • Makedonska ora i čočeci, PGP-RTB, 1987.
  • Chaje Shukarije, World Connection, 2000.
  • Esma's Dream, MRT Music, 2000.
  • Esma Redžepova, Grand Production, 2005.
  • Srce cigansko, Grand Production, 2005.
  • Čekaj živote, Mister Company, 2006.
  • Gypsy Carpet, Network Medien, 2007.
  • Mon histoire, My Story, Accords croisés, 2007.
  • Legends of Gypsy Music from Macedonia, ARC Music, 2008.
  • Tu me duj Džene, Mister Company, 2008.
  • Čoček, Sony Music Entertainment, 2011.

EP[modifica]

  • Abre babi sokerdžan, Jugoton, 1961.
  • Nino, Nino, Jugoton, 1962.
  • Ciganske pesme, Jugoton, 1962.
  • Pesme iz filma Krst Rakoc, Jugoton, 1962.
  • Opa Nina, Nina naj, Jugoton, 1965.
  • Pevaju pesme iz Makedonije, Jugoton, 1965.
  • Makedonske narodne pesme, Jugoton, 1966.
  • Romano oro, Jugoton, 1966.
  • Ah, devla, Jugoton, 1967.
  • Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1969.
  • Ohrid, Ohrid, PGP-RTB, 1972.
  • Makedonijo, rosno cveće, PGP-RTB, 1972.
  • Svadbarski pesni, PGP-RTB, 1973.
  • Stan' mesece, PGP-RTB, 1974.

Senzills[modifica]

  • Devojčence, će ti kupam fustan, Jugoton, 1963.
  • Ciganske pjesme, Jugoton, 1963.
  • Muška voda, Adriatic Club, 1966.
  • Odžačar, odžačar, Jugoton, 1970.
  • Esma pesma, PGP-RTB, 1973.
  • Čuješ li uzdah moj, PGP-RTB, 1974.
  • Kaži, kaži, libe Stano, 1974.
  • Za tebe, zemljo moja, PGP-RTB, 1974.
  • Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1975.
  • Sastali se cigani, PGP-RTB, 1975.
  • Kalejaca jaca, PGP-RTB, 1976.
  • Kočani, Kočani, PGP-RTB, 1976.
  • Da li voliš Aliju, PGP-RTB, 1977.
  • Kavadarci, Kavadarci, PGP-RTB, 1977.
  • Heba, PGP-RTB, 1977.
  • Kaži Slave, kaži ćerko, PGP-RTB, 1980.
  • Ciganka je malena, PGP-RTB, 1980.
  • Čerga mala luta preko sveta, PGP-RTB, 1980.

Recopilatoris[modifica]

  • Songs of a Macedonian Gypsy, Monitor Records, 1994.
  • Romske pesme, PGP-RTS, 2002.
  • Čaje šukarije (18 izvornih snimaka (1961 – 1966), Croatia Records, 2002.

Filmografia[modifica]

  • Krst Rakoc (1962)[26]
  • Zapej Makedonijo (1968)[27]
  • Jugovizija (1971)[28]
  • Im Herzen des Lichts - Die Nacht der Primadonnen (2002)[29]
  • When the Road Bends: Tales of a Gypsy Caravan (2006)[30]
  • Rromani Soul (2008)[31]

Referències[modifica]

  1. Casals, Marc. «Esma Redzepova: de reina de los gitanos a una tumba abandonada» (en castellà). [Consulta: 14 octubre 2020].
  2. «'La reina de los gitanos' abre el certamen de música tradicional y popular de Dénia» (en castellà). El País [Madrid], 01-08-2003. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 «Intervju : Esma Redžepova: ‘Prvu zaradu sam krila u gaćama’». Arxivat de l'original el 2014-11-09.
  4. Bulgaria During the Second World War, Marshall Lee Miller, Stanford University Press, 1975, ISBN 0804708703, p. 128.
  5. Damin Gambit TV Show, HRT, April 2014
  6. Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  7. Anne Midgette. «NPR's "50 Great Voices" and vocal technique». Washington Post, 07-04-2010.
  8. 8,0 8,1 «Есма Реџепова : страст за хуманоста». SETimes, 03-05-2010.
  9. «Есма Реџепова го прими признанието за титулата национален уметник». Nova Makedonija, 14-09-2013. Arxivat de l'original el 2014-12-04.
  10. «Esma & Vlatko are the choice of FYR Macedonia». eurovision.tv. [Consulta: 29 desembre 2012].
  11. Sasa Petejan. «Esma Redzepova Teodosievska - second time Nobel Peace Prize nominee». Arxivat de l'original el 2004-03-16. [Consulta: 2 agost 2006].
  12. «Esma Redzepova, Macedonia's 'Romany music queen', dies at 73». bbc.co.uk, 11-12-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  13. «Почина Есма Реџепова -кралицата на ромската музика». Nova Makedonija, 11-12-2016. Arxivat de l'original el 14 desembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  14. «Есма Реџепова во тешка состојба итно пренесена во болница во Скопје». Sitel, 29-11-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  15. «ПОСЛЕДЕН ПОЗДРАВ: Ја испративме кралицата да им пее на ангелите (ГАЛЕРИЈА)». Telegraf.mk, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 14 desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  16. «Кралицата на ромската музика Есма Реџепова денеска беше погребана на градските гробишта Бутел». Sitel, 12-12-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  17. Singer Esma Redzepova, Who Entertained Tito and Gaddafi, Passes Away Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine., Independent.mk, 11 December 2016.
  18. Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  19. Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  20. «Градска донација од 25.000 евра за музејот на Есма». Utrinski Vesnik, 22-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-11-29.
  21. Esma Redžepova, Queen of the Gypsies, official website of the University of Pittsburgh's Department of Music.
  22. Esma Redzepova-Teodosievska, official website of the Economic Chamber of Macedonia.
  23. Dink Receives Norweigian [sic] Award, Asbarez, 6 October 2016.
  24. Decorations and Recognitions Arxivat 2014-11-02 a Wayback Machine., official website of the President of the Republic of Macedonia.
  25. Esma Redzepova awarded with title National Artist to the Republic of Macedonia, Kurir, 13 September 2013.
  26. «Krst Rakoc». IMDb.
  27. «Zapej Makedonijo». IMDb.
  28. «Jugovizija». IMDb.
  29. «Im Herzen des Lichts - Die Nacht der Primadonnen». IMDb.
  30. «When the Road Bends... Tales of a Gypsy Caravan». IMDb.
  31. «Rromani Soul». IMDb.