Sucre (Bolívia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSucre
Sucre (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de chuquisaca.png Escudo de sucre.JPG
SucreBolivia.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimAntonio José de Sucre Modifica el valor a Wikidata
Localització
 19° 02′ S, 65° 16′ O / 19.04°S,65.26°O / -19.04; -65.26
EstatBolívia
DepartamentDepartament de Chuquisaca
ProvínciaProvíncia de Oropeza Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total300.000 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat169,68 hab/km²
Geografia
Part deDepartament de Chuquisaca Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.768 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.810 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1538
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic04 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websucre.bo Modifica el valor a Wikidata

Sucre és la capital constitutional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país.

Història[modifica]

La ciutat fou fundada el 1539 pel capità Pedro de Anzures, marquès de Campo Redondo, amb el nom de Charcas, en referència al poble Charcas, que vivia en aquesta regió. La seva altitud mitjana és de 2780 metres. Històricament s'ha conegut com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle xviii la ciutat prengué el nom de La Plata per la seva riquesa.

L'Ajuntament

El 1559, el rei Felip II d'Espanya establí a La Plata l'Audiencia de Charcas, la jurisdicció de la qual s'estenia sobre una regió que comprenia el que actualment és el Paraguai, el sud-est del Perú, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolívia. El 1609 es creà un arquebisbat a la ciutat. El 1624 es fundà la Universitat de Sant Francesc Xavier, que fou la primera universitat de l'Amèrica llatina.

Fins al segle xviii, La Plata fou el centre judicial, religiós i cultural de la regió. El 1839, després que la ciutat passés a ser la capital de Bolívia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio José de Sucre, camarada de Simón Bolívar per la independència de Bolívia, de Colòmbia, de l'Equador, del Perú i de Veneçuela. Sucre, massa isolada després del declivi econòmic de Potosí, perdé l'estatus de seu del Govern bolivià, que passà a La Paz.

Vista de centre de la ciutat

El 1991 Sucre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cada any milers de turistes visiten aquesta capital del barroc amb edificis blancs que daten dels segles XVIII i xix.

Turisme[modifica]

Infotaula de geografia físicaCiutat històrica de Sucre
(es) Sucre Modifica el valor a Wikidata
SucreBolivia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCapital, centre històric, municipi de Bolívia i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
EpònimAntonio José de Sucre Modifica el valor a Wikidata
Part deDepartament de Chuquisaca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Oropeza (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.810 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.768 km² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → ?
Data1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador566
Activitat
Creació1538 Modifica el valor a Wikidata

sucre.bo Modifica el valor a Wikidata

L'urbanisme colonial i l'arquitectura republicana que caracteritzen Sucre li van valdre el títol de “Patrimoni Cultural de la Humanitat”, atorgat el 1991 per la UNESCO.[1]

És la segona ciutat a Bolívia que rep aquesta distinció després de Potosí (1987). Aquest fet propicià la creació del Pla de Rehabilitació de les Àrees Històriques de Sucre (PRAHS, 1995), institució local encarregada de la gestió del centre històric, en col·laboració amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Es potencia el segment productiu del turisme cultural i es perfila la idea d'un nou eix turístic entre Sucre i Potosí com a iniciativa mancomunada de desenvolupament regional.

Restes paleontològiques

Altres atraccions de Sucre són les empremtes paleontològiques del període cretaci trobades als afores de la ciutat i Cal Orcko, el jaciment d'empremtes fossilitzades més gran del món, fascine els paleontòlegs i els admiradors dels dinosaures. És a pocs quilòmetres de Sucre, a 3.000 metres d'altura als Andes centrals.

Fills il·lustres[modifica]

Sucre, capital de Bolívia

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucre
Guia de viatges de Sucre (Bolívia) a Wikivoyage.