Esma Redjèpova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Esma Redžepova)
Infotaula de personaEsma Redjèpova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(mk) Есма Реџепова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata
Skopje (Macedònia del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Skopje (Macedònia del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRomani people in North Macedonia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, política Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica disco, música gitana, pop-folk i música tradicional Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCroatia Records Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2013Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeStevo Teodosievski (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webesma.com.mk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1543427 TMDB.org: 1267489
Spotify: 3hqJ0OoW1ck5ET6lUyV0OQ iTunes: 62208061 Last fm: Esma+Redzepova Musicbrainz: 903123a5-f9b0-4cac-aece-747cf0dad732 Songkick: 84025 Discogs: 652120 Allmusic: mn0000174166 Amazon Music: B000QJTVCI Modifica el valor a Wikidata

Esma Redjèpova-Teodossievska (pronunciació: [ˈƐsma rɛˈd͡ʒɛpɔva tɛɔdɔˈsiɛfska]; Skopje, 8 d'agost de 1943 - 11 de desembre de 2016) va ser una vocalista, compositora i humanitarista macedònia d'ètnia gitana. A causa del seu prolífic repertori i per la seva contribució a la cultura gitana i la seva promoció, va ser sobrenomenada la Reina dels Gitanos.[1][2]

Biografia[modifica]

Redjèpova va néixer el 8 d'agost de 1943 a Skopje,[3] en aquell moment annexionada pel Regne de Bulgària,[4] encara que la regió va ser retornada a Iugoslàvia el 1944. Era la segona més jove de sis fills d'una família gitana. El seu avi patern era un gitano catòlic i la seva àvia una jueva iraquiana, mentre que la seva mare era una gitana musulmana del barri de Šuto Orizari.[5]

Va començar a cantar quan era adolescent als anys 1950 i la seva carrera es va estendre al llarg de cinc dècades. El seu èxit musical va anar estretament lligat al seu matrimoni amb Stevo Teodosievski, qui va ser compositor, arranjador i director del conjunt musical Ansambl Teodosievski. Va escriure moltes de les seves cançons i va gestionar completament la seva carrera fins a la seva mort el 1997. El seu estil musical estava inspirat principalment en la música tradicional gitana i macedònia. També hi destaquen influències de la música pop. Esma Redjèpova va començar la seva carrera en un període en què la música romaní era denigrada a Iugoslàvia i els gitanos consideraven vergonyós que les dones cantessin en públic. Redjèpova va ser una de les primeres cantants a fer-ho en llengua romaní a la ràdio i la televisió.[6]

Redjèpova va destacar especialment per la seva veu potent i emotiva. El 2010, la National Public Radio la va citar entre les 50 grans veus del món.[7] Redžepova també es va destacar pels seus vestits extravagants i els seus turbants de colors,[8] així com per l'ús que feia d'estereotips típics sobre les dones gitanes, com la sensualitat i la felicitat. El 2010 va ser guardonada amb l'Ordre del Mèrit macedònia i el 2013, considerada Artista Nacional de la República de Macedònia, pel president macedoni Gjorgje Ivanov.[9]

Redjèpova, juntament amb Vlatko Lozanoski, van representar Macedònia al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 a Malmö.[10]

Amb el seu marit Stevo Teodosievski van acollir 47 infants i va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca humanitària.[11] Va donar suport als drets dels gitanos i de les dones i també va ser regidora de la seva ciutat natal.

Redjèpova va morir el matí de l'11 de desembre de 2016 a Skopje després d'una breu malaltia,[12] tenia 73 anys.[13] Havia estat ingressada a l'hospital el 28 de novembre i es trobava en estat crític.[14] La seva cerimònia fúnebre va tenir lloc el 12 de desembre a l'Ajuntament de Skopje, on l'alcalde de la ciutat i el president macedoni, Gorge Ivànov, li van fer un homenatge.[15] Posteriorment va ser enterrada al cementiri de Butel.[16]

Música[modifica]

Stevo Teodossievski, mànager de Redjèpova i posterior marit.

Esma Redjèpova va gravar i publicar més de 580 cançons, inclosos dos discs de platí i vuit d'or. Va realitzar més de 22.000 concerts, un terç dels quals van tenir lloc amb finalitats benèfiques. Amb l'Ansambl Teodosievski va gravar 108 senzills, 32 cassets, 15 àlbums, 6 cintes de vídeo i nombrosos programes de televisió.[3][8]

Redjèpova va cantar sobretot en romaní i macedònic, però també va gravar cançons en serbocroat, turc, hebreu, grec i hindi.[17] Les cançons de Redjèpova sovint parlen d'amor, pena i matrimoni. Una de les seves cançons més famoses, titulada «Čaje Šukarije», es va convertir en un himne per a tots els gitanos de tot el món.[18]

Museu de la Música[modifica]

Esma Redjèpova es va casar amb el seu mànager, Stevo Teodosievski, el 1968, el qual tenia 19 anys més que ella i va morir el 1997. Mai no van tenir fills propis, sinó que van acollir 47 infants desemparats. Van criar-ne cinc sota a la pròpia casa i van assegurar-ne una llar i educació per als altres.

