Vés al contingut

Institut Ostrom Catalunya: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 33682361 de Boletaire (Discussió) Qui vulgui saber què és l'Atlas Network ja té accés al seu article
Etiqueta: Desfés
Es desfà la revisió 33682512 de Quetz72 (Discussió ja que ha eliminat una definició del caràcter i ideologia i funcions de l'entitat que era perfectament pertinent en l'article)
Etiqueta: Desfés
Línia 14: Línia 14:
Al llarg dels darrers anys, han convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d'història econòmica a la [[Universitat d'Illinois]] a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la [[London School of Economics]] i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació.<ref>{{Ref-web|url=https://revistamirall.com/2019/11/29/el-liberalisme-catala-sorganitza-neix-linstitut-ostrom-catalunya/|títol=El liberalisme català s'organitza: Neix l'Institut Ostrom Catalunya|nom=Revista Mirall}}</ref>
Al llarg dels darrers anys, han convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d'història econòmica a la [[Universitat d'Illinois]] a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la [[London School of Economics]] i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació.<ref>{{Ref-web|url=https://revistamirall.com/2019/11/29/el-liberalisme-catala-sorganitza-neix-linstitut-ostrom-catalunya/|títol=El liberalisme català s'organitza: Neix l'Institut Ostrom Catalunya|nom=Revista Mirall}}</ref>


L'entitat forma part de la xarxa de think tanks [[Atlas Network]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.pandemiadigital.net/analisis/atlas-network-entra-en-el-govern-de-catalunya-58-000-e-al-ano-para-asesorar-sobre-universidades-sin-un-titulo-universitario/|títol=Atlas Network Entra En El Govern De Catalunya: 58.000 € Al Año Para Asesorar Sobre Universidades Sin Título Universitario|editor=Pandemia digital|data=14 de setembre de 2021}}</ref> i adopta el nom en referència a l'economista [[Elinor Ostrom|Elinor Olstrom]], que paradoxalment, no defensava les polítiques econòmiques d'orientació neoliberal que propugna aquest grup.<ref>{{Ref-web|url=https://www.perfil.com/noticias/elobservador/elinor-ostrom-refutadora-de-leyendas-neoliberales.phtml|títol=Elinor Ostrom, refutadora de leyendas neoliberales|editor=Perfil|data=6-8-2022}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elsaltodiario.com/saltamontes/elinor-ostrom|títol=Elinor Ostrom: Los comunes, ni tragedia ni panacea|llengua=castellà|editor=El Salto|data=6-11-2020}}</ref>
L'entitat forma part de la xarxa de think tanks [[Atlas Network]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.pandemiadigital.net/analisis/atlas-network-entra-en-el-govern-de-catalunya-58-000-e-al-ano-para-asesorar-sobre-universidades-sin-un-titulo-universitario/|títol=Atlas Network Entra En El Govern De Catalunya: 58.000 € Al Año Para Asesorar Sobre Universidades Sin Título Universitario|editor=Pandemia digital|data=14 de setembre de 2021}}</ref> definit com a ultraconservador<ref>{{Ref-web|url=https://multinationales.org/en/investigations/the-atlas-network-france-and-the-eu/|títol=The Koch-funded Atlas Network is also targeting Europe|consulta=10/202024|llengua=anglès|editor=Multinationals Observatory|data=30/5/2024}}</ref>, de dreta extrema<ref>{{Ref-web|url=https://www.massey.ac.nz/about/news/opinion-the-far-right-misinformation-and-academic-freedom/|títol=Opinion: The far-right, misinformation, and academic freedom|consulta=10/7/2024|llengua=anglès|editor=Massey University|data=1/8/2024}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://nacla.org/extremas-derechas-una-gran-familia-global|títol=Extremas derechas 2.0, una gran familia global|consulta=10/7/2024|llengua=castellà|editor=NACLA- North American Congress on Latin America|data=2/4/2024}}</ref> o dreta radical <ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/politics/2019/nov/29/rightwing-thinktank-conservative-boris-johnson-brexit-atlas-network|títol=How the right’s radical thinktanks reshaped the Conservative party|consulta=10/7/2024|llengua=anglès|editor=The Guardian|data=29/11/2019}}</ref> i ultraliberal<ref>{{Ref-web|url=https://www.elsaltodiario.com/lobbies/atlas-network-think-tank-ultraliberal-agenda-anticlimatica|títol=Atlas Network, el think tank ultraliberal que gana terreno en la UE de la mano de la agenda anticlimática|consulta=10/7/2024|llengua=castellà|editor=El Salto|data=9/6/2024}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=https://www.publico.es/politica/atlas-network-lobby-ultracapitalista-ansia-america-latina-cuello-papeles-pandora.html|títol=Atlas Network, el 'lobby' ultracapitalista que ansía el poder en América Latina, hasta el cuello en los 'papeles de Pandora'|consulta=10/7/2024|llengua=castellà|editor=Público|data=7/9/2022}}</ref>, activa en més de 100 països per assolir influència global sobre els governs i polítiques públiques<ref>{{Ref-web|url=https://www.psa.org.nz/our-voice/understanding-atlas-how-a-right-wing-network-is-building-global-influence/|títol=Understanding Atlas: how a right-wing network is building global influence|consulta=10/7/2024|llengua=anglès|editor=PSA. Associació de Serveis Públics de Nova Zelanda}}</ref> . Adopta el nom en referència a l'economista [[Elinor Ostrom|Elinor Olstrom]], que paradoxalment, no defensava les polítiques econòmiques d'orientació neoliberal que propugna aquest grup.<ref>{{Ref-web|url=https://www.perfil.com/noticias/elobservador/elinor-ostrom-refutadora-de-leyendas-neoliberales.phtml|títol=Elinor Ostrom, refutadora de leyendas neoliberales|editor=Perfil|data=6-8-2022}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elsaltodiario.com/saltamontes/elinor-ostrom|títol=Elinor Ostrom: Los comunes, ni tragedia ni panacea|llengua=castellà|editor=El Salto|data=6-11-2020}}</ref>


