María Josefa Mujía: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Maria Josefa Mujia''' (n. [[Departament de Chuquisaca|Chuquisaca]] ; [[1812]] <ref>Algunes fonts diuen 1820. Vegeu ''[http://www.la-razon.com/suplementos/tendencias/Maria-Josefa_0_1675032569.html La Razón] {{Wayback|url=http://www.la-razon.com/suplementos/tendencias/Maria-Josefa_0_1675032569.html}}''</ref> - [[1888]] ) és considerada una de les primeres [[Poeta|poetesses]] del [[romanticisme]] a [[Bolívia]] . <ref name="Princeton">{{Ref-llibre|títol=The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics|editorial=[[Princeton University Press]]|lloc=Princeton|isbn=978-1-4008-4142-4|pàgines=153|url=https://books.google.com/books?id=uKiC6IeFR2UC&lpg=PA1606|edició=4ª|capítol=Poetry of Bolivia|data=26 de agosto de 2012}}</ref> Va pertànyer a l'època anomenada romanticisme al [[segle XIX]] <ref>{{Ref-llibre|títol=Handbook of Latin American Literature|any=1992|editorial=Garland|lloc=New York|isbn=978-0-8153-1143-0|pàgines=[https://archive.org/details/handbookoflatina00fostrich/page/71 71]|edició=2ª|editor=Foster, David William|url=https://archive.org/details/handbookoflatina00fostrich/page/71}}</ref> i va destacar a banda de [[Manuel José Cortés]], [[Néstor Galindo]], [[Adela Zamudio Rivero|Adela Zamudio]], [[Ricardo Mujía]] i [[Nataniel Aguirre González|Nataniel Aguirre]] . |
|||
[[Ceguesa|Cega]] als catorze anys i aliena, per tant, a totes les sensacions que procura la vista, la seva exquisida sensibilitat el va ajudar a crear-se un món interior de [[bellesa]] i de bondat que va saber exterioritzar en les seves nombroses poesies. <ref name="ABN">{{Ref-llibre|cognom=Barnadas|nom=Josep M.|títol=Diccionario Histórico de Bolivia|any=2002|editorial=Grupo de Estudios Históricos|lloc=Sucre|isbn=8483702770|url=http://www.archivoybibliotecanacionales.org.bo/abnb/images/stories/pdf/Biografia_M_J_M.pdf|capítol=María Josefa Mujia|format=PDF|llengua=castellano|dataaccés=9 de enero de 2014}}</ref> <ref name="La Razón">{{Ref-web|cognom=Badani|nom=Javier|títol=La poeta perdida|url=http://www.la-razon.com/suplementos/escape/poeta-perdida_0_1666033484.html|obra=La Razón|data=12 de agosto de 2012|idioma=castellano|consulta=26 de julio de 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160829064147/http://www.la-razon.com/suplementos/escape/poeta-perdida_0_1666033484.html|arxiudata=29 de agosto de 2016}}</ref> És considerada la primera dona escriptora de Bolívia, després de la seva independència <ref name="Princeton" /> |
[[Ceguesa|Cega]] als catorze anys i aliena, per tant, a totes les sensacions que procura la vista, la seva exquisida sensibilitat el va ajudar a crear-se un món interior de [[bellesa]] i de bondat que va saber exterioritzar en les seves nombroses poesies. <ref name="ABN">{{Ref-llibre|cognom=Barnadas|nom=Josep M.|títol=Diccionario Histórico de Bolivia|any=2002|editorial=Grupo de Estudios Históricos|lloc=Sucre|isbn=8483702770|url=http://www.archivoybibliotecanacionales.org.bo/abnb/images/stories/pdf/Biografia_M_J_M.pdf|capítol=María Josefa Mujia|format=PDF|llengua=castellano|dataaccés=9 de enero de 2014}}</ref> <ref name="La Razón">{{Ref-web|cognom=Badani|nom=Javier|títol=La poeta perdida|url=http://www.la-razon.com/suplementos/escape/poeta-perdida_0_1666033484.html|obra=La Razón|data=12 de agosto de 2012|idioma=castellano|consulta=26 de julio de 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160829064147/http://www.la-razon.com/suplementos/escape/poeta-perdida_0_1666033484.html|arxiudata=29 de agosto de 2016}}</ref> És considerada la primera dona escriptora de Bolívia, després de la seva independència <ref name="Princeton" /> |
||