Quan Esma Redjèpova es va instal·lar a Skopje amb el seu marit el 1989, va començar a treballar en un ambiciós projecte: un Museu de la Música i Casa de la Humanitat. La parella l'imaginava com un lloc on guarda un arxiu de música gitana i d'instruments musicals i històrics, amb un auditori, un estudi de gravació i un espai on les persones pobres poguessin rebre atenció mèdica.[19]

La parella va comprar una parcel·la a prop del Museu d'Art Contemporani de Macedònia i de la Fortalesa de Skopie. La construcció es va iniciar el 1992. L'edifici va ser la llar de Redjèpova i es convertí en museu després de la seva mort.[20]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1976 - Queen of World Gipsy Music[21]
  • 1992 - Premi 13 de novembre de Skopje[22]
  • 1995 - Premi prima donna de la cançó europea
  • 2005 - Acadèmia Noruega de la Literatura i la Llibertat d'Expressió[23]
  • 2010 - Ordre del Mèrit de Macedònia[24]
  • 2013 - Artista nacional de Macedònia[25]

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • Makedonske pesme i Esma Redžepova, Jugoton, 1970.
  • Ciganske pesme i kola, Jugoton, 1971.
  • Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1974.
  • Zošto Si Me, Majko, Rodila, Jugoton, 1974.
  • Belly Dances, PGP-RTB, 1975.
  • Čočeci, PGP-RTB, 1976.
  • Makedonske pesme i ora - Ciganske pesme i čočeci, PGP-RTB, 1977.
  • Kroz Jugoslaviju, PGP-RTB, 1977.
  • Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1978.
  • Abre Ramče, 1979.
  • Ah, Devla, Jugoton, 1980.
  • Zovu me dete celog sveta, PGP-RTB, 1980.
  • Esma, PGP-RTB, 1980.
  • Makedonska ora i čočeci, PGP-RTB, 1987.
  • Chaje Shukarije, World Connection, 2000.
  • Esma's Dream, MRT Music, 2000.
  • Esma Redžepova, Grand Production, 2005.
  • Srce cigansko, Grand Production, 2005.
  • Čekaj živote, Mister Company, 2006.
  • Gypsy Carpet, Network Medien, 2007.
  • Mon histoire, My Story, Accords croisés, 2007.
  • Legends of Gypsy Music from Macedonia, ARC Music, 2008.
  • Tu me duj Džene, Mister Company, 2008.
  • Čoček, Sony Music Entertainment, 2011.

EP[modifica]

  • Abre babi sokerdžan, Jugoton, 1961.
  • Nino, Nino, Jugoton, 1962.
  • Ciganske pesme, Jugoton, 1962.
  • Pesme iz filma Krst Rakoc, Jugoton, 1962.
  • Opa Nina, Nina naj, Jugoton, 1965.
  • Pevaju pesme iz Makedonije, Jugoton, 1965.
  • Makedonske narodne pesme, Jugoton, 1966.
  • Romano oro, Jugoton, 1966.
  • Ah, devla, Jugoton, 1967.
  • Zapej Makedonijo, PGP-RTB, 1969.
  • Ohrid, Ohrid, PGP-RTB, 1972.
  • Makedonijo, rosno cveće, PGP-RTB, 1972.
  • Svadbarski pesni, PGP-RTB, 1973.
  • Stan' mesece, PGP-RTB, 1974.

Senzills[modifica]

  • Devojčence, će ti kupam fustan, Jugoton, 1963.
  • Ciganske pjesme, Jugoton, 1963.
  • Muška voda, Adriatic Club, 1966.
  • Odžačar, odžačar, Jugoton, 1970.
  • Esma pesma, PGP-RTB, 1973.
  • Čuješ li uzdah moj, PGP-RTB, 1974.
  • Kaži, kaži, libe Stano, 1974.
  • Za tebe, zemljo moja, PGP-RTB, 1974.
  • Volim te, veruj mi, PGP-RTB, 1975.
  • Sastali se cigani, PGP-RTB, 1975.
  • Kalejaca jaca, PGP-RTB, 1976.
  • Kočani, Kočani, PGP-RTB, 1976.
  • Da li voliš Aliju, PGP-RTB, 1977.
  • Kavadarci, Kavadarci, PGP-RTB, 1977.
  • Heba, PGP-RTB, 1977.
  • Kaži Slave, kaži ćerko, PGP-RTB, 1980.
  • Ciganka je malena, PGP-RTB, 1980.
  • Čerga mala luta preko sveta, PGP-RTB, 1980.