== Iniciatives ==
== Iniciatives ==

Revisió del 17:58, 10 jul 2024

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióInstitut Ostrom Catalunya
(ca) Associació Institut Societat Global Modifica el valor a Wikidata
EpònimElinor Ostrom Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfàbrica d'idees Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 octubre 2018
Activitat
Membre deAtlas Network Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webhttps://institutostrom.org/
Facebook: InstitutOstrom Twitter (X): institutostrom Instagram: institutostrom LinkedIn: institutostrom Youtube: UCgmuTE95VI6u_xvSdo067Tw Modifica el valor a Wikidata

L'Institut Ostrom Catalunya, antigament conegut com a Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) és un think tank català nascut com a col·lectiu el 2016, i registrat com a associació el 2018,[1] per introduir el discurs i les propostes liberals en "l'articulació del nou model de país".[2]

L'Institut Ostrom Catalunya s'autodefineix com un pol independent de coneixement, debat i generació d'idees, «compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l'economia de lliure mercat» i amb vocació d'incidir de manera determinant en l'opinió pública i les institucions catalanes. L'institut, amb seu a Barcelona, s'erigeix en "una via de participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana". No rep subvencions públiques i afirma finançar les seves activitats exclusivament a través del mecenatge privat i les aportacions dels seus socis.[3]

És membre oficial de l'Atlas Network, la xarxa de think tanks liberals més important del món.[4][5][6]

Història

El 20 de setembre del 2016 es va presentar com a col·lectiu amb el nom inicial de Col·lectiu Catalans Lliures a l'Ateneu Barcelonès, en forma de think tank per organitzar cursos, seminaris, conferències i debats; realitzar publicacions, vídeos i informes de recerca i dedicar esforços a la difusió de llarg abast de les idees liberals a través de campanyes i la participació en els mitjans de comunicació.[7]

Algunes de les cares més visibles de l'entitat són l'empresari i músic Eric Herrera (actual president de l'entitat),[1] el científic biomèdic Martí Jiménez, l'economista Roger Medina o l'enginyer i economista Pau Vila.[8]