El seu germà August passava les tardes llegint-li obres religioses i literàries. També escrivia cartes per a ella i transcrivia la seva poesia. Encara que ella li va fer prometre de mantenir secreta la seva obra, ell va ensenyar el seu poema "La Ciega" a un amic. Es va publicar en el diari "Eco de l'Opinió ''en 1850 <ref name="La Razón" /> <ref>{{Ref-publicació|article=Maria Josefa Mujia|any=1858|editorial=Imprenta y Libreria del Mercurio de Santos Tornero|publicació=Revista del Pacifico|volum=1|pàgines=414|url=https://books.google.com/books?id=_7QtAAAAYAAJ&pg=PA414&dq=María+Josefa+Mujia|llengua=castellano}}</ref> i es va convertir en un dels poemes més famosos de Mujía. <ref name="ABN" />'' ''Segons Gabriel René Moreno, després d'això, va participar en un concurs nacional per compondre una inscripció a la tomba de [[Simón Bolívar]] .'' En el seu honor es va nomenar el "Col·legi Maria Josefa Mujia" |
El seu germà August passava les tardes llegint-li obres religioses i literàries. També escrivia cartes per a ella i transcrivia la seva poesia. Encara que ella li va fer prometre de mantenir secreta la seva obra, ell va ensenyar el seu poema "La Ciega" a un amic. Es va publicar en el diari "Eco de l'Opinió ''en 1850 <ref name="La Razón" /> <ref>{{Ref-publicació|article=Maria Josefa Mujia|any=1858|editorial=Imprenta y Libreria del Mercurio de Santos Tornero|publicació=Revista del Pacifico|volum=1|pàgines=414|url=https://books.google.com/books?id=_7QtAAAAYAAJ&pg=PA414&dq=María+Josefa+Mujia|llengua=castellano}}</ref> i es va convertir en un dels poemes més famosos de Mujía. <ref name="ABN" />'' ''Segons Gabriel René Moreno, després d'això, va participar en un concurs nacional per compondre una inscripció a la tomba de [[Simón Bolívar]] .'' En el seu honor es va nomenar el "Col·legi Maria Josefa Mujia" |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
⚫ | |||
{{ORDENA:Mujia, Maria Josefa}} |
|||
⚫ | |||
[[Categoria:Persones de Sucre (estat)]] |
[[Categoria:Persones de Sucre (estat)]] |
||
[[Categoria:Literatura del romanticisme]] |
[[Categoria:Literatura del romanticisme]] |
Revisió del 14:06, 14 març 2021
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1812 ![]() Departament de Chuquisaca (Bolívia) ![]() |
Mort | 30 juliol 1888 ![]() Sucre (Bolívia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, escriptora ![]() |
Maria Josefa Mujia (n. Chuquisaca ; 1812 [1] - 1888 ) és considerada una de les primeres poetesses del romanticisme a Bolívia . [2] Va pertànyer a l'època anomenada romanticisme al segle XIX [3] i va destacar a banda de Manuel José Cortés, Néstor Galindo, Adela Zamudio, Ricardo Mujía i Nataniel Aguirre .
Cega als catorze anys i aliena, per tant, a totes les sensacions que procura la vista, la seva exquisida sensibilitat el va ajudar a crear-se un món interior de bellesa i de bondat que va saber exterioritzar en les seves nombroses poesies. [4] [5] És considerada la primera dona escriptora de Bolívia, després de la seva independència [2]
El seu germà August passava les tardes llegint-li obres religioses i literàries. També escrivia cartes per a ella i transcrivia la seva poesia. Encara que ella li va fer prometre de mantenir secreta la seva obra, ell va ensenyar el seu poema "La Ciega" a un amic. Es va publicar en el diari "Eco de l'Opinió en 1850 [5] [6] i es va convertir en un dels poemes més famosos de Mujía. [4] Segons Gabriel René Moreno, després d'això, va participar en un concurs nacional per compondre una inscripció a la tomba de Simón Bolívar . En el seu honor es va nomenar el "Col·legi Maria Josefa Mujia"
Referències
- ↑ Algunes fonts diuen 1820. Vegeu La Razón Còpia de fitxer a la Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «Poetry of Bolivia». A: The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics. 4ª. Princeton: Princeton University Press, 26 de agosto de 2012, p. 153. ISBN 978-1-4008-4142-4.
- ↑ Foster, David William. Handbook of Latin American Literature. 2ª. New York: Garland, 1992, p. 71. ISBN 978-0-8153-1143-0.
- ↑ 4,0 4,1 Barnadas, Josep M. «María Josefa Mujia». A: Diccionario Histórico de Bolivia (PDF) (en castellano). Sucre: Grupo de Estudios Históricos, 2002. ISBN 8483702770.
- ↑ 5,0 5,1 Badani, Javier. «La poeta perdida» (en castellano). La Razón, 12-08-2012. Arxivat de l'original el 29 de agosto de 2016. [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ «Maria Josefa Mujia» (en castellano). Revista del Pacifico. Imprenta y Libreria del Mercurio de Santos Tornero, 1, 1858, pàg. 414.