Ptínids: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m r2.7.2) (Robot afegeix: simple:Anobiidae |
||
Línia 93: | Línia 93: | ||
[[pl:Kołatkowate]] |
[[pl:Kołatkowate]] |
||
[[ru:Жуки-точильщики]] |
[[ru:Жуки-точильщики]] |
||
[[simple:Anobiidae]] |
|||
[[sv:Trägnagare]] |
[[sv:Trägnagare]] |
||
[[tr:Tos böceğigiller]] |
[[tr:Tos böceğigiller]] |
Revisió del 08:59, 9 set 2012
Ptinidae | |
---|---|
Gibbium psylloides | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Coleoptera |
Superfamília | Bostrichoidea |
Família | Ptinidae Latreille, 1802 |
Els anòbids (anobiidae) són una família de coleòpters polífags. Generalment les larves es desenvolupen a la fusta, popularment coneguts com a corcs o corcs de la fusta, formen galeries a l'interior de la fusta de la que es van alimentant. En el moment de fer la pupa s'aproximen a la superfície i en emergir l'adult deixa un forat característic a la superfície de la fusta.
Morfologia general
La mida dels anòbids oscil·la entre 1,5 i 9 mm de longitud i són predominantment marrons, bruns, rogencs o negres. El cos gairebé sempre és cilíndric, a voltes arrodonit i està recobert per una abundant pubescència, que a vegades forma dibuixos sobre els èlitres. El cap està més o menys retret i amagat sota el pronot; les antenes poden ser fil·liformes, asserrades o pectinades; els ulls són grans. Les potes són primes i en alguns casos poden plegar-se i amagar-se en solcs sota el cos; els tarsos sòn pentàmers (amb cinc artells a cada pota).
Biologia i ecologia
Les femelles de les espècies xil·lofagues dipositen els ous en esquerdes de la fusta tant natural com treballada. Les larves s'hi desenvolupen, i, en alguns casos, poden produir greus destrosses en bigues, retaules, mobles, i fins i tot en llibres. Els adults perforen la superficie de la fusta després de l'última muda i l'abandonen. Xestobium rufovillosum és conegut popularment com l'escarabat del rellotge de la mort mentre excava les galeries a la fusta produeixen cops audibles per nosaltres.[1]
Algunes espècies es desenvolupen en fongs (Xyletinus), productes alimentaris (Stegobium) i fins i tot en tabac (Lasioderma).
Els adults són bons voladors, si es considera entre la resta d'escarabats, i es dispersen a la cerca de llocs favorables per a la posta;
Taxonomia
El grup inclou els següents sub-grups taxonòmics (fins a gènere):
- Anobiinae Kirby, 1837
- Anobium Fabricius, 1775 (corc dels mobles)
- Gastrallus Jacquelin du Val, 1860
- Hadrobregmus Thomson, 1859
- Microbregma Seidlitz, 1889
- Oligomerus Redtenbacher, 1849
- Priobium Motschulsky, 1845
- Stegobium Motschulsky, 1860
- Dorcatominae Thomson, 1859
- Dryophilinae LeConte, 1861
- Dryophilus Chevrolat, 1832
- Grynobius Thomson, 1859
- Ernobiinae Pic, 1912
- Episernus Thomson, 1863
- Ernobius Thomson, 1859
- Ochina Sturm, 1826
- Xestobium Motschulsky,1845
- Eucradinae Le Conte, 1861
- Hedobia Dejean, 1821
- Ptilininae Shuckard, 1840
- Pseudoptilinus Leiler, 1963
- Ptilinus Müller, 1764
- Ptininae Latreille, 1802
- Eupauloecus Mulsant & Rey, 1868
- Gibbium Scopoli, 1777
- Mezium Curtis, 1828
- Niptus Boieldieu, 1856
- Pseudeurostus Heyden, 1906
- Ptinus Linnaeus, 1767
- Sphaericus Wollaston, 1854
- Trigonogenius Solier, 1849
- Xyletininae Gistel, 1856
- Lasioderma Stephens, 1835 (corc del tabac)
- Xyletinus Latreille, 1809
Referències
- ↑ Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X