Al llarg dels darrers anys, han convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d'història econòmica a la Universitat d'Illinois a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la London School of Economics i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació.[9]

L'entitat forma part de la xarxa de think tanks Atlas Network,[10] definit com a ultraconservador[11], de dreta extrema[12][13] o dreta radical [14] i ultraliberal[15] [16], activa en més de 100 països per assolir influència global sobre els governs i polítiques públiques[17] . Adopta el nom en referència a l'economista Elinor Olstrom, que paradoxalment, no defensava les polítiques econòmiques d'orientació neoliberal que propugna aquest grup.[18][19]

Iniciatives

Durant el 2021, entorn de la discussió política sobre l'harmonització fiscal entre comunitats autònomes a Espanya, va aportar les seves receptes basades en el foment del qual anomenen "competitivitat fiscal", i altres autors "dúmping fiscal".[20][21] Segons l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (AICF), elaborat pel lobby compost per diferents grups activistes de caràcter neoliberal[22] com l'espanyol Fundación para el Avance de la Libertad i el Tax Foundation de Washington D.C., en col·laboració amb Friedrich Naumann, Fundación Civismo, l'Instituto de Estudios Económicos, la Fundación Juan de Mariana i el mateix Institut Ostrom, Catalunya era la comunitat menys "competitiva i atractiva" per als evasors fiscals, mentre que Madrid era al capdavant de les polítiques fiscals "en benefici de ciutadania i teixit econòmic",[23] referint-se als inversors i empresaris que volen pagar menys impostos.[22]

Durant el 2021, l'Institut Ostrom també va fer altres propostes entorn altres aspectes d'actualitat com les llars compartides,[24] els peatges,[25] les elèctriques públiques[26] o el toc de queda[27] en l'època Covid-19 i l'estat d'alarma que l'emparava, defensant la privatització de la sanitat, la indústria farmacèutica sense control públic,[28] la major desregulació del sector.[29]

Posteriorment, va defensar la supressió dels impostos de Patrimoni i de Successions, així com polítiques fiscals més favorables a les rendes altes,[30] posant com a exemple el govern de la Comunitat de Madrid de Diaz Ayuso;[31][32] va denunciar les diferents regulacions de l'habitatge[33] i va defensar agilitzar i facilitar els desnonaments.[34] Va criticar la possibilitat d'empreses elèctriques públiques.[35] Va denunciar possibles regulacions en el sector del transport públic, defensant les empreses VTC davant del sector del taxi[36] i el model de plataformes de repartiment a domicili com Glovo, davant les denúncies de precarietat laboral i fraus en la contractació -cas dels «falsos autònoms»-.[37] Ostrom també va defensar l'abaratiment de la indemnització d'acomiadament dels treballadors i la desregulació laboral[38] i va defensar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona reclamada per sectors empresarials.[39] En general, ha defensat en informes i articles les mesures econòmiques favorables a l'empresariat,[40] conjuntament amb les organitzacions patronals.[41]

Els seus representants han qualificat de "plebs extractives" els ciutadans treballadors i pensionistes que reben prestacions socials, al mateix temps que l'entitat defensa tots els avantatges fiscals, ajudes i subvencions a empreses i altes rendes, i el finançament públic d'infraestructures per als negocis privats.[42]

Controvèrsies

El 13 de setembre de 2021, el seu director de Programes i cofundador Alexànder Golovín fou nomenat assessor especial en matèria de polítiques estratègiques del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet comportà una forta controvèrsia pública[43] entorn del seu perfil liberal, de la seva edat (22 anys) i per no haver acabat els estudis universitaris. L'Institut Ostrom va emetre un comunicat l'endemà[44] desmarcant-se de l'esmentat nomenament:

« Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud. »
— Institut Ostrom

En el mateix comunicat l'Institut Ostrom anunciava el nom de la persona que passava a substituir-lo com a director de Programes, càrrec intern que havia tingut durant 5 anys. El 15 de setembre de 2021 el mateix Alexànder Golovín anunciava la seva renúncia al càrrec públic al qual dos dies abans havia estat nomenat.[45]

