Vés al contingut

Can Feu (Sabadell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -al finals +a finals
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
'''Can Feu''' és un barri del sud de [[Sabadell]], al Districte 5.<ref>{{Ref-web|títol=Districte 5|url=http://web.sabadell.cat/divisio-territorial/districte-5|consulta=2020-02-08}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Una ciutat; set districtes; 19 sectors; 40 barris|publicació=iSabadell|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/societat/una-ciutat-set-districtes-19-sectors-40-barris/|data=2017-10-10}}</ref>
'''Can Feu''' és un barri del sud de [[Sabadell]], al Districte 5.<ref>{{Ref-web|títol=Districte 5|url=http://web.sabadell.cat/divisio-territorial/districte-5|consulta=2020-02-08}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Una ciutat; set districtes; 19 sectors; 40 barris|publicació=iSabadell|url=http://www.isabadell.cat/sabadell/societat/una-ciutat-set-districtes-19-sectors-40-barris/|data=2017-10-10}}</ref>


Té origen en una promoció que la [[Caixa de Sabadell]] va construir perquè hi visquessin treballadors seus, a finals dels anys 50. És un barri que es troba delimitat per tres fronteres artificials: el passeig de Can Feu, la carretera de Terrassa –construïda l'any 1852 i anomenada antigament carretera de Montcada– i la rambla d'Ibèria. Principalment el formen habitatges unifamiliars envoltats d'espais verds singulars. Comparteix l'espai amb una petita zona industrial, d'[[indústria tèxtil]] familiar. El nom prové de l'antiga finca de la Torre d'en Feu, avui de propietat [[Ajuntament de Sabadell|municipal]].
Té origen en una promoció que la [[Caixa de Sabadell]] va construir perquè hi visquessin treballadors seus, a finals dels anys 50. És un barri que es troba delimitat per tres fronteres artificials: el passeig de Can Feu, la carretera de Terrassa –construïda l'any 1852 i anomenada antigament carretera de Montcada– i la rambla d'Ibèria. Principalment el formen habitatges unifamiliars envoltats d'espais verds singulars. Comparteix l'espai amb una petita zona industrial, d'[[indústria tèxtil]] familiar. El nom prové de l'antiga finca del [[Castell de Can Feu]], avui de propietat [[Ajuntament de Sabadell|municipal]].

El 1987, en urbanitzar una part del barri, s'hi van localitzar importants restes arqueològiques, que van des de l'època prehistòrica fins a la romana.<ref>{{Ref-publicació|cognom=[[Lluís Fernàndez i López]].|article=Can Feu -Bòvila Madurell|publicació=''[[Penell de Sabadell]]''|data=Febrer de 1987|pàgines=4-5|volum=25}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:18, 22 gen 2023

Plantilla:Infotaula geografia políticaCan Feu
Imatge

EpònimTorre d'en Feu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 32′ 24″ N, 2° 05′ 39″ E / 41.540011°N,2.094292°E / 41.540011; 2.094292
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona

Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona

ComarcaVallès Occidental

MunicipiSabadell

DistricteDistricte 5 de Sabadell Modifica el valor a Wikidata

Can Feu és un barri del sud de Sabadell, al Districte 5.[1][2]

Té origen en una promoció que la Caixa de Sabadell va construir perquè hi visquessin treballadors seus, a finals dels anys 50. És un barri que es troba delimitat per tres fronteres artificials: el passeig de Can Feu, la carretera de Terrassa –construïda l'any 1852 i anomenada antigament carretera de Montcada– i la rambla d'Ibèria. Principalment el formen habitatges unifamiliars envoltats d'espais verds singulars. Comparteix l'espai amb una petita zona industrial, d'indústria tèxtil familiar. El nom prové de l'antiga finca del Castell de Can Feu, avui de propietat municipal.

El 1987, en urbanitzar una part del barri, s'hi van localitzar importants restes arqueològiques, que van des de l'època prehistòrica fins a la romana.[3]

Referències

  1. «Districte 5». [Consulta: 8 febrer 2020].
  2. «Una ciutat; set districtes; 19 sectors; 40 barris». iSabadell, 10-10-2017.
  3. Lluís Fernàndez i López. «Can Feu -Bòvila Madurell». Penell de Sabadell, 25, Febrer 1987, pàg. 4-5.