Atlas Network

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAtlas Network
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballfàbrica d'idees Modifica el valor a Wikidata
Objectiuseconomia de mercat Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació 501(c)(3) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981
FundadorAntony Fisher Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Persona rellevantLinda Whetstone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
FinançadorExxonMobil
Fundació John Templeton
Lilly Endowment (en) Tradueix
Koch family foundations (en) Tradueix
Philip Morris USA (en) Tradueix
Philip Morris International Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals10.131.064 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webatlasnetwork.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: atlasnetwork Twitter (X): AtlasNetwork Instagram: atlasnetwork Youtube: UCzQyJ4fR-I_O6GXnrS6E1_g Modifica el valor a Wikidata

Atlas Network és la xarxa de think tanks liberals ultraconservadors[1][2][3][4] més important del món. Amb seu a Arlignton, Virginia, es tracta d'una organització fundada el 1981 per Sir Anthony Fisher, empresari britànic, pilot de la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial i mecenes de diverses fundacions de pensament liberal. La xarxa està integrada per gairebé 500 think tanks d'arreu del món, entre els quals destaquen el Cato Institute i l'American Enterprise Institute (AEI) o l'Heritage Foundation afí al partit republicà dels Estats Units, el Fraser Institute canadenc; l'Adam Smith Institute (ASI) i l'Institute of Economic Affairs (IEA) al Regne Unit; l'Institut Timbro a Àustria o el Centre for Civil Society a l'Índia.

Als Estats Units, Atlas ha rebut finançament de les fundacions de la família Koch, saga empresarial reconeguda pel seu suport als grups de dreta neoconservadora més radical, entre altres. L'Atlas Network disposava de connexions directes amb els principals funcionaris de l'administració Trump i dóna suport a més de 450 organitzacions de tot el món per promoure la seva visió del "lliure mercat", un eufemisme per referir-se a polítiques per eliminar les regulacions governamentals, retrocedir les lleis mediambientals, rebaixar impostos a les grans fortunes i emrpeses i reduir la despesa pública en els interessos dels grans empresaris que la financen.[5] Els grups de reflexió d’Atlas Network estan finançats per alguns dels principals productors i finançadors de combustibles fòssils nord-americans que han fomentat el negacionisme de la ciència del clima, com els esmentats germans Koch (a través de la Fundació Koch i Donors Trust), ExxonMobil i MasterCard.[6]

A Europa, la xarxa Atlas Network ha estat involucrada en diverses iniciatives de la dreta més conservadora i radical. Al Regne Unit, impulsà activament grups, think thanks i lobbies de dreta radical partidaris de les campanyes de Boris Johnson, el hard brexit i campanyes de negació del canvi climàtic i antiecologiestes. Segons el diari britànic The Guardian:

"Una estratègia clau d’Atlas consisteix a utilitzar els mitjans de comunicació per donar forma al debat polític. En fomentar la creació de més i més grups de pensament, una línia de producció interminable de nous "instituts", "centres" i "fundacions", les sigles dels quals es difonen, la xarxa pot generar un "riu constant de comentaris" a partir dels seus experts. Els mitjans britànics predominantment de dreta són feliços de donar-los espai. Això dóna la impressió d’un ampli suport a allò que pot ser un punt de vista minoritari o marginal".[5]

A Espanya són membres de la xarxa Atlas institucions com la Fundación para el Análisis y Estudios Sociales (FAES) dirigida per José Maria Aznar, o la Red Floridablanca, que aplega els joves dirigents més dretans del Partit Popular.[7]

A Amèrica Llatina les empreses i fundacions de la Atlas Network, com la Fundación Libertad amb dirigents com Mario Vargas Llosa (Perú), Sebastián Piñera, (Xile) o Guillermo Lasso (Equador), Alejandro Chafuen (Argentina) han protagonitzat les campanyes de la dreta contra els governs progressistes del continent.[8] Al Brasil, la quinzena de grups de pressió i think tanks d'Atlas han destacat en el seu suport al govern ultradretà de Jair Bolsonaro, la campanya contra els governs del PT de Lula Da Silva i Dilma Rouseff i l'impuls mesures legals contra els sindicats brasilers[9] i contra les lleis de protecció ambiental. Recentment diversos dels seus líders s'han vist implicats en els casos d'evasió fiscal dels Papers de Pandora.[10] A Argentina, la Xarxa ha impulsat manifestacions i actes contra les mesures antiCOVID, juntament amb altrees grups de dreta.[11]

L'Institut Ostrom Catalunya és membre oficial de l'Atlas Network des d'agost del 2020.[12][13][14]

El 2016, Atlas Network va declarar un pressupost operatiu de més de 15 milions de dòlars.

Bibliografia[modifica]

  • Marie Laure Djelic: Building an architecture for political influence: Atlas and the transnational institutionalization of the neoliberal think tank. In: Christina Garsten, Adrienne Sörbom (eds.), Power, Policy and Profit. Corporate Engagement in Politics and Governance. Elgar, Cheltenham 2017, ISBN 978 1 78471 120 7

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ayuso, musa del 'lobby' ultracapitalista 'Atlas Network' en Latinoamérica con su "libertad o comunismo"» (en castellà). Público, 26-05-2021.
  2. ↑ «How the right’s radical thinktanks reshaped the Conservative party» (en anglès). The Guardian, 29-11-2019.
  3. ↑ Salles-Djelic, Marie-Laure. Power, Policy and Profit (en anglès). Edward Edgar Publishing, novembre 2017, p. Chapter 1: Building an architecture for political influence: Atlas and the transnational institutionalization of the neoliberal think tank. ISBN 9781784711207. 
  4. ↑ «Undercover with the US conservatives who trained Mike Pence | This is how the architects of America’s culture wars are trying to export their tactics to Europe.» (en anglès). Open Democracy, 31-10-2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 «How the right’s radical thinktanks reshaped the Conservative party» (en anglès). The Guardian, 22-11-2019.
  6. ↑ «How US climate deniers are working with far-right racists to hijack Brexit for Big Oil» (en anglès). Monde Diplomatique, 20-06-2019.
  7. ↑ «Empresas afiliadas a Atlas Network: ¿qué empresas forman parte de la red?». Tele 5, 25-05-2021.
  8. ↑ «Atlas Network, el 'lobby' ultracapitalista que ansía el poder en América Latina, hasta el cuello en los 'papeles de Pandora'». Público, 05-10-2021.
  9. ↑ «The rise of right wing and neoliberal think tanks in Brazil» (en anglès). Tthink tank network research, 25-05-2021.
  10. ↑ «Atlas Network, el 'lobby' ultracapitalista que ansía el poder en América Latina, hasta el cuello en los 'papeles de Pandora'.». Público, 05-10-2021.
  11. ↑ «El lobby ultraliberal detrás de las marchas anticuarentena» (en castellà). Pagina 12, 24-08-2020.
  12. ↑ «Catalunya obté representació a la major xarxa de 'think tanks' liberals del món». Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 25 agost 2020].
  13. ↑ NacióDigital. «Catalunya ja és present a la major xarxa de «think tanks» liberals del món | NacióDigital». [Consulta: 25 agost 2020].
  14. ↑ «Atlas Network Entra En El Govern De Catalunya: 58.000 € Al Año Para Asesorar Sobre Universidades Sin Título Universitario». Pandemia Digital, 14-09-2021.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atlas_Network&oldid=33339508»