Aquesta controvèrsia fou seguida d'una altra que, tot i que feia referència a fets anteriors, fou especialment ressaltada posteriorment, entorn d'un suposat suport de l'entitat a la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, en el marc de l'encàrrec d'un assessorament que Institut Ostrom, junt amb altres entitats, havia rebut per a participar en un informe en matèria fiscal a principis de setembre, pocs dies abans, doncs, en plena discussió política sobre si la Comunitat de Madrid era un "paradís fiscal".[46] En la seva resposta el president de l'institut va posar en relleu el poc sentit que tenia, a parer seu, l'harmonització fiscal que busca el govern central i els seus aliats parlamentaris sobiranistes catalans, en lloc d'apostar per un règim fiscal propi, millor i competitiu, recordava que el 2018 l'institut havia treballat pel Departament d'Economia, però que no havia estat consultat pas ara, i va afegir que:[47]

« Madrid no és un paradís fiscal. Cal ser curós amb les paraules. A Madrid no han eliminat els impostos principals, com el de societats o l'IRPF. Tampoc té secret bancari. Bàsicament han abaixat l'impost de patrimoni. A Portugal també ho han fet i allí hi governen els socialistes amb els comunistes. »
— Eric Herrera, VozPópuli

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Guia d'entitats del Departament de Justícia». Generalitat de Catalunya, 05-10-2018. [Consulta: 26 setembre 2021].
  2. ↑ ACN. «Dues-centes firmes per un estat independent català i liberal». Diari Ara, 20-09-2016. [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. ↑ «Think tank liberal de Catalunya». [Consulta: 9 gener 2020].
  4. ↑ NacióDigital. «Catalunya ja és present a la major xarxa de «think tanks» liberals del món | NacióDigital». [Consulta: 25 agost 2020].
  5. ↑ «Catalunya obté representació a la major xarxa de 'think tanks' liberals del món». [Consulta: 25 agost 2020].
  6. ↑ «Ayuso, musa del 'lobby' ultracapitalista 'Atlas Network' en Latinoamérica con su "libertad o comunismo"». Público, 25-05-2021.
  7. ↑ «Catalans Lliures es converteix en l'Institut Ostrom».
  8. ↑ Sallés, Quico. «“Combatimos la hegemonía que la izquierda tiene del independentismo”» (en castellà). La Vanguardia, 22-10-2016.
  9. ↑ «El liberalisme català s'organitza: Neix l'Institut Ostrom Catalunya».
  10. ↑ «Atlas Network Entra En El Govern De Catalunya: 58.000 € Al Año Para Asesorar Sobre Universidades Sin Título Universitario». Pandemia digital, 14-09-2021.
  11. ↑ «The Koch-funded Atlas Network is also targeting Europe» (en anglès). Multinationals Observatory, 30-05-2024. [Consulta: 10/202024].
  12. ↑ «Opinion: The far-right, misinformation, and academic freedom» (en anglès). Massey University, 01-08-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  13. ↑ «Extremas derechas 2.0, una gran familia global» (en castellà). NACLA- North American Congress on Latin America, 02-04-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  14. ↑ «How the right’s radical thinktanks reshaped the Conservative party» (en anglès). The Guardian, 29-11-2019. [Consulta: 10 juliol 2024].
  15. ↑ «Atlas Network, el think tank ultraliberal que gana terreno en la UE de la mano de la agenda anticlimática» (en castellà). El Salto, 09-06-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  16. ↑ «Atlas Network, el 'lobby' ultracapitalista que ansía el poder en América Latina, hasta el cuello en los 'papeles de Pandora'» (en castellà). Público, 07-09-2022. [Consulta: 10 juliol 2024].
  17. ↑ «Understanding Atlas: how a right-wing network is building global influence» (en anglès). PSA. Associació de Serveis Públics de Nova Zelanda. [Consulta: 10 juliol 2024].
