Calamarsa: diferència entre les revisions
| Línia 6: | Línia 6: | ||
== Tipus == |
== Tipus == |
||
=== Calamarsa === |
=== Calamarsa === |
||
Es tracta de grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar. El seu origen poden ser els moviments de convecció ascendents i descendents que tenen lloc a l’interior dels [[Cumulonimbe|cumulonimbes]] o, en temps fred, la congelació de gotes de núvol subfoses sobre un nucli de calabruix o de neu granulada (glaç semitransparent) o la congelació de gotes d’aigua en travessar un estrat prou gruixut d’aire amb temperatura sota zero (glaç transparent).<ref name="meteocatcala"/> |
Es tracta de grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar. El seu origen poden ser els moviments de convecció ascendents i descendents que tenen lloc a l’interior dels [[Cumulonimbe|cumulonimbes]] o, en temps fred, la congelació de gotes de núvol subfoses sobre un nucli de calabruix o de neu granulada (glaç semitransparent) o la congelació de gotes d’aigua en travessar un estrat prou gruixut d’aire amb temperatura sota zero (glaç transparent).<ref name="meteocatcala">{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/observadors-meteorologics/manual-de-lobservador/meteors-relacionats-amb-la-precipitacio/calamarsa/|títol=Calamarsa|consulta=30 març 2015|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|obra=Gencat|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref> |
||
Les calamarsades precipiten sovint en forma de baina. Quan cauen sobre un terreny dur, els grans el cobreixen sense trencar-se i són difícils d’aixafar. De vegades la pedra i la calamarsa van associades. Poden caure tot l’any, tot i que amb major probabilitat a finals d’hivern o a la primavera. |
Les calamarsades precipiten sovint en forma de baina. Quan cauen sobre un terreny dur, els grans el cobreixen sense trencar-se i són difícils d’aixafar. De vegades la pedra i la calamarsa van associades. Poden caure tot l’any, tot i que amb major probabilitat a finals d’hivern o a la primavera. |
||
=== Pedra === |
=== Pedra === |
||
Revisió del 17:40, 3 maig 2017
La calamarsa, calabruix, granissa, pedra o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç. Si els grans de glaç tenen fins a 5 mm s'anomena calamarsa, mentre que si superen els 5 mm la precipitació s'anomena pedra.[1]
Tipus
Calamarsa
Es tracta de grans de glaç esfèrics de fins a 5 mm de diàmetre, rarament cònics, transparents o semitransparents. Poden tenir un nucli de calabruix o neu granulada. No es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar. El seu origen poden ser els moviments de convecció ascendents i descendents que tenen lloc a l’interior dels cumulonimbes o, en temps fred, la congelació de gotes de núvol subfoses sobre un nucli de calabruix o de neu granulada (glaç semitransparent) o la congelació de gotes d’aigua en travessar un estrat prou gruixut d’aire amb temperatura sota zero (glaç transparent).[2]
Les calamarsades precipiten sovint en forma de baina. Quan cauen sobre un terreny dur, els grans el cobreixen sense trencar-se i són difícils d’aixafar. De vegades la pedra i la calamarsa van associades. Poden caure tot l’any, tot i que amb major probabilitat a finals d’hivern o a la primavera.
Pedra
Els grans de glaç esfèrics tenen més de 5 mm de diàmetre, estan formats per un conjunt de grans de glaç soldats entre si, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d’intensa activitat elèctrica. Es considera pedra gran, o grossa, quan el seu diàmetre major és superior als 2 cm. Creixen formant clovelles alternativament clares i opaques.[3]
Quan la seva grandària impedeix els forts corrents verticals mantenir-los en suspensió, o els moviments de convecció disminueixen la seva velocitat, els grans de pedra precipiten cap a la superfície. Les capes opaques corresponen a fases de ràpida congelació de petites gotes subfoses interceptades pel grànul de glaç.[3]
La rapidesa de la congelació atrapa diminutes bombolles d’aire que donen aquest color blanc al glaç. Per oposició, les capes vidriades i transparents es produeixen per la lenta congelació d’aigua líquida que embolcalla el grànul de gel en el seu moviment d’ascens cap a zones amb temperatura negativa. Cada parell d’anells blanc-transparent és una volta d’ascens i descens completa dins el núvol.[3]
Quan la pedra cau sobre un terreny dur, el cobreix sense trencar-se. No existeix cap mètode per conèixer si un episodi produirà o no pedra. És clar que es tracta d’intensos processos de convecció. Per això és de gran interès el càlcul del gradient tèrmic atmosfèric.[3]
Origen
La calamarsa es dóna en tempestes intenses en què es formen gotes d'aigua sobrerefredades, és a dir, encara líquides, però a temperatures per sota del punt normal de congelació (0 °C), i pot tenir lloc tant a l'estiu com a l'hivern, encara que es dóna més sovint quan hi ha canícula. L'aigua sobrerefredada continua en aquest estat a causa de la necessitat d'una llavor sòlida inicial per començar el procés de cristal·lització. Quan aquestes gotes d'aigua xoquen en el núvol amb altres partícules gelades o amb grans de pols, poden cristal·litzar sense dificultat i congelar-se ràpidament. En les tempestes més intenses hi pot haver precipitació gelada en forma de calamarsa especialment grossa quan s'origina al centre de forts corrents ascendents. En aquest cas, la bola de calamarsa pot estar més temps a l'atmosfera i tenir més capacitat de creixement. Quan l'embranzida cap amunt cessa o la bola de calamarsa ha arribat a una grandària considerable, l'aire ja no en pot aguantar el pes i acaba caient.
Història
La bola de calamarsa més pesant registrada va caure a Coffeyville, Kansas (Estats Units), el 3 de setembre de 1970, pesava 770 grams i tenia un diàmetre de 14,5 cm. La bola de calamarsa més grossa que s'ha registrat va caure a Aurora, Nebraska, el 22 de juny del 2003, i tenia un diàmetre de 17,8 cm, encara que el pes era inferior al de la que es va trobar a Coffeyville.
Galeria d'imatges
-
Tempesta de calamarsa. -
Un petit gra de calamarsa que s'ha fracturat per mostrar-ne l'estructura interna (magnificació: 246x). A l'interior es veu el gra de calamarsa original. -
-
Un petit gra de tempesta comparat amb una moneda nord-americana de 25 centaus (amb un diàmetre de 24,26 mm) a San José, a Califòrnia.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Canvi en la definició de la Calamarsa i la Pedra». Gencat. Meteocat. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Calamarsa». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Servei Meteorològic de Catalunya. «Pedra». Gencat. [Consulta: 30 març 2015]. CC-BY-SA-3.0