Recopilatoris[modifica]

  • Songs of a Macedonian Gypsy, Monitor Records, 1994.
  • Romske pesme, PGP-RTS, 2002.
  • Čaje šukarije (18 izvornih snimaka (1961 – 1966), Croatia Records, 2002.

Filmografia[modifica]

  • Krst Rakoc (1962)[26]
  • Zapej Makedonijo (1968)[27]
  • Jugovizija (1971)[28]
  • Im Herzen des Lichts - Die Nacht der Primadonnen (2002)[29]
  • When the Road Bends: Tales of a Gypsy Caravan (2006)[30]
  • Rromani Soul (2008)[31]

Referències[modifica]

  1. ↑ Casals, Marc. «Esma Redzepova: de reina de los gitanos a una tumba abandonada» (en castellà). [Consulta: 14 octubre 2020].
  2. ↑ «'La reina de los gitanos' abre el certamen de música tradicional y popular de Dénia» (en castellà). El País [Madrid], 01-08-2003. ISSN: 1134-6582.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Intervju : Esma Redžepova: ‘Prvu zaradu sam krila u gaćama’». Arxivat de l'original el 2014-11-09.
  4. ↑ Bulgaria During the Second World War, Marshall Lee Miller, Stanford University Press, 1975, ISBN 0804708703, p. 128.
  5. ↑ Damin Gambit TV Show, HRT, April 2014
  6. ↑ Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  7. ↑ Anne Midgette. «NPR's "50 Great Voices" and vocal technique». Washington Post, 07-04-2010.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Есма Реџепова : страст за хуманоста». SETimes, 03-05-2010.
  9. ↑ «Есма Реџепова го прими признанието за титулата национален уметник». Nova Makedonija, 14-09-2013. Arxivat de l'original el 2014-12-04.
  10. ↑ «Esma & Vlatko are the choice of FYR Macedonia». eurovision.tv. [Consulta: 29 desembre 2012].
  11. ↑ Sasa Petejan. «Esma Redzepova Teodosievska - second time Nobel Peace Prize nominee». Arxivat de l'original el 2004-03-16. [Consulta: 2 agost 2006].
  12. ↑ «Esma Redzepova, Macedonia's 'Romany music queen', dies at 73». bbc.co.uk, 11-12-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  13. ↑ «Почина Есма Реџепова -кралицата на ромската музика». Nova Makedonija, 11-12-2016. Arxivat de l'original el 14 desembre 2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
  14. ↑ «Есма Реџепова во тешка состојба итно пренесена во болница во Скопје». Sitel, 29-11-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  15. ↑ «ПОСЛЕДЕН ПОЗДРАВ: Ја испративме кралицата да им пее на ангелите (ГАЛЕРИЈА)». Telegraf.mk, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 14 desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  16. ↑ «Кралицата на ромската музика Есма Реџепова денеска беше погребана на градските гробишта Бутел». Sitel, 12-12-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  17. ↑ Singer Esma Redzepova, Who Entertained Tito and Gaddafi, Passes Away Arxivat 2016-12-12 a Wayback Machine., Independent.mk, 11 December 2016.
  18. ↑ Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  19. ↑ Carol Silverman. {{{títol}}}. ISBN 9780195300949. 
  20. ↑ «Градска донација од 25.000 евра за музејот на Есма». Utrinski Vesnik, 22-09-2010. Arxivat de l'original el 2014-11-29.
  21. ↑ Esma Redžepova, Queen of the Gypsies, official website of the University of Pittsburgh's Department of Music.
  22. ↑ Esma Redzepova-Teodosievska, official website of the Economic Chamber of Macedonia.
  23. ↑ Dink Receives Norweigian [sic] Award, Asbarez, 6 October 2016.
  24. ↑ Decorations and Recognitions Arxivat 2014-11-02 a Wayback Machine., official website of the President of the Republic of Macedonia.
  25. ↑ Esma Redzepova awarded with title National Artist to the Republic of Macedonia, Kurir, 13 September 2013.
  26. ↑ «Krst Rakoc». IMDb.
  27. ↑ «Zapej Makedonijo». IMDb.
  28. ↑ «Jugovizija». IMDb.
  29. ↑ «Im Herzen des Lichts - Die Nacht der Primadonnen». IMDb.
  30. ↑ «When the Road Bends... Tales of a Gypsy Caravan». IMDb.
  31. ↑ «Rromani Soul». IMDb.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esma_Redjèpova&oldid=32370861»