  18. ↑ «Elinor Ostrom, refutadora de leyendas neoliberales». Perfil, 06-08-2022.
  19. ↑ «Elinor Ostrom: Los comunes, ni tragedia ni panacea» (en castellà). El Salto, 06-11-2020.
  20. ↑ «Què és el dúmping fiscal?». À Punt, 26-11-2020.
  21. ↑ «El dumping fiscal o cómo acabar todos más pobres» (en castellà). Público. [Consulta: 5 maig 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 «El lobby contra los impuestos aplaude la política fiscal de la CAV» (en castellà). Naiz, 05-10-2022.
  23. ↑ «Madrid lidera el sistema fiscal más competitivo, con Cataluña a la cola - elEconomista.es» (en castellà). elEconomista.es, 22-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  24. ↑ Medina, Roger. «La llar compartida, en perill a Barcelona? - 07 abril 2021». El Punt Avui, 07-04-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  25. ↑ «¿Pueden desaparecer los peajes?» (en castellà). [Consulta: 26 setembre 2021].
  26. ↑ «L'elèctrica pública, una opció costosa i complexa per abaratir la factura de la llum, segons els experts». ACN, 12-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  27. ↑ «Catalunya liquida un toc de queda lesiu contra els drets fonamentals, segons la justícia i els experts». El Món, 26-08-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  28. ↑ «Una indústria farmacèutica potent, no pública». Nació Digital, 09-08-2020.
  29. ↑ «Informe: Innovació regulatòria en temps de pandèmia», 01-11-2020.
  30. ↑ «A vueltas con el Impuesto de Patrimonio y la armonización fiscal». Economia Digital.
  31. ↑ «Eric Herrera: “Es una anomalía en Occidente que la CUP condicione a los partidos del Govern"». Cronica Global.
  32. ↑ «Madrid barre a Cataluña en competitividad fiscal». Economia Digital.
  33. ↑ «La nueva ley de vivienda: ¡son los incentivos!». Crónica Global.
  34. ↑ «Una llei de desallotjaments exprés contra les ocupacions: l'exemple de Mataró». 324.cat.
  35. ↑ «[ps://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/20210902/una-electrica-publica-para-que/609069089_13.html Una eléctrica pública, ¿para qué?]». Crónica Global.
  36. ↑ «Taxis i VTC, l'hora de la veritat». El NAcional.
  37. ↑ «Mas-Colell i els fundadors de Glovo són els premiats d'Ostrom». Via empresa.
  38. ↑ «Menys indemnitzacions laborals i fora regulacions: la recepta de l'Institut Ostrom de cara al 23-J». Nació Digital.
  39. ↑ «Pau Vila: «L'infantilisme s'ha instal·lat en el 'mainstream' català»». NacióDigital. [Consulta: 31 agost 2023].
  40. ↑ «Ostrom exigeix l’eliminació de 130 regulacions en favor de l’empresariat». ElMon.cat.
  41. ↑ «Ostrom i CECOT presenten un decàleg de mesures legislatives per facilitar l’activitat empresaria». El Nacional.
  42. ↑ «Martí Jiménez: “Les plebs extractives també existeixen”». Vilaweb, 09-02-2022.
  43. ↑ «Un dels fundadors del ‘think tank’ que defensava reduir assessors, fitxat a dit pel Govern». El Món, 14-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  44. ↑ «Comunicat de l’Institut en relació als fets apareguts a premsa les últimes hores». Institut Ostrom, 14-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  45. ↑ «Alexànder Golovín renuncia com a assessor d'Universitats després de la polèmica». Vilaweb, 15-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  46. ↑ Fàbregas, Laura. «ERC acuerda con Sánchez "acabar con el paraíso fiscal" de Madrid para facilitar los Presupuestos» (en castellà). VozPópuli, 24-11-2020. [Consulta: 26 setembre 2021].
  47. ↑ Fàbregas, Laura. «Ayuso confía en liberales catalanes para frenar la armonización fiscal de Sánchez» (en castellà). VozPópuli, 08-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Ostrom_Catalunya&oldid=33